El BCE apujarà els tipus al juliol després d'11 anys sense incrementar el preu dels diners
L’augment serà de 0,25 punts, al que seguirà una altra pujada al setembre
La presidenta del BCE, Christine Lagarde.
El Consell de Govern del BCE va decidir aquest dijous a Amsterdam començar a apujar els tipus d’interès moderadament en la seua reunió del 21 de juliol per frenar la forta pujada de la inflació per la guerra a Ucraïna. El BCE tornarà a incrementar el preu dels diners al setembre... En quant? No està clar encara, dependrà de les dades d’inflació, podria ser del 0,50%. "Si les perspectives d’inflació a mitjà termini persisteixen o es deterioren, un increment major serà apropiat en la reunió de setembre", va indicar l’entitat en un comunicat.
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va explicar en una roda de premsa a Amsterdam, que es va poder seguir també de forma virtual, que la decisió va ser presa per unanimitat. "Estem en un viatge i aquest és un pas important en aquest viatge", va comentar Lagarde. Una alça dels tipus d’interès redueix la demanda i, per tant, els preus. L’objectiu és controlar la pujada de la inflació sense arribar a generar una recessió, una cosa que el BCE descarta que vagi a ocórrer. Demanar un préstec surt més car als consumidors, empreses, inversors i governs, el que provoca que es redueixi la demanda.
De fet, abans que el BCE apugi els seus interessos, ja han incrementat amb força els tipus d’interès i les primes de risc en països com Itàlia i Espanya, que estan molt endeutats. Lagarde va dir que volen observar com reacciona el mercat i que per això no han decidit un augment major de les taxes ja al juliol. Ara el tipus d’interès de les subhastes setmanals està en el 0 %, el de la facilitat marginal de crèdit en el 0,25 % i el de la facilitat de dipòsit en el -0,50 %.
La facilitat de dipòsit és el tipus d’interès amb què el BCE tradicionalment remunerava als bancs els seus dipòsits a un dia a l’entitat, però des de fa vuit anys va començar a cobrar-los per l’excés de reserves per animar-los a invertir en l’economia real i evitar que només dipositin els diners al BCE. Després de vuit anys en territori negatiu, la facilitat de dipòsit tornarà al terreny positiu el tercer trimestre. El tipus d’interès de les seues operacions de refinançament principals està en el 0 % des de fa més de sis anys. Lagarde ha dit que al juliol augmentaran els tres tipus d’interès i que encara no han decidit què fer al setembre.
A PARTIR DEl SETEMBRE CONTINUARÀ L’ENLAIRAMENT PER FRENAR LA INFLACIÓ
Lagarde també va considerar que a partir de setembre seran necessaris més increments del preu dels diners. "A partir de setembre serà apropiat un ritme gradual, però sostingut, de més increments dels tipus d’interès", segons el BCE. El BCE reconeix que les pressions inflacionistes s’han "ampliat i intensificat" i que els preus de molts béns i serveis han augmentat fortament, sobretot l’energia i els aliments, per la guerra a Ucraïna. Per això, el BCE ha revisat significativament a l’alça els seus pronòstics d’inflació i a la baixa els de creixement per a la zona de l’euro.
El BCE preveu aquest any una inflació del 6,8 % (5,1 % pronosticat al març) i un creixement del 2,8 % (3,7 % previst al març). La inflació remetrà fins el 3,5 % el 2023 (2,1% al març) i el 2,1 % el 2024 (1,9 %). El BCE pronostica ara un creixement el 2023 del 2,1 % (2,8 % al març) i el 2024 del 2,1% ( 1,6 %).
fi a LES COMPRES DE DEUTE
Com ja havia dit abans, el BCE conclourà primer les compres de deute abans de començar a apujar els tipus d’interès al juliol. El programa de compres d’actius (APP) conclourà l’1 de juliol i el BCE reinvertirà íntegrament el principal dels valors adquirits que vagin vencent durant un període prolongat després de començar a pujar els tipus d’interès. Així mateix reinvertirà els diners dels bons adquirits amb el programa d’expansió quantitativa que va aplicar per afrontar la crisi per la pandèmia fins, almenys, finals del 2024.
En reinvertir els diners dels bons el BCE es manté al mercat i d’aquesta manera pressiona a la baixa els tipus d’interès, però pot ser que les reinversions no siguin suficients per impedir que pugin els tipus d’interès en alguns països més que en d’altres. "Som compromesos per evitar els riscos de fragmentació", que impedeixin que la política monetària es transmeti de forma similar a tots els països i que per això en alguns pugin més els interessos que en d’altres, va dir Lagarde, de moment. Si el BCE està disposat a aplicar noves mesures que ho evitin, cal veure.
