La justícia europea avala restituir d'ofici tot el pagat per les clàusules abusives
Encara que el consumidor afectat no hagi presentat un recurs, si així ho consideren els tribunals de cada país
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar aquest dimarts que els tribunals nacionals que dirimeixin un cas de clàusules abusives poden examinar d’ofici si hi ha una infracció i decretar la restitució íntegra de les quantitats abonades indegudament per aquestes clàusules en una hipoteca, encara que el consumidor afectat no hagi presentat un recurs. Això sempre que la falta d’impugnació per part de l’usuari no es degui a una "passivitat total" del mateix, segons assenyala un veredicte que dona la raó al consumidor després d’una pregunta prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem espanyol.
El Tribunal amb seu a Luxemburg es va pronunciar sobre el cas d’una consumidora espanyola que el 2009 va firmar amb el Banc Ceiss (absorbit per Unicaja) un préstec hipotecari amb una clàusula terra que va ser declarada nul·la per un tribunal espanyol, que va ordenar a l’entitat tornar les quantitats abonades de més a partir del 9 de maig de 2013. Aquesta cort va ordenar només la restitució parcial ja que així ho dictava llavors la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol. El Banc Ceiss va recórrer la sentència davant de l’Audiència Provincial de Valladolid, però sol la part que l’obligava a pagar les costes del procés.
Mentre que es resolia aquest recurs, el TJUE va sentenciar el desembre de 2016 que totes les clàusules considerades abusives havien de declarar-se nul·les i ha de restituir-se tot l’abonat indegudament a partir de la data en què es va declarar la nul·litat i no només a partir de maig de 2013, com havia fixat el Suprem. El 2017 l’Audiència provincial va estimar el recurs de Ceiss i va anul·lar el pagament de les costes, però no va modificar la sentència en el referit a la devolució a la consumidora ja que no havia presentat recurs per a això. La usuària va acudir llavors al Tribunal Suprem al·legant que l’Audiència Provincial hauria d’haver tingut en compte la jurisprudència europea i comanda d’ofici la restitució de tots els diners, mentre que Banc Ceiss es va oposar argumentant que la consumidora no havia recorregut per a això.
El Suprem va decidir llavors preguntar al TJUE si la legislació comunitària s’oposa a les normes processals espanyoles que impedeixen que el tribunal que jutja el recurs del banc pugui acordar la restitució íntegra de les quantitats abonades per la clàusula terra i empitjorar amb això la posició del recurrent (el banc) ja que el consumidor no va recórrer. En la sentència emesa avui, la màxima cort europea reafirma que el Dret de la UE s’oposa a una jurisprudència nacional que limita en el temps la restitució i la circumscriu únicament a les quantitats pagades per la clàusula abusiva després que la justícia confirmés aquest caràcter abusiu. Estima a més que l’aplicació dels principis processals nacionals poden "fer impossible o excessivament difícil la protecció" dels drets del consumidor. Per tant, conclou que la Directiva europea sobre clàusules abusives s’oposa a aquests principis que impedeixen que el jutge que dirimeix l’apel·lació contra una sentència que limitava en el temps la restitució de les quantitats indegudament pagades pugui examinar d’ofici si s’ha infringit la directiva i decretar la restitució íntegra d’aquestes quantitats quan la falta d’impugnació pel consumidor afectat "no pugui imputar-se a una passivitat total d’est".
En aquest sentit, la cort argumenta que el fet que la consumidora espanyola no recorregués la restitució parcial de l’adobat per la clàusula abusiva pot deure’s que quan el TJUE va dictar la seua sentència sobre aquest tipus de clàusules el 2016 ja havia expirat el termini previst per apel·lar en virtut del dret nacional. "No es pot considerar que el consumidor hagi mostrat una passivitat total (...) en no qüestionar davant d’un tribunal d’apel·lació la jurisprudència fins llavors mantinguda pel Tribunal Suprem", assenyala la sentència.
El TJUE ha emès avui a més unes altres quatre sentències diferents relatives a clàusules abusives en les quals, en general, va confirmar que els procediments nacionals no han de ser un obstacle per protegir els drets del consumidor i que els jutges nacionals han d’apreciar d’ofici el caràcter abusiu.