El límit al gas rebaixa un 14,8% el preu de la llum i frega el càlcul del Govern espanyol

L’"excepció ibèrica" o límit al gas, que compleix dos mesos des de la seua posada en funcionament a Espanya i Portugal, ha rebaixat un 14,8 % el preu a l’engròs de l’electricitat, el qual repercuteix directament sobre els consumidors amb tarifa regulada o PVPC. Segons les dades definitives de l’operador OMIE, el preu mitjà del megawatt hora (MWh) durant aquest període ha estat de 254,7 euros, uns 43,5 euros menys que els 298,87 euros a què s’hauria pagat de no comptar amb el mecanisme, per la qual cosa, de moment, estaria lleugerament per sota dels càlculs del Govern espanyol. En concret, l’Executiu preveia que aquest límit al gas destinat a la generació elèctrica, que estarà en vigor fins el 31 de maig de 2023, reduís entre el 15 i el 20 % el preu de la llum per a més de deu milions d’usuaris a Espanya.

ESPANYA PER SOTA DE LA MITJANA EUROPEA

Des del passat 15 de juny, quan van començar a sentir-se els efectes d’aquesta mesura, l’electricitat ha assolit un preu mitjà proper als 255 euros/MWh, gairebé el triple –176,21 % més– que fa un any, quan es va acostar als 91,9 euros. I és que, malgrat haver-se moderat, el mercat continua veient-se afectat per les tensions geopolítiques derivades de la invasió d’Ucraïna, el que ha despertat a Europa un clima d’incertesa davant d’un possible tall de subministrament de gas per part de Rússia, un dels seus principals proveïdors, durant l’hivern. De moment, les conseqüències de la guerra ja han colpejat a les principals economies europees, més dependents des del punt de vista energètic de Moscou que Espanya i Portugal. De fet, aquest panorama ha derivat, en més d’una ocasió, a pics intradia propers als 650 euros/MWh, especialment a Itàlia, on l’electricitat ha marcat de mitjana 418,79 euros/MWh coincidint amb els dos primers mesos de l’"excepció ibèrica".

En comparació, el MWh a Espanya ha estat un 39 % més barat que a Itàlia, i un 18 % menor que a Alemanya, on ha arribat a una mitjana de 309,41 euros. La inestabilitat també ha deixat la seua empremta a França, on el màxim es va registrar el passat 20 de juliol, amb el MWh a 589,22 euros; no obstant, la mitjana d’aquests dos mesos ha estat de 372,29 euros, un 31,5 % per sobre de l’espanyola. Un factor a tenir en compte és que, a mitjans d’aquell mes, el gegant rus Gazprom va interrompre els subministraments de gas que arribaven a Alemanya a través del gasoducte Nord Stream 1 per tasques de manteniment. Quan es va restablir el servei, el volum havia baixat al 20 % de les seues capacitats, davant el 40 % que rebia anteriorment. En aquells dies, l’electricitat es va disparar tant a Itàlia com a Alemanya, amb el MWh a 564,2 i 473,3 euros, respectivament, el passat 28 de juliol. Al contrari, el dia previ a la interrupció del Nord Stream 1 va deixar al Vell Continent els seus mínims més recents: Itàlia, 324 euros/MWh; França, 224,4 euros/MWh, i Alemanya, 115,2 euros/MWh.

MERCATS DE FUTURS

Els mercats de futurs mostren un equilibri més gran per a la recta final d’any, i els agents poden comprar electricitat a Espanya per al quart trimestre a 158,25 euros, davant els 490,99 euros d’Alemanya i els 909,81 euros de França. Per al primer trimestre de 2023, coincidint amb els mesos de fred, el preu dels futurs a França s’eleva fins els 975,84 euros, mentre que a Alemanya arriben als 487,26 euros, i a Espanya, als 180 euros.

FORT PES DELS CICLES COMBINATS

Però les tensions geopolítiques no han estat l’única raó que ha descontrolat els mercats, ja que se li hi afegeix l’increment de la demanda elèctrica aquest estiu, que passarà a la història d’Europa per ser un dels més calorosos. Així, el 14 de juliol, durant la segona onada de calor, la demanda va marcar rècord anual a Espanya després d’assolir els 38.284 MW a les 14:19 hores, per sobre dels 38.248 MW del dia anterior, segons dades de Xarxa Elèctrica d’Espanya (REE).

Els cicles combinats, més cars en utilitzar gas per generar electricitat, estan sent crucials per satisfer l’alta demanda durant els dies de calor més intensos en què les renovables, per les seues limitacions climatològiques, aporten menys al "mix". Exemple d’això és que el 16 de juliol, l’ajustament a abonar pels beneficiaris del límit al gas per compensar aquestes centrals va marcar màxims, 169,11 euros/MWh, superant el preu fixat en la subhasta per a l’electricitat per si mateix. D’acord amb l’últim Butlletí Estadístic de l’operador gasista Enagás, un 55 % de la demanda del mercat nacional durant aquell mes va procedir del sector elèctric, la qual cosa equival a prop de 17.200 gigawatts hora (GWh), un 125,9 % més que el mateix mes de 2021. Des de començament d’any, la demanda de gas per produir electricitat s’ha disparat un 83,2 %, fins els 72.984 GWh.