SEGRE

El Govern espanyol anuncia incentius a l'ocupació per completar l'ingrés mínim vital

Un segell social distingirà les empreses que afavoreixin la inclusió dels beneficiaris de la prestació

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a la seua arribada a l'esmorzar informatiu de Nueva Economía Fórum.

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a la seua arribada a l'esmorzar informatiu de Nueva Economía Fórum.Europa Press

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha avançat que aviat s’aprovaran dos noves mesures vinculades a l’ingrés mínim vital (IMV), l’incentiu a l’ocupació i el "segell social" per a empreses, per fomentar la inclusió laboral dels beneficiaris de la prestació. Durant la seua intervenció a Nueva Economía Fórum, Escrivá ha recordat que aquesta prestació –que arriba actualment a gairebé mig milió de llars i 1,2 milions de persones– busca "propiciar la integració" i ha criticat amb duresa als que qualifiquen aquests ajuts com a "pagueta". "Allò de la pagueta és un insult intolerable per l’element pejoratiu que té, però sobretot pel que significa d’ignorància dels processos que porten a la pobresa severa i a l’exclusió social", ha dit.

El ministre ha apuntat que en dos anys s’han tramitat prop d’1,9 milions de sol·licituds de l’IMV i que l’ajuda té especial incidència a les llars amb nens i els monoparentals. L’IMV ha arribat a més de mig milió de nens i també a més de 85.000 llars monoparentals, la majoria encapçalats per dones, i el complement d’ajuda a la infància, que dona ajuts mensuals de 100, 70 i 50 euros per fill al mes, en funció de la seua edat, a més de 230.000 llars.

El segell social, expliquen des del Ministeri d’Inclusió, distingirà a les empreses que afavoreixin la inclusió dels beneficiaris de la prestació, i l’incentiu a l’ocupació impulsarà els perceptors de la prestació a incorporar-se al mercat laboral.

ESCRIVÁ PREVEU 550.000 NOUS LLOCS DE TREBALL EN EL PRIMER SEMESTRE

Durant la seua intervenció, el ministre ha assegurat que en el primer semestre de l’any s’hauran creat 550.000 llocs de treball (300.000 en termes desestacionalitzats), una xifra "altíssima" i que suposa un increment del 3% per sobre dels nivells d’ocupació precrisi. Escrivá ha atribuït aquest comportament als efectes de la reforma laboral, però també al comportament que estan tenint els agents socials davant de l’elevada inflació. "Fa la sensació que els agents econòmics s’estan comportant consistentment amb una cosa que és transitòria. (...) Si hi hagués dubtes no tindríem les dades de llocs de treball que tenim, són espectaculars", ha assegurat. I, "més enllà de les dades fredes de la creació d’ocupació, el més important és veure la qualitat", amb 700.000 contractes indefinits firmats només al maig, davant els 200.000 que hi havia de mitjana|mitja aquell mes entre 2017 i 2019. Això suposa una millora per als treballadors en protecció, drets, seguretat, però també en les condicions per reforçar la seua formació, ha dit.

EL DEBAT SOBRE LA REVALORITZACIÓ DE LES PENSIONS ÉS "ARTIFICIAL"

Sobre la revalorització de les pensions amb l’IPC, ha insistit que així ho recull la llei, que va ser negociada amb els agents socials a instàncies d’una recomanació del Pacte de Toledo, per la qual cosa ha considerat el debat sobre el tema com a una cosa "artificial i singular". "Cal protegir els pensionistes de la inflació", ha subratllat Escrivá, que, sense esmentar directament al Banc d’Espanya, ha insistit que alguns dels debats econòmics que es continuen obrint a Espanya són "poc rigorosos, 'viejunos' (...) els falta frescor".

També ha assenyalat que el dèficit de la Seguretat Social continua reduint-se gràcies a la positiva evolució dels ingressos per la bona marxa del mercat laboral i l’alça del SMI, la qual cosa permetrà tancar aquest any inferior al 0,5 % del PIB, "atansant-se a l’objectiu de l’equilibri pressupostari".

tracking