La inversió executada per l'Estat a Lleida va ser del 25% el 2021 respecte a la pressupostada

Les empreses públiques dependents de l'Estat van executar una inversió a la demarcació de Lleida durant el 2021 d'uns 12 milions d'euros, quan la pressupostada per aquell any se situava en 48 milions. Això suposa una execució pressupostària d'entorn del 25%, segons ha explicat el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró. Així, ha destacat el cas d'Adif, amb uns compromisos d'inversió a Lleida per valor de 32,4 milions, mentre que la inversió efectuada per aquesta societat estatal ha estat d'uns 9 milions. D'altra banda, la vegueria de Lleida ha rebut 27,7 milions d'euros dels fons europeus Next Generation entre el 2021 i 2022, 25 dels quals procedents de convocatòries de la Generalitat i l'Estat, i 2,7 de concessions directes de l'Estat.

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha assegurat avui que els fons Next Generation “són una oportunitat excepcional per transformar i modernitzar l’economia catalana i la de les comarques de Ponent”. Segons els càlculs del Govern, els Next Generation representaran una injecció aproximada d’11.000 milions d’euros a l’economia catalana en els pròxims 3 anys. Si Lleida aconsegueix un 4,2% d’aquests recursos, d’acord amb el pes que té l’economia lleidatana dins el PIB català, “la inversió dels fons Next Generation a la vegueria de Lleida podria arribar als 460 milions d’euros en els propers 3 o 4 anys”, ha explicat Giró. “Això suposa una gran oportunitat i el major cicle d’inversions a Lleida dels darrers 10 anys”, ha afegit.

Ara bé, el conseller ha advertit empresaris i ajuntaments que aconseguir que arribin aquests diners “està a les seves mans” i els ha encoratjat a “competir” per aquests recursos i a “generar projectes i presentar-los a totes les convocatòries”, tant les que gestiona directament la Generalitat com les que publica l’Estat. En aquest sentit, el responsable econòmic del Govern ha convidat els agents econòmics de les comarques de Ponent a “no deixar passar l’oportunitat i no desanimar-se per la burocràcia” i els ha ofert el suport de l’executiu català en tot el que necessitin. “Des del Govern posarem a disposició d’empreses i ens locals eines per facilitar l’accés a les convocatòries. Estem aquí per ajudar-vos”, ha afirmat Giró.

El responsable econòmic del Govern també s’ha referit al grau d’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya que s’ha conegut aquesta setmana i que, en el cas de Lleida, ha estat del 25%. “Es van anunciar 48 milions d’euros i només se n’han executat 12 milions”, ha constatat. I ha posat el focus en la inversió d’ADIF, l’empresa encarregada de la infraestructura ferroviària, especialment la línia de Lleida-Tàrrega-Cervera, que ha qualificat com “el cas més sagnant”, ja que només ha complert el 9,6% dels 32,4 milions d’euros que va preveure. “Per compensar aquesta situació i intentar fer-hi front, hem demanat a la empresa Infraestructures que aquest any faci un esforç addicional amb una inversió que superi la de l’any passat”, ha conclòs.

Per la seva banda, la directora general de Fons Europeus, Mariona Sanz, ha destacat que els 1,2 milions que han rebut empreses i ajuntaments de Ponent a través de les convocatòries publicades de la Generalitat representen el 5,5% del total resolt fins ara, un “percentatge superior al de la població de les comarques de Ponent sobre el total de Catalunya, que és un 4,7%”. Segons ha explicat, es tracta d’un “degoteig de recursos que anirà creixent a mesura que vagin desplegant-se les convocatòries” perquè la voluntat de la Generalitat és aprofitar el màxim de fons possibles, “malgrat el poc marge de maniobra que ens deixa l’Estat en la seva gestió”.

El conseller i la directora general de Fons Europeus han fet aquestes declaracions durant l’acte “Fons Next Generation: reptes i oportunitats”, que ha tingut lloc aquest matí a la Seu Vella de Lleida i que ha comptat amb una vuitantena d’assistents, entre alcaldes i alcaldesses, empresaris i representants municipals, institucionals i de les cambres de comerç. Es tracta de la quarta d’un seguit de presentacions que el conseller Giró i el seu equip estan fent per totes les vegueries, per explicar l’estat dels fons Next Generation a Catalunya, els reptes i oportunitats que comporten i quin impacte estan tenint al territori.

32 actuacions de la Generalitat per un import de 423,9 M dels recursos provinents del MRR

El Govern ha publicat, a data 31 de maig, un total de 32 convocatòries i licitacions dels fons Next Generation EU, que mobilitzaran 429,6 milions d’euros. Són actuacions provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que representen un 27,8% dels 1.545,3 milions ingressats a la Generalitat (dels 2.141,5 assignats fins al moment).

En concret, es tracta de 22 convocatòries i 10 licitacions impulsades per diferents departaments de la Generalitat (Educació; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Justícia; Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori; Drets Socials; Igualtat i Feminismes; Empresa i Treball), que es destinaran a cofinançar projectes en àmbits com la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica d’edificis, la millora de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, l’adaptació social i laboral de persones treballadores amb discapacitat o la transformació de flotes de transport de viatgers i mercaderies, entre d’altres.

Centres de recerca, empreses i entitats locals, els principals beneficiaris del MRR a Lleida

Des de mitjans de 2021 i fins avui s’han assignat a Catalunya 2.840,8 milions d’euros del fons europeus MRR, provinents de convocatòries o transferències directes del Govern espanyol o d’assignacions de l’Estat a la Generalitat. Aquest import es distribueix entre els 1.900,4 milions que es van assignar a Catalunya l’any passat i els 940,4 milions d’aquest exercici, assignats fins al moment.

Pel que fa a les comarques de Ponent, fins ara han rebut 27,7 milions d’euros, 25 milions dels quals procedeixen de convocatòries de la Generalitat i de l’Estat i 2,7 milions de concessions directes de l’Estat. Els principals projectes guanyats a Lleida de convocatòries que ha publicat la Generalitat han beneficiat 31 ajuntaments, que han rebut ajuts per a l’adquisició de llibres destinats a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya; i 237 particulars, que han estat perceptors d’un total d’1,1 milions d’euros de la convocatòria MOVES III del Programa d’incentius a la mobilitat elèctrica. L’Ajuntament d’Agramunt també ha rebut una subvenció d’aquest Programa, per un import de 0,043 milions d’euros.

D’altra banda, els 2,7 milions d’euros que ha rebut Lleida a través de concessions directes han anat a parar a la Universitat de Lleida: 1 milió cada any en subvencions a universitats públiques per la requalificació del sistema universitari i 0,7 milions per a la Modernització i digitalització del sistema universitari entre els anys 2021 i 2022.

Els principals projectes que Lleida va guanyar l’any passat de convocatòries estatals van recaure en alguns centres de recerca, com ara l’Institut d’Investigació Biomèdica Fundació Dr. Pifarré (0,3M), l’Escola Politècnica Superior (0,5M) o la Universitat de Lleida (0,4M). També se’n van beneficiar algunes empreses: Telefònica, per a actuacions a les comarques de Ponent, (7,7M) i Corporació Alimentària Guissona (0,4M), la Diputació de Lleida (3,5M) i el Consorci Segre Rialb (2,5M), aquests dos últims en el marc del Programa Extraordinari de plans de sostenibilitat turística a les destinacions.

El que portem d’any 2022, el Clúster de la maquinària dels mitjans de producció agrícola de Catalunya ha rebut 0,9 milions d’euros dels ajuts a Agrupacions Empresarials Innovadores i l’Ajuntament de Lleida s’ha endut 6,3 milions d’euros per a la implementació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà i 0,5 milions d’euros de la Transformació digital i modernització de les entitats locals.

Tota la informació a fonseuropeus.gencat.cat

El web fonseuropeus.gencat.cat recull tota la informació vinculada a tots els ajuts provinents de la Unió Europea, amb un èmfasi especial als Next Generation EU. En aquest àmbit, destaca l’espai per consultar totes les convocatòries per accedir als recursos procedents d’aquests fons, tant les d’àmbit estatal com les d’àmbit català, amb dades també de seguiment de l’execució i calendari. Igualment, recentment s’ha activat un apartat específic que recull les diferents solucions de finançament que la Generalitat posa a disposició de les empreses per avançar les subvencions, complementar les aportacions per als projectes d’inversió o presentar avals davant les administracions públiques.

Visita a l’Ajuntament de Lleida i a la Fundació Ilersis

Després de l’acte, el conseller farà una visita institucional a la Paeria de Lleida, on signarà el llibre d’honor i mantindrà una reunió amb l’alcalde, Miquel Pueyo. Tot seguit, visitarà la Fundació Ilersis, on coneixerà de primera mà la feina que es fa des del Taller Shalom i farà un recorregut per les instal·lacions de la nova seu, la construcció de la qual s’ha finançat amb un préstec de l’ICF, emmarcat en la línia Economia Social i Cooperativa en conveni amb el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquesta nova instal·lació, situada al polígon industrial Camí dels Frares, la Fundació recupera els espais destruïts per l’incendi que va patir l’any 2018 i millora la capacitat i els processos de producció. La Fundació Ilersis es va constituir l’any 2013 amb l’objectiu de continuar i assegurar l’activitat de l’Associació com a entitat prestadora de serveis assistencials, d’habitatge i d’activitat laboral per a persones amb discapacitat intel·lectual o en risc d’exclusió social