Què suposa una pujada de tipus per a famílies i empreses?

Amb l’avenç de la inflació a la zona de l’euro i a la resta del món, el Banc Central Europeu (BCE) té previst començar a apujar els tipus d’interès a partir de juliol, una decisió que tindrà efectes en els comptes públics, en les empreses i en les famílies. Aquesta mateixa setmana el BCE ha alertat de la possibilitat que trenquin empreses a la zona de l’euro i que caiguin els preus als mercats immobiliaris si els tipus d’interès pugen de forma abrupta. Aquests són altres previsibles efectes de l’augment del preu dels diners, que ara estan en territori negatiu.

LES FAMÍLIES: PUJADA MOLT CONTINGUDA EN LES HIPOTEQUES VARIABLES

El professor de l’Institut d’Estudis Borsaris (IEB) Javier Santacruz creu que l’efecte de la pujada de tipus sobre les famílies serà "clarament positiu", a diferència del que va passar amb l’ajustament de tipus que es va dur a terme durant l’anterior crisi econòmica. Santacruz destaca que l’estalvi acumulat per part dels contribuents en la pandèmia –que ascendeix a un bilió d’euros en dipòsits bancaris al 0 % o fins i tot amb interessos negatius– podrà mitigar l’impacte de l’alça dels tipus en el seu poder adquisitiu.

Tanmateix, el professor d’Economia de la Universitat Pontifícia de Comillas-Icade i subdirector de la Càtedra d’Amèrica Llatina d’Icade, Alfredo Arahuetes, apunta a Efe que, alhora, part de les famílies que tinguin préstecs presos, com les hipoteques, es veuran negativament afectades.

En qualsevol cas, "les hipoteques es veuran modificades en menor mesura que la pujada de tipus del BCE", ha dit Arahuetes, que assenyala que la pujada de l’euríbor, l’indicador que més s’utilitza a Espanya per calcular les quotes de les hipoteques, "serà molt moderada". Aquest indicador va registrar a l’abril una taxa mitjana positiva del 0,013 %, una cosa que no passava des del gener de 2016.

En qualsevol cas, un delimitat increment de l’euríbor i una consegüent apreciació del mercat hipotecari variable es relaxaria amb l’augment del poder adquisitiu dels contribuents, que també vindria aparellat a la pujada de tipus del BCE, segons Arahuetes. Tot i així, Santacruz "dona per descomptat" un flux més gran de trasllats de les famílies d’hipoteques variables a altres de tipus fix. "Esperem que els que canviïn resultin menys perjudicats que en la crisi anterior, quan l’increment de l’euríbor va ser més brusc."

LES EMPRESES: CONTROL DE PREUS I MILLOR TIPUS DE CANVI

Per preveure l’efecte de l’alça dels tipus en les empreses cal tenir en compte el seu efecte en la inflació. Arahuetes considera que si s’aconsegueix contenir l’increment dels preus, les empreses seran capaces de subsistir quan concloguin les polítiques monetàries expansives aplicades arran de la irrupció de la pandèmia. "La pujada de tipus també contribueix a afavorir el tipus de canvi de l’euro respecte al dòlar. Si s’aprecia, l’impacte serà positiu", reflexiona.

Segons Santacruz, les empreses també rebran un impacte positiu d’aquesta pujada de tipus ateses les seues reserves. A més, reconeix que aquesta mesura podria moderar l’alça de preus dels productes que s’estan veient llastats pels elevats costos energètics. "Més complex seria atribuir un efecte directe d’aquesta política monetària en els preus de l’energia, que depèn d’altres factors com la geopolítica", reconeix Santacruz.

Dins dels sectors empresarials, el bancari seria el que més es beneficiaria d’una pujada dels tipus. Segons Santacruz, les entitats del sector "han hagut de suportar el pes d’interessos molt baixos, del 0% i fins i tot negatius, operan amb marges mínims." En aquest sentit, suposa que aquesta mesura ajudarà els bancs a assentar el procés de reestructuració en el qual està immers. En qualsevol cas, "veurem més tancaments d’oficines, més cessaments de personal i més ajustaments estructurals", ha dit a Efe.

L’ADMINISTRACIÓ: PATIRÀ PER L’ENDEUTAMENT

En el que coincideixen els experts és en l’efecte negatiu que aquesta alça dels tipus tindrà en les administracions, principalment a causa del seu alt endeutament, que s’ha multiplicat per quatre des de l’anterior crisi. A això s’afegeix l’impacte de la mesura en el deute públic, que s’incrementarà, la qual cosa podria suposar un engruiximent de la quantia dels pressupostos generals de l’Estat destinada al pagament dels interessos del deute.

Amb tot, Santacruz veu "complicat" que es produeixi una gran recessió, doncs la inversió evoluciona a un ritme "raonable" i el sector exterior està responent millor de l’esperat. Arahuetes no ho té tan clar, però afirma que si finalment s’entra en una recessió global, "no serà a causa de la pujada de tipus", sinó també per l’efecte arrossegui d’economies com –entre d’altres– la de la Xina, que amb la seua estricta política de 'covid zero' ha moderat el seu creixement, i la de Rússia, que s’està desaccelerant a causa del pes econòmic de la guerra a Ucraïna.