Carburants, alimentació i llum disparen la inflació a Lleida al juny fins a l'11,5 per cent

Els preus van pujar el un punt i nou dècimes el mes de juny passat a la província de Lleida i van deixar l’Índex de Preus de Consum (IPC) en un 11,5% interanual, el percentatge més elevat de tota la sèrie històrica –que es va iniciar el 1994–, a causa principalment de l’encariment dels carburants, que fa setmanes que superen la cota dels dos euros el litre, els aliments frescos i l’electricitat. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’alça dels preus del gasoil i la gasolina va portar la taxa interanual del grup de transport fins al 18,9 per cent, quatre punts i mig percentuals per sobre de la que es va registrar al maig i malgrat que la bonificació de 20 cèntims impulsada pel Govern central segueix en vigor. En el cas dels aliments i begudes no alcohòliques, la tendència alcista dels últims mesos es va accentuar amb un augment de més de dos punts, al passar del 10,7% marcat al maig al 12,9 per cent al juny.

Fruites, llegums i hortalisses, carn, pa i cereals, llet, formatge i ous van ser els productes frescos que més es van encarir. A part de carburants i la cistella de la compra, durant el mes passat també van tornar a encarir-se amb força els serveis bàsics, com l’habitatge, l’electricitat o el gas, que van passar, del 24,6 per cent al 27,8 per cent. Malgrat que els preus van créixer a les comarques de Ponent i Aran en tots els grups de consum durant el juny passat, algun com el de l’ensenyament, les comunicacions, l’oci i la cultura es van anotar pujades més moderades.A més, la província de Lleida és la que va registrar la inflació més alta de tot Catalunya, en què l’IPC es va situar en una taxa mitja interanual del 9,7% al juny, 1,5 punts per sobre del que es va registar al maig, amb la qual cosa va marcar un nou rècord històric, impulsada també per l’increment de preus en el transport (+19,3%), l’habitatge, l’aigua, l’electricitat i els combustibles (+17,8%) i els aliments i begudes no alcohòliques (+11%).

Pel que fa al conjunt de l’Estat, la taxa de variació anual de l’IPC durant el mes passat va escalar fins al 10,2%, un punt i mig més que la que es va registrar el mes de maig. Es tracta de la xifra més elevada des de l’abril del 1985 impulsada, també, pel transport, els aliments i l’habitatge.Tenint en compte aquestes dades, el centre d’anàlisis econòmiques Funcas preveu que la inflació continuï en taxes superiors al 10% al juliol i a l’agost. D’aquesta manera, la taxa mitjana anual de l’IPC serà del 8,9% per aquest any, d’acord amb els seus càlculs.

De cara al 2023, espera una taxa mitjana anual del 4,8%, amb un IPC del 3,5% al desembre. Per la seua part, segons el Govern espanyol, sense tenir en compte les últimes variacions d’impostos en l’àmbit de l’energia, l’IPC estatal hauria registrat un augment interanual de l’11,1%, gairebé un punt més.

La pujada dels salaris es queda nou punts per sota de l’IPC

Els treballadors lleidatans perden cada vegada més poder adquisitiu.

I és que si bé els preus de tots els productes es van incrementar el mes de juny passat fins a situar la taxa interanual en l’11,5 per cent el mes de juny passat, l’augment dels salaris pactats en conveni es va quedar gairebé nou punts per sota, al pujar de mitjana un 2,58 per cent. Aquest increment està per sota del 3,6 per cent acordat entre el Govern central i els sindicats per al salari mínim interprofessional (SMI) i està una mica més en línia amb les directrius marcades a l’Acord Interconfederal per a l’Ocupació i Negociació Col·lectiva 2018-2020, que plantejava alces de l’entorn del 2 per cent més un punt percentual lligat a conceptes com la productivitat, els resultats empresarials i l’absentisme. El pacte no s’ha pogut renovar aquest 2022 arran de les diferències existents al voltant de la clàusula de revisió salarial, irrenunciable per als sindicats i inacceptable per a la patronal CEOE davant dels elevats nivells d’inflació.Aquest desajust entre els salaris i els preus ha portat els sindicats a convocar diverses mobilitzacions per exigir una alça més gran dels sous d’acord amb l’IPC.

En aquest sentit, CCOO va denunciar ahir que els empresaris estiguin apujant preus per mantenir els marges de beneficis, mentre que els salaris suporten “fortes pèrdues” de poder adquisitiu. UGT, per la seua banda, va reclamar al Govern central “que pensi a anar a un procés de control de preus”. Així mateix va insistir a arribar a un pacte de rendes perquè el cost de la vida es reparteixi entre empresari, treballador i Executiu.

L’electricitat baixa, però segueix per sobre dels 300 €/MWh

El preu mitjà de l’electricitat per als clients de tarifa regulada vinculats al mercat a l’engròs caurà avui un 1,46 per cent amb respecte a ahir, fins als 311,15 euros per megawatt hora (MWh). Malgrat aquest descens, la llum es mantindrà així per quart dia consecutiu per sobre dels 300 euros/MWh, una xifra a la qual no s’arribava des del mes de març.D’altra banda, el jutge de l’Audiència Nacional va acordar obrir judici oral contra Iberdrola Generación i quatre directius al considerar que el 2013 la companyia “va idear i va posar en funcionament un sistema per incrementar el preu de l’energia” amb la finalitat de “provocar una pujada de preus”.

L’euro cotitza per sota del dòlar per primer cop en vint anys

L’euro va caure ahir amb força durant part de la jornada d’ahir i va arribar a cotitzar per sota del dòlar per primera vegada en vint anys, encara que va aconseguir recuperar-se ràpidament i va tornar a la paritat en què es troba des de fa diversos dies.

Aquesta fluctuació s’emmarca en un context de por a una recessió econòmica per les successives pujades de tipus d’interès que estan duent a terme els bancs centrals per fer front a la inflació. La moneda única va aconseguir mantenir-se per sobre d’1 dòlar després de la publicació de les xifres d’inflació dels EUA, que apuntalen les expectatives que la Reserva Federal (Fed) apujarà els tipus d’interès en 0,75 punts aquest mes.