El turisme porta Lleida a registrar la xifra d'atur més baixa en un mes de maig en catorze anys

L’atur va caure en 2.168 persones a la província de Lleida el mes de maig passat, empès per les contractacions del sector turístic, i va deixar el nombre total de desocupats en 18.657. Això representa un descens del 10,4% respecte a l’abril i del 24,95 per cent si es compara amb el maig del 2021, quan es comptabilitzaven a la demarcació 6.203 parats més. Així les coses, aquest ha estat el maig amb un nombre d’aturats més baix des del passat 2008, i la xifra de desocupació més baixa des del setembre del 2019, quan es van registrar 18.354 de desempleats, segons les dades del ministeri de Treball.

L’atur va caure en tots els sectors econòmics, però ho va fer amb especial força al sector dels serveis, principalment protagonitzat pel turisme, que ja es prepara per a la campanya d’estiu. En concret, 1.254 persones van trobar feina en aquest ram. A aquest el va seguir el de l’agricultura, que va registrar 667 parats menys; la indústria, amb 114, i la construcció, amb 88.

Del total de desocupats a Lleida, 7.996 eren homes i 10.661 dones. D’aquests, 1.218 tenien menys de 25 anys.Pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, la xifra total del mes passat es va situar en els 197.557, la qual cosa representa un augment de 3.356 (1,73%) en relació amb l’abril i de 4.976 persones respecte a fa un any.Les dades d’ocupació d’aquest mes també reflecteixen l’impacte de la reforma laboral, en vigor des del gener passat, i el seu objectiu de posar fi a la temporalitat. Dels 15.598 contractes rubricats a les comarques de Ponent i Aran el maig passat, un 61,25%, és a dir, 9.554, van ser indefinits, enfront dels 6.044 que van ser de caràcter temporal.

La contractació, a més, s’ha incrementat un 46,57% respecte a l’abril. Dels nous contractes, 8.410 es van realitzar al sector dels serveis; 4.720 a l’agricultura; 1.543 a la indústria, i 925 a la construcció.Els sindicats van celebrar les bones dades d’atur, que per primera vegada des del 2008 ha baixat dels 350.000 parats en el conjunt de Catalunya i dels tres milions a nivell estatal. En aquest sentit, tant CCOO com UGT van coincidir a atribuir aquestes dades positives a la reforma laboral.

En clau lleidatana, no obstant, UGT va aprofitar per demanar més inversió en el sector industrial. Per la seua banda, Pimec va plantejar millorar el conjunt del mercat de treball amb més competitivitat i productivitat, i un ajustament de l’oferta i la demanda a través de la Formació Professional.A Catalunya el maig va tancar amb 16.671 desocupats menys que a l’abril (-4,5%), en un context de recuperació després de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19, que situa el nombre total de parats en els 348.027. En comparació amb el mateix mes de fa un any, Catalunya va reduir l’atur en 133.790 persones, la qual cosa representa un descens del 27,7%.

Així mateix, l’economia catalana va generar 164.177 llocs de treball més, amb un increment de l’afiliació del 4,78%. El nombre de desempleats va disminuir en totes les províncies, amb Lleida liderant la caiguda.A Espanya, la desocupació va caure al maig en 99.512 persones, fins a situar-se per sota dels tres milions. D’altra banda, el nombre de treballadors que cotitzen en la Seguretat Social va arribar el mes passat als 20.025.089.

La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va replicar la recomanació del Banc d’Espanya d’incloure al pacte de rendes pensionistes i funcionaris i no revaloritzar les seues rendes amb la inflació, i va assegurar que la major part de les pensions a Espanya no arriben als mil euros al mes.

Díaz va afirmar que “les pensions màximes, per desgràcia, són una extraordinària excepció al nostre país” i va certificar el compromís legal del Govern central per apujar aquestes prestacions d’acord amb la inflació. Així mateix, va defensar que els salaris no són els “causants” de la inflació a Espanya i va subratllar que hi ha “marges” perquè les empreses siguin “coresponsables”. En aquesta línia, el ministre de Seguretat Social va indicar que el debat a Espanya sobre actualitzar o no les pensions amb l’IPC és una “anomalia” del país, ja que cap banc central europeu, tret de l’espanyol, es qüestiona aquest assumpte.

Així, va apuntar que les pensions no poden formar part d’un pacte de rendes, perquè no estan afectades pel costat de l’oferta, com els salaris o els marges empresarials, sinó pel costat de la demanda. En aquest sentit, va tornar a insistir que la llei de reforma de les pensions ha tingut un “ampli consens” i estableix un mecanisme de revalorització automàtica, dissenyat perquè, en situacions com l’actual d’alta volatilitat de la inflació, els pensionistes tinguin l’“absoluta seguretat” que el seu poder adquisitiu es manté. “Les pensions se seguiran actualitzant amb la inflació mitjana del mes de novembre”, va asseverar.

Falta d’habitatge per a treballadors de l’hostaleria al Pirineu

Els hostalers de la zona del Pirineu tenen problemes per fixar les plantilles de cara a la temporada d’estiu, que preveuen que recuperi xifres prepandèmia, a causa, principalment, de la falta d’habitatge a preus assequibles. Com ja va avançar SEGRE, la Federació d’Hostaleria de Lleida ha demanat solucionar aquesta situació regulant el preu dels lloguers o habilitant pisos socials per a treballadors. I és que a causa que aquests topen amb uns preus molt alts, la manca de població activa a les comarques de muntanya s’agreuja.

Des de la Federació creuen que aquesta és l’única manera de desestacionalitzar el sector, que té pics de contractació en les èpoques turístiques com són la temporada d’esquí, Setmana Santa, ponts festius o la temporada alta d’estiu.El sector també es va queixar de la dificultat per trobar personal titulat, problema que els porta en moltes ocasions a recórrer a les borses de treball, i per aquest motiu demanen incentivar la formació professional.