«Els sous no poden lligar-se a la inflació, és inassumible»

En quina situació es troba actualment el teixit empresarial de la província de Lleida, després de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19?

Les petites i mitjanes empreses, que són les que dominen el teixit empresarial a Lleida i, en general, en el conjunt de Catalunya, es troben en un moment delicat, ja que just quan s’estaven recuperant del dur cop que va representar la pandèmia generada pel coronavirus van arribar les conseqüències de la guerra a Ucraïna. A més a més, a això se suma l’abandó que des de fa molt temps denuncien que pateixen els empresaris lleidatans per part de les administracions públiques, en especial per part de la Generalitat, perquè és el més proper.

A què es refereix quan diu que les empreses lleidatanes se senten abandonades per part de les administracions?

Hi ha una gran manca d’inversió en infraestructures tant per part del Govern central com del català cap a la demarcació respecte a altres territoris de Catalunya i l’Estat. Aquesta situació, que fa massa temps que s’arrossega, provoca una desídia en les pimes de la zona, que al seu torn genera la deslocalització d’empreses i la fuga de talent cap a altres llocs com són la zona metropolitana de Barcelona o Aragó. Allà, diguem, les empreses senten que les “mimen” més. Això és una cosa que s’ha de revertir ja, atès que el teixit empresarial és essencial perquè hi hagi riquesa, treball i cohesió social. Per això traslladaré aquestes queixes al president, Pere Aragonès, perquè adopti les mesures necessàries per tal de reconduir la situació.

Aquest és un moment delicat per a les pimes, amb els costos de l’energia i moltes matèries primeres disparats. Les empreses estaven recuperant-se del sot de la pandèmia i la inflació està disparada. Però la situació també està sent dura per als treballadors, que veuen baixar el nivell adquisitiu. És el moment d’apujar els salaris?

El primer que caldria fer és buscar la complicitat entre tots, perquè uns no hagin de carregar amb tot el pes de la situació econòmica actual. En aquests moments, per exemple, la petició dels sindicats d’indexar els salaris amb el cost de la vida, la inflació, és una cosa absolutament inviable, perquè un increment del 6 o el 7 per cent en els salaris és una quantitat de diners molt elevada per a les empreses familiars o petites. Això obligaria moltes firmes a tancar, perquè no podrien fer-se càrrec dels costos. I s’ha de pensar que el 95 per cent de les empreses catalanes són micro, petites o mitjanes.

Però sí que la patronal està a favor d’un augment dels salaris?

Els salaris han de pujar, per descomptat, però el que s’ha de fer és arribar a acords que no comportin lligar-los a la inflació. Encara que és cert que en moltes taules sectorials sindicats i empresaris estan pactant increments indexats a l’IPC, des de Foment del Treball recomanem que no es faci d’aquesta manera per garantir la viabilitat i continuïtat de les empreses i dels treballadors. El meu consell sempre és que s’arribin a acords objectius.

Hi ha sectors als quals incrementar els sous dels empleats pot costar-los més que a altres?

Clar, la competitivitat no és en aquests moments la mateixa en el sector turístic, per al qual aquest any s’espera que hi hagi una gran recuperació una vegada eliminades les restriccions imposades per frenar la Covid-19, que, per exemple, la que pot tenir actualment el sector de la construcció o bé el de l’agricultura, que s’ha vist tan afectat per les incidències meteorològiques.

Per a vostè, quina seria la recepta que permetria que les empreses continuessin sent viables, però sense que els treballadors perdessin qualitat de vida?

Les administracions també haurien d’implicar-se i prendre mesures per rebaixar el cost de la vida. Està molt bé que el Govern central hagi pres mesures per posar límit al preu del gas i rebaixar la factura de la llum. Crec que aquest fet provocarà que les factures baixin, i per tant, que el poder adquisitiu dels ciutadans augmenti. Però amb això no n’hi ha prou. Des de Foment del Treball, fa dies que demanem deflactar la tarifa de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i una rebaixa d’impostos als ciutadans més afectats per l’augment de preus, que són els que tenen unes rendes més baixes, a aquells que els costa arribar a final de mes. El que és evident és que no tot el cost ha d’anar a l’esquena de l’empresari, ni a l’esquena del treballador, sinó que el Govern espanyol també ha de posar-hi el seu gra de sorra.

Aleshores, el que és necessari és arribar a un acord per tirar endavant el gran pacte de rendes que va demanar el Govern espanyol?

Aquesta és una solució que s’ha intentat tirar endavant, no hi ha hagut la solidaritat adequada de totes les parts per arribar a un acord. Tal com comentava abans, la petició de lligar els sous a l’IPC, com demanen els sindicats, és una cosa que la patronal veu inassumible. A més a més, aquest és un punt que tampoc no li interessa al Govern central. Si els costos laborals també s’incrementen, augmentarà el cost dels productes que es venen, i això farà que la inflació continuï pujant. El que no podem permetre’ns és entrar en aquesta dinàmica que no beneficia ni empresaris, ni ciutadans, ni les administracions.