L'impacte de bonÀrea arriba a tot el pla i és la primera font d'ocupació

L'impacte a nivell econòmic, laboral i social de bonÀrea a tot el pla de Lleida no té cap precedent històric ni comparació actual. La seua activitat és clau per al creixement de les capitals de comarca, tant com dels pobles i que difícilment avui es podria entendre el dia a dia d'aquest territori sense la seua aportació econòmica.

bonÀrea és la primera empresa generadora d’ocupació al pla de Lleida i una de les claus del creixement econòmic de molts dels municipis. Amb 5.745 treballadors, té un capital humà que gairebé assoleix tota la població de Guissona, on té la seu i on viuen 7.291 persones.

Tanmateix, el seu àmbit d’influència va molt més enllà, ja que bonÀrea és l’empresa que més feina genera a Tàrrega, amb 469 treballadors directes (la segona empresa en té 352); i la primera a Cervera, amb 452 (la segueix una companyia amb 125 treballadors). Aquestes xifres es multipliquen si s’hi suma l’ocupació indirecta. Són, per exemple, més de 5.000 socis actius amb granges en contracte i agricultors, 3.200 empleats de les 540 botigues del grup o 60 treballadors autònoms a les gasolineres, als quals s’ha d’afegir un nombre llarg de factories com són tallers, empreses de manufactura i altres productors agroalimentaris amb uns béns que van dirigits en bona mesura a proveir bonÀrea.

El gegant del sector agroalimentari va facturar el 2021 fins a 2.250 milions d’euros i per aquest 2022 preveu invertir 140 milions, 25 a Guissona.De forma indirecta, bonÀrea genera una activitat productiva sense precedents en molts altres àmbits. Per exemple, la construcció. Guissona creix a un ritme de 200 habitatges per any.

El cert és que des de fa anys no pot absorbir l’augment progressiu de la mà d’obra local. El mateix passa en el seu àmbit d’influència: ni a Tàrrega ni a Cervera no hi ha prou habitatge per donar cabuda a aquest col·lectiu laboral. Només l’oficina d’habitatge de Cervera té una demanda en espera de més de 200 famílies, majoritàriament, treballadors de bonÀrea.

Fa menys d’una dècada bonÀrea es plantejava donar ocupació únicament a treballadors que s’establissin a Guissona. Malgrat que la mateixa bonÀrea ha anat construint a la localitat a un ritme anual més de 100 immobles, el creixement de l’empresa va comportar que els treballadors haguessin de trobar casa a fora de les muralles romanes de Guissona. Si bé el creixement més important l’han registrat les capitals veïnes, Tàrrega i Cervera, no és l’únic si es té en compte que en altres poblacions més petites com Massoteres, més de la meitat dels veïns, fins a 50, són treballadors de bonÀrea.

El mateix passa a totes localitats de l’entorn de bonÀrea, que té 83 treballadors directes que arriben des de Torà, 82 de Ponts, 53 de Solsona o 32 de Sanaüja. Així, fins a 235 localitats, bàsicament del pla de Lleida, però també de l’Anoia i de la Conca de Barberà, aporten treballadors directes al grup.Aquest moviment és un repte als qual han de respondre els ajuntaments i la resta d’administracions. Les comunicacions viàries de la zona han quedat obsoletes.

La sortida de 700 camions al dia o els desplaçaments diaris de més de 2.500 treballadors directes, afegits al trànsit habitual de carreteres com l’L-310, que comunica amb el port de Tarragona; o l’L-311, via de pas principal amb les comarques al sud de la Segarra i Barcelona; o l’LV-3201, que uneix Guissona amb l’Eix Transversal, fan que les carreteres de l’entorn suportin un rosari de vehicles i que durant moltes hores es descarti per impossible avançar el trànsit pesant. El mateix passa amb la resta de serveis a la Segarra: en l’àmbit sanitari, existeix una gran demanda de serveis mèdics, però el cert és que resulta poc atractiu instal·lar-se en una comarca dispersa amb gairebé un centenar de petites poblacions. Així doncs, el resultat és un dèficit crònic que en més d’una ocasió ha portat els alcaldes donar veus d’alerta, com és el cas de Tarroja, els Plans de Sió o Torrefeta i Florejacs, i més recentment, Biosca

El volum de treballadors obliga a posar al dia els serveis de forma constant

El mateix passa amb els serveis educatius, en els quals Guissona sempre aconsegueix les demandes per cobrir-los a pilota passada.

De fet, és la mateixa bonÀrea la que ha intervingut en l’assumpte i ha impulsat la formació dels seus treballadors amb la creació pionera a Catalunya fa deu anys de graus educatius amb la idea de formar personal qualificat. L’actual bonÀrea va sorgir arran d’una escissió del Sindicato Agrícola de Guissona a finals dels anys cinquanta del segle passat. Jaume Alsina, un jove veterinari de 23 anys, proposava l’expansió del sindicat cap a nous vessants del sector alimentari.

La iniciativa no va ser ben rebuda i va optar per fer-se camí amb la creació d’una empresa pròpia, la Cooperativa Avícola de Guissona, inicialment en unes instal·lacions de l’avinguda Verge del Claustre. El nom va anar canviant a mesura que anava incorporant iniciatives. Així doncs, aviat va passar a denominar-se Cooperativa Agropecuària de Guissona i el lema que resava llavors als camions era “Piensos, pollos, huevos, cerdos.” Posteriorment va ser Corporació Alimentària Guissona, nom que incloïa tota una varietat d’empreses mercantils, i finalment, bonÀrea.

Tota aquesta activitat necessitava mà d’obra. Com explica el mateix Alsina, a la dècada dels anys setanta la majoria optaven per anar a fer fortuna a Barcelona, “aquí vam quedar quatre”. La falta de mà d’obra en una zona allunyada dels centres de població era un gran repte.

És així com el mateix Alsina va pujar a un autocar i es va traslladar a terres andaluses per buscar treballadors. Hi va arribar amb autobús i, després d’un pregó, es donava als candidats unes quantes hores per prendre una de les decisions més transcendentals de la seua vida: deixar la terra natal i traslladar-se a Guissona.Així, arribaven amb les mans a les butxaques desenes d’homes i dones. Molta feina, altres costums, cultura i idioma.

Sols en un lloc en el món que a partir d’aleshores seria la seua vida i la seua llar i la dels seus hereus. Sempre els quedarà haver estat protagonistes del naixement de l’empresa més gran del sector agroalimentari d’Espanya. Una de les peculiaritats de bonÀrea va ser la consolidació del cos tècnic.

A 100 quilòmetres dels principals centres d’estudis i de població no va ser gens fàcil. La cooperativa establiria les seues bases de forma diferent. Jaume Alsina va aconseguir la fidelitat dels treballadors.

En aquella època, molts eren jugadors de futbol que arribaven per jugar amb el Guissona, equip finançat per la mateixa CAG, i acabaven entrant a l’empresa. De ganes i capacitat de treball no els en faltava. L’activitat els ocupava les vint-i-quatre hores del dia i la recompensa va ser encapçalar les noves seccions que dirigien l’expansió de l’actual bonÀrea.

De fet, aquells joves que hi van aterrar a la dècada dels setanta avui superen tots amb escreix els setanta anys i molts d’ells segueixen com el primer dia, portant les mateixes regnes que quan hi van arribar fa cinquanta anys. Sens dubte, bonÀrea és una empresa peculiar en la qual la promoció interna dels seus propis treballadors és una de les claus que expliquen com s’ha aconseguit el seu creixement.Una altra nota diferencial de bonÀrea és el seu objectiu d’integrar cicles productius complets, tant a nivell de productes com a nivell de necessitats dels treballadors. En el primer cas ho resumeix el lema “Del camp a la taula”, i en el segon, el fet que un treballador de bonÀrea pot accedir-hi i cobrir gairebé totes les necessitats sense sortir de l’empresa: habitatge, menjar, roba, sabates o cotxe.

A nivell econòmic, va optar per un sistema lligat a la manera de ser dels agricultors de secà, majoritaris a la zona: “En tinc cinc, n’inverteixo tres i en guardo dos per si no plou.” Aquesta seria una de les cartes que explica el funcionament de Caixa Rural, entitat financera que naix i creix paral·lela a bonÀrea. El cert és que les crisis del sector financer han afectat poc la capacitat del grup per seguir invertint. Guissona és un poble d’acollida: inicialment van ser veïns de tot Espanya i avui són de quaranta-set nacionalitats que sumen el 52,6% de la població, la taxa d’immigració més alta de Catalunya.

Amb bonÀrea el seu creixement ha estat constant, dels 1.919 habitants dels anys cinquanta als 7.600 actuals. L’última onada és la de refugiats d’Ucraïna, que ja són 282, segons el balanç dels cent dies de l’inici del conflicte. Entre ells s’han recollit cinquanta-sis currículums i el 31 per cent ha trobat feina en serveis i fruita.

Els nens no s’han matriculat per al curs vinent.BonÀrea projecta el seu futur consolidant el seu actiu a la Segarra i dissenyant la seua expansió amb la planta d’Épila. Estudiants de l’escola tècnica d’arquitectura del Vallès van presentar un treball el 2021 i van concloure que un hipotètic tancament seria a nivell econòmic un dels cops més grans a Lleida. Mantenir l’esperit de l’empresa és segurament l’últim gran repte de Jaume Alsina.

«M’han donat una oportunitat i seré un bon treballador»

El Ramon és de Verdú i estudia i treballa a bonÀrea. Per evitar la llista d’espera per treballar, va optar per formar-se juntament amb vint-i-dos joves més a dins de la mateixa empresa. Al matí treballa 4 hores i a la tarda n’estudia 4 més.

“Vam entrar com a peons però el meu objectiu és promocionar-me amb una formació de grau mitjà o superior per anar escalant a l’empresa. A més, quan portes un any treballant et fan fix.” “Ens donen una oportunitat i aconseguiran un treballador preparat”.

«El mateix Alsina va venir a buscar-me per treballar a Guissona»

Inocencio Gómez, originari de Pinofranqueado, a Extremadura, va arribar amb 17 anys a Guissona. BonÀrea estava construint una granja al seu poble i el mateix Jaume Alsina li va demanar que es traslladés a treballar a la Segarra.

“No tenia gens clar el meu futur i vaig apostar per provar. A l’arribar a Guissona, l’endemà ja estava treballant al taller de Verge del Claustre i fins avui. Vaig començar com a oficial de tercera i vaig arribar a ser cap de taller.

Ara soc un extremeny que parla en català”.

«Som únics a tancar tot el cicle dels aliments»

Per a Antonio Condal, un dels moments claus de bonÀrea va ser el 1994, quan es va obrir la primera botiga. “Tancàvem el cicle de produir, transformar i comercialitzar els nostres productes. Això ens fa únics.” Afirma que no va ser un camí de roses: “Els supermercats van tancar la porta als nostres productes, va ser un repte difícil.” Avui les 540 botigues de bonÀrea donen sortida al 80 per cent de la producció del grup, a més, amb el certificat de confiança AENOR.

«El meu objectiu és promocionar-me a la mateixa bonÀrea»

Quan Ilham va arribar a Espanya fa quatre anys, va estar treballant a Màlaga, on va saber de l’existència de bonÀrea i va optar per traslladar-se a Guissona per presentar-hi el currículum. “M’havien dit que aquí hi havia més qualitat de vida i ara estic contenta d’haver vingut. Fa tres anys que treballo, som disset caixeres i hi ha molt bon ambient de treball.

Jo ja em quedo a Catalunya.” Explica que es va treure el batxillerat al Marroc i vol formar-se a l’empresa per millorar el seu lloc de treball.

«La gent no sabia el DNI però sí el número de soci de la CAG»

Ramon Augé assegura que bonÀrea és per als agricultors una qüestió de seguretat. “Tenim les finques a prop de la fàbrica i venem el producte al preu més elevat que hi ha a Catalunya.

Tens la collita col·locada i els diners en una entitat bancària segura, Caixa Rural.” Segons Augé, aquesta situació de seguretat ha perdurat al llarg del temps: “Pensa que abans la gent no se sabia el número del DNI de memòria però tots recordaven el número de soci de la cooperativa”.

«L’empresa ha fet riques moltes famílies»

Josep Maria Pedrós porta des dels setze anys treballant per a bonÀrea. Recorda que de petit al corral de casa es passaven els dies dissenyant nous espais i aixecant parets per poder donar cabuda a unes quantes gallines més i porcs. En l’actualitat és el propietari de diverses explotacions de vedells, porcs i pollastres.

Manifesta obertament que “a la Segarra, Jaume Alsina ha fet rica molta gent”. Reconeix que l’esforç és ingent: “Treballar per a bonÀrea no és per tirar coets però el resultat sempre recompensa. Per a mi sempre ha estat una qüestió de confiança i amb bonÀrea mai l’he perdut, especialment amb Salvador Puig, un home que mirava per l’empresa i pel soci.” Segons Josep Maria Pedrós, aquesta és la principal diferència amb altres propostes de negoci: “Mentre que en moltes empreses hi ha una sola butxaca gran per donar cabuda als ingressos, a bonÀrea s’ho munten per repartir la riquesa amb la gent.”