Teresa Jordà: «No podem permetre'ns perdre ni un agricultor»

Acaben d’anunciar com serà el pla d’ajuts pels estralls causats per les gelades de l’abril. Els han xifrat en 40 milions d’euros, quan el sector parla de pèrdues d’almenys 400. N’hi ha prou?

S’han donat moltes xifres, però els peritatges (d’Agroseguro) no parlen de 400 milions. Evidentment hi ha moltes pèrdues. Malgrat les deficiències del sistema, el sector fructícola és el que té més hectàrees assegurades i Agroseguro calcula les indemnitzacions en prop de cent milions.

Aquestes gelades són històriques, les mesures també?

A començaments dels anys noranta hi va haver unes gelades devastadores i el sector va sobreviure sense ajuts, va superar la situació sol. Però ara la situació és molt diferent que fa dècades i per al sector plou sobre mullat amb aquestes inclemències meteorològiques. Afronta un increment dels costos de producció, des del gasoil fins als fertilitzants, i després de campanyes molt difícils en matèria de preus i resultats. Per això hem fet un doble esforç. Prevèiem pagar des de la Generalitat un 50 per cent i que l’Estat es fes càrrec de l’altre 50 per cent. Però el ministeri descarta pagar als productors afirmant que allò que és indemnitzable, al tenir assegurança, no és subvencionable. Per això ens farem càrrec de tot des de la Generalitat. Amb altres ajuts també demostrem el nostre compromís.

Quins són?

A més d’aquests ajuts hi ha la línia de 40 milions en crèdits bonificats per als afectats per les gelades. N’hi ha altres d’articulats per la guerra d’Ucraïna. Més enllà del departament d’Acció Climàtica, cal tenir en compte el suport des d’Empresa i Treball perquè les centrals puguin presentar expedients de regulació temporal d’ocupació. Es tracta que no tanqui cap cooperativa ni central fructícola.

El pla sembla pensat exclusivament per a les pèrdues produïdes en el sector de la fruita de pinyol. Què passa en el cas de la poma i la pera?

Les pèrdues més grans es concentren en la fruita de pinyol, en préssec, nectarina i paraguaians. En poma i pera es preveuen molt inferiors, però el pla és per al sector. La nostra resposta en dos mesos des de les gelades és molt adequada.

Els productors estan especialment preocupats per la qualitat aquesta campanya. Què n’opina?

En aquestes gelades hem de tenir en compte altres factors a més de la collita que s’ha vist arruïnada pel fred. Hi ha molta gent que pensava que podia salvar almenys una part de la producció, però es troba una fruita de baixa qualitat. És veritat. Però el gran problema és que no tenim fruita i els efectes per al territori, del mecànic que arregla tractors a la botiga de Soses o Aitona o qualsevol altra població que no vendrà aquells productes que solia comercialitzar cada estiu a les persones que venien per a la campanya. El Govern de la Generalitat està a sobre d’aquests problemes. Hem de ser capaços d’afrontar la situació i preparar en les millors condicions la campanya del 2023.

La preocupa que el sector pugui perdre mercats, en especial els d’exportació, tenint en compte els problemes de baixa producció i de qualitat minvada?

És una preocupació. El sector, amb suport de la Generalitat i el treball que fa juntament amb Prodeca, sempre està obrint mercats i treballem dia a dia amb Afrucat, la patronal catalana de la fruita. Però al sector fructícola, al final, sempre passen coses, no només aquí, a Itàlia, a França o al sud d’Espanya. Crec que els mercats estan acostumats a aquestes situacions. El que hem d’explicar als mercats és la qualitat que ofereixen els pagesos de Lleida, el servei que donen les cooperatives i les centrals.

Temen que els danys de les gelades acabin desembocant en abandonaments en el sector, persones que en aquestes condicions decideixin llançar la tovallola?

Catalunya no es pot permetre que abandoni cap agricultor o ramader. En els últims quatre anys en què estic al capdavant de la conselleria, tota la política que hem portat a terme s’ha dirigit precisament a preservar i intentar que el sector tingui un impuls i creixi. L’economia està pagant les conseqüències de la guerra a Ucraïna i cap sector no se n’escapa. El problema és que el nostre, l’agrari, té un problema de renda que ve del darrere. Hem de fer l’impossible perquè ningú abandoni, totes les nostres polítiques van en aquesta direcció.

Per exemple?

Estem en un context complicat, amb unes glaçades amb efectes que no es veien des dels anys noranta i per això des de la Generalitat hem articulat el pla d’ajuts de 40 milions. També treballem en una altra obsessió, el sistema d’assegurances, clau en el moment d’emergència climàtica que vivim. Hem dedicat 12 milions d’euros perquè les primes puguin ser més assequibles per als nostres agricultors. He parlat amb el ministeri, en el marc de conferències sectorials, i tots els territoris veuen amb bons ulls la necessitat de millorar el sistema, per ser garantia davant les inclemències meteorològiques.

Algunes veus del sector consideren que seria més positiu donar suport econòmicament al fet que els agricultors poguessin instal·lar sistemes de reg contra les gelades o malles contra la pedra.

Som conscients de la necessitat d’adaptar-nos i de preparar les nostres plantacions, amb suports en aquest sentit.

També es parla de la necessitat d’ajustar més les produccions al territori.. .

Fa temps que l’IRTA està treballant per ser capaços de conèixer què plantar i on. Ho hem de fer de manera col·lectiva, hem de ser capaços de produir de forma diversificada i adaptada al territori.