MACROECONOMIA ANÀLISI
Sostre de despesa històric per als pressupostos de l'Estat del 2023
Malgrat rebaixar la previsió de PIB i gràcies als fons europeus || La Generalitat espera comptar amb 500 milions més amb l'augment del marge de dèficit al 0,3%
Les ministres d’Afers Econòmics, la portaveu i la d’Hisenda, després del Consell de Ministres.
El Govern central va aprovar ahir un sostre de despesa rècord per al 2023, un impuls inversor amb què espera defensar la recuperació econòmica de l’impacte de la guerra a Ucraïna que ja l’ha portat a rebaixar la previsió de creixement al 2,7% per aquell any. L’aprovació del sostre de despesa és el primer pas per poder confeccionar els Pressupostos. Per tercer any consecutiu, el límit de despesa no financer serà un màxim històric –198.211 milions d’euros, un 1,1% més que el d’aquest any–, en part per l’efecte dels fons europeus, que per al 2023 ascendiran a 25.156 milions –23.840 milions del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) i 1.316 milions del ReactEU–.
Malgrat l’augment de la despesa, l’Executiu manté la previsió de tancar el 2023 amb un dèficit equivalent al 3,9 per cent del PIB, 1,1 punts menys de l’estimat per aquest any, una referència no subjecta a sancions ja que les regles fiscals europees continuen suspeses. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, sol·licitarà al Congrés que torni a constatar que es donen les circumstàncies per mantenir suspeses les regles fiscals estatals, la qual cosa implica que tampoc comunitats autònomes ni ajuntaments podran ser sancionats si incompleixen les seues referències. El Govern preveu comptar amb 500 milions d’euros més als Pressupostos de la Generalitat amb la flexibilització de l’objectiu de dèficit de les comunitats fins al 0,3% del PIB el 2023.Els futurs pressupostos del 2023 s’assenten en unes previsions macroeconòmiques menys optimistes que les de l’abril, principalment com a conseqüència dels efectes de la guerra a Ucraïna i en particular de la inflació, que és “el principal repte de l’economia en aquest moment”, segons la vicepresidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño.
L’estimació de creixement per al 2022 es manté en el 4,3 per cent –encara que amb més aportació de la demanda externa i menys de la interna– però per al 2023 es rebaixa vuit dècimes, fins al 2,7 per cent, un creixement basat en la demanda interna, que aportarà 3,3 punts, mentre que l’externa restarà 0,7 punts. La previsió de taxa d’atur es manté en el 12,8% de mitjana per aquest any i s’eleva 3 dècimes per al 2023, al 12%. Respecte a la pujada salarial dels empleats públics, la seua intenció és negociar-la amb els sindicats i obre la porta a incloure-la dins del pacte de rendes que reclama al sector privat.
