Les gasolineres de Lleida, entre les que més van apujar marges a l'abril

Les estacions de servei de Lleida es troben entre les que més van incrementar els marges a l’abril, mes en què es va posar en marxa l’ajuda de 20 cèntims per litre de carburant per l’escalada de preus. Així ho afirma la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència a l’informe que acaba de fer públic referit a aquell període. En concret, apunta que en el cas de “la gasolina 95, en un entorn global d’increment del marge brut, Terol, Lleida i Huelva van ser les províncies peninsulars que més van augmentar els marges.

A Madrid, Valladolid i Biscaia es van registrar els increments més reduïts”. Pel que fa al cas de les comarques lleidatanes, situa la pujada al voltant dels 3 cèntims d’euro per litre. Igual que en gasolina 95, però de forma molt més acusada, segons Competència, en gasoil A es va produir una tendència generalitzada de pujada del marge brut.

Terol, Huelva i Lleida, per aquest ordre, van ser les províncies peninsulars amb més ascensos, mentre que els augments menys notables es van registrar a Valladolid, Àlaba i la Corunya. A Terol, la variació del marge brut va superar els set cèntims per litre, i a Lleida i Huelva es van atansar als sis. Amb tot, Lleida va ser després d’Osca la província peninsular que venia a l’abril la gasolina més barata, amb 1,789 euros el litre a la demarcació veïna i 1,790 a Ponent, Alt Pirineu i Aran.

En el cas del gasoil, Lleida es va situar al darrere d’Almeria, Terol, Cadis, Valladolid i Saragossa, amb un preu d’1,818 euros per litre.A més, Competència fa un top 25 de les estacions de servei més barates de tot l’Estat i en col·loca dos de Vallfogona de Balaguer, una de Sant Guim de Freixenet i una altra de Tàrrega en el cas de la gasolina. Els preus dels carburants, que en aquell moment semblaven desmesurats, han continuat escalant. Així doncs, segons els preus publicitats ahir pel ministeri d’Indústria, la gasolina es ven a la província a entre 1,949 euros el litre en el punt més barat de Lleida fins als 2,256.

Si es proveeix de dièsel, s’ha de pagar entre 1,825 i 2,217. Per la seua banda, el barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, se situava ahir en un preu de 114,04 dòlars, amb un descens del 4,82%, i el Texas es col·locava en els 110,91 dòlars, amb una caiguda del 5,67 per cent. Les previsions del sector assenyalen que els carburants continuaran pujant.

El president de la Confederació Espanyola d’Empresaris d’Estacions de Servei (CEEES), Nacho Rabadán, ha afirmat aquesta setmana que el litre podria superar aquest estiu la barrera dels tres euros. Omplir un dipòsit mitjà de 50 litres d’un automòbil representaria un desemborsament de 150 euros.

L’electricitat cau més d’un 20% davant l’augment de la generació renovable

L’electricitat baixarà avui un 20,41%, fins als 212,02 euros megawatt hora (MWh), d’acord amb els resultats de la subhasta celebrada al mercat a l’engròs o pool i l’ajustament a abonar pels beneficiaris del límit al gas per compensar a les centrals que utilitzen aquesta matèria per generar electricitat.Tenint en compte aquests nivells, serà al voltant d’uns 61 euros més barata que els 273,21 euros als quals s’hauria pagat el MWh a la península Ibèrica si no es comptés amb el límit el preu del gas destinat a la generació elèctrica aprovat per la Unió Europea (UE) per a Espanya i Portugal, que ha entrat en funcionament aquesta mateixa setmana.Les ratxes més grans de vent que s’han donat en alguns punts de l’Estat durant les últimes hores estan contribuint a la generació renovable, la qual cosa permet reduir les entregues de gas i, per tant, abaratir l’electricitat.Si s’atén només els resultats de la subhasta al mercat majorista, que fins ara fixava el preu a abonar l’endemà, l’electricitat baixarà de mitjana un 17,6%, fins als 146,54 euros/MWh, enfront dels 177,9 euros/MWh marcats per ahir divendres.Tanmateix, a aquestes quantitats s’hi ha de sumar el cost de l’ajustament a les centrals de gas, la suma de les quals varia en funció del volum que necessiti el sistema i del seu preu, i es repercuteix sobre les llars i les empreses beneficiàries.Els analistes creuen que, una vegada que passi aquesta onada de calor, és d’esperar que el volum de producció dels cicles combinats de gas es redueixi “ostensiblement” i recuperi així els nivells habituals.