Europa enfila un hivern d'inestabilitat energètica després de 6 mesos de guerra

A escassos dies que es compleixin sis mesos de la invasió russa d’Ucraïna, Europa es prepara per a un hivern d’inestabilitat energètica, especialment en les economies més dependents del gas, com Alemanya, Itàlia o els països bàltics, on els preus s’han disparat en els últims mesos.

En uns mercats tensats des de l’any passat per la brusca recuperació de l’activitat després de la pandèmia i l’encariment de les matèries primeres, la posició de Moscou ha agreujat la situació del Vell Continent, en el qual el megawatt hora (MWh) de l’electricitat s’ha situat, per moments, en 4.000 euros aquesta setmana.

Europa pateix els danys col·laterals d’un conflicte en el qual Brussel·les ha adoptat una manifesta postura crítica amb Rússia, amb l’embargament parcial del petroli procedent d’aquest país, i la reducció gradual de la seua dependència energètica de l’antiga potència soviètica.

Tanmateix, a Espanya, l’aprovació de l’"excepció ibèrica" per topar el preu del gas destinat a la generació elèctrica, sumada a la seua escassa dependència dels subministraments russos, la col·loquen en una situació més favorable.

L’ELECTRICITAT, DISPARADA A TOT EUROPA

Els efectes de la guerra a Ucraïna s’estan sentint especialment al mercat de l’electricitat, vinculat a la pròpia evolució del gas en servir aquest per a la producció de llum, amb nivells històricament elevats en les principals economies dels Vint-i-set.

Tant a Alemanya, on aquesta mateixa setmana el preu de l’electricitat va assolir un nou rècord, com a França i Itàlia, en les últimes setmanes s’han superat de manera generalitzada els 500 euros/MWh.

Una problemàtica similar es dona als països bàltics -Estònia, Letònia i Lituània- en els que el MWh es va disparar fins als 4.000 euros entre les 17:00 i les 18:00 hores de dimecres, 17 d’agost, segons els històrics de Nord Pool consultats per Efe.

Aquesta tessitura preocupa les repúbliques, que confien a tenir prou subministrament de gas no rus però desconfien de l’impacte que l’escassetat d’aquesta matèria primera a Europa occidental pugui tenir en el preu de l’energia.

L’"EXCEPCIÓ IBÈRICA" ATENUA L’EFECTE

Només Espanya i Portugal es mantenen en uns nivells relativament baixos en el context actual, situant-se en l’entorn dels 250 euros/MWh gràcies a l’"excepció ibèrica", que limitarà el preu del gas fins a mitjans de 2023.

Per exemple, l’electricitat marcarà aquest dissabte a Espanya un preu mitjà de 287,05 euros/MWh, un valor, que se situa un 47 % per sota del màxim històric registrat el passat 8 de març (544,98 euros/MWh) gairebé dos setmanes després de l’inici de la invasió d’Ucraïna.

A més, el registre d’aquesta última jornada és un 35 % inferior al que s’hauria pagat de no comptar amb el límit al gas, i es manté molt per sota del preu que marquen Itàlia (507,79 euros), França (463,23 euros) i Alemanya (457,97 euros).

EL GAS TOCA NIVELLS RÈCORD

Darrere d’aquests alts preus hi ha l’encariment del gas natural -matèria primera que es fa servir per generar electricitat a les centrals de cicles combinats i el principal exportador de la UE de la qual ha vingut sent Rússia-, en nivells rècord durant l’estiu.

Concretament, el preu del gas TTF per a entrega el setembre al mercat holandès, de referència a Europa, va marcar ahir un nou rècord de 247,6 euros/MWh, després que l’empresa estatal russa Gazprom anunciés una nova parada de manteniment al gasoducte Nord Stream pel qual bomba gas a Alemanya.

Els preus d’aquesta setmana són superiors al rècord anterior, assolit el passat 7 de març, i fan presagiar un hivern complicat davant de l’alta demanda tant d’Europa, que aspira a omplir les seues reserves fins a un mínim del 80 % abans que comenci l’hivern, com d’Àsia.

Al contrari, el Mercat Ibèric del Gas (Mibgas) es manté per sota, amb un preu que ha superat aquesta setmana els 160 euros/MWh i que s’utilitza per calcular l’ajustament a abonar després del límit al gas, encara fixat en 40 euros/MWh, per compensar a les centrals que utilitzen aquesta matèria.

LA GASOLINA I EL GASOIL DONEN UN RESPIR

Quant als carburants, que quan va començar el conflicte van marcar rècords a tot Europa obligant els diferents governs a establir rebaixes impositives i ajuts directes, la seua escalada s’ha frenat en els últims mesos.

Així, la gasolina es paga actualment a Europa a una mitja d’1,774 euros el litre, pràcticament al mateix preu que quan va començar la guerra (1,75 euros), mentre que el gasoil, que se situa en 1,804 euros, és un 11 % més car.

El mateix passa a Espanya, on la gasolina és ara fins i tot més barata que a l’inici de la invasió (1,597 euros davant 1,608 euros), gràcies a la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible aprovada pel Govern, encara que el gasoil continua costant un 7 % més.

Els preus a Espanya s’han mantingut durant els sis mesos de guerra per sota tant de la mitja europea com dels valors d’Alemanya, França, Itàlia i Portugal.

La caiguda dels carburants, que acumulen vuit setmanes a la baixa, ve impulsada per la cotització del petroli, amb tendència a la baixa per una possible aturada econòmica, i que se situa sobre els 95 dòlars per barril en el cas del Brent, de referència a Europa.

Això no obstant, la por que l’oferta es redueixi una vegada els embargaments al petroli rus comencin a entrar en vigor ha provocat un lleuger repunt durant els últims dies, al que s’ha sumat un lleu increment de la demanda.