Hisenda gravarà amb un 4,8% els ingressos de la banca i amb un 1,2% els de les energètiques

El nou impost a les grans empreses energètiques gravarà amb un 1,2% les seues vendes i el de la banca aplicarà un tipus del 4,8% sobre les seues comissions i interessos nets, segons es desprèn de la proposició de llei registrada ahir per PSOE i Unides Podem al Congrés. D’acord amb aquest text, les noves prestacions afectaran els resultats dels exercicis 2022 i 2023, que s’abonaran el mes de setembre de l’any següent, amb un pagament a compte del 50% del total que s’abonarà al febrer. Aquests pagaments no podran deduir-se a l’impost de societats ni repercutir-se al client, una cosa que vigilarà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) –en col·laboració, en el cas de la banca, amb el Banc d’Espanya– i l’incompliment de la qual podria suposar sancions pel 150% de l’import repercutit.Aquests impostos, amb els quals el Govern pretén recaptar 7.000 milions d’euros en dos anys per ajudar a sufragar el cost de les mesures per pal·liar els efectes de la guerra a Ucraïna, tindran un caràcter temporal i extraordinari.Els tributs tenen empara a l’article 31.3 de la Constitució, ja que es materialitzen com a prestacions patrimonials de naturalesa pública i caràcter no tributari, igual que l’aportació que ja realitza la banca pels seus actius fiscals diferits.Les empreses elèctriques, gasistes i petroleres que van facturar més de 1.000 milions d’euros el 2019 hauran d’abonar per aquest impost un 1,2% de l’import net de la xifra de negocis anual corresponent al 2022 i el 2023.

Quedaran exclosos del pagament de la prestació –que preveu recaptar 2.000 milions anuals– els grups amb una part energètica que suposa menys de la meitat de l’import net de la seua xifra de negocis. És a dir, que només abonaran la prestació els operadors energètics considerats principals a efectes de la CNMC: xifra neta de negocis de més de 1.000 milions el 2019 i en què la part energètica sigui l’activitat principal.Pel que fa a la prestació bancària, que pretén recaptar 1.500 milions anuals, gravarà el marge d’intermediació, és a dir, els interessos nets –diferència entre els que cobra i els que paga– i les comissions netes –diferència entre les cobrades i pagades– amb un tipus del 4,8%. La prestació serà obligatòria per a les entitats financeres amb uns interessos i comissions brutes cobrades als clients que superessin els 800 milions d’euros el 2019.Tant per a les energètiques com a la banca, aquesta prestació es limitarà en essència a grups fiscals espanyols, la qual cosa implica que queden fora les operacions intragrup i no es gravaran les operacions i interessos de filials a l’exterior.

Banc Santander guanya un 33% més fins al juny

Banc Santander va obtenir un benefici net atribuït de 4.894 milions d’euros la primera meitat del 2022, un 33 per cent més que un any abans. El conseller delegat de Santander, José Antonio Álvarez, va lamentar que l’impost a la banca del Govern “estigmatitza el sector” i va dir que restarà al sector capacitat per prestar al voltant de 50.000 milions d’euros.

Banc Sabadell eleva el seu benefici un 78,6% més

Banc Sabadell ha tancat el primer semestre del 2021 amb un benefici net atribuït de 393 milions d’euros, un 78,6 per cent més respecte al mateix període de l’any passat. El conseller delegat de Banc Sabadell, César González-Bueno, va advertir que els afectats més grans per l’impost a la banca seran en la seua gran majoria petits estalviadors.

Repsol duplica resultats, fins als 2.539 milions

Repsol va obtenir un benefici net de 2.539 milions d’euros en el primer semestre, un 105,6 per cent més que el 2021, impulsat per la pujada dels preus de les matèries primeres per la guerra d’Ucraïna. Davant de l’impost a les energètiques, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va dir que farà “tot el possible” per impedir un impost “arbitrari”.