La producció de farratges baixa un 25% per la menor superfície, a més de la sequera i la calor

La producció de farratge, liderada per Lleida i la Vall de l’Ebre, es veurà reduïda aquesta campanya al voltant d’un 25% respecte a l’any passat, segons les primeres estimacions de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (Aefa). El director general, Luis Machín, apunta que és conseqüència de la sequera i de les altes temperatures que s’estan registrant, però especialment de la reducció de la superfície de cultiu. Es tracta d’una situació que es dona especialment a Catalunya al considerar que el doble cultiu, per exemple de panís, pot resultar més atractiu per a alguns agricultors.

Contràriament, al conjunt de l’Estat s’aprecia, segons dades de l’associació, un augment de finques destinades a aquesta producció. En el cas de la província de Lleida, els avanços de superfície de la Generalitat xifren en 21.457 les hectàrees destinades a alfals, davant de les 22.054 del 2020. Amb tot, Machín confia a recuperar per al sector aquesta superfície que s’ha decantat per altres cultius, i destaca que l’alfals representa una elecció més “segura” amb entre un mínim de tres talls fins a assolir els cinc.D’altra banda, va destacar que existeix una demanda molt alta de producte per a l’alimentació animal.

Va recordar a més que el mercat es troba “molt tensat” amb els preus d’altres matèries primeres com el panís o l’ordi a causa en gran manera de la guerra d’Ucraïna i les seues conseqüències. Tot plegat quan durant les últimes setmanes han sortit els primers vaixells amb cereals ucraïnesos, però en quantitats encara molt reduïdes i amb unes destinacions molt concretes

Els agricultors de Lleida destinen més de 21.000 hectàrees a la producció d’alfals

Espanya ve a consumir el 20 per cent de la producció de farratge i la resta s’envia a mercats d’exportació, que mantenen una demanda ferma. “Aquest any és gairebé segur que acabarem la campanya a zero” perquè es vendrà tota la producció disponible.

Els grans mercats del farratge de Lleida, i en general de sector espanyol, són molt diversos. En especial destaca l’Orient Mitjà, des dels Emirats Àrabs fins a l’Aràbia Saudita passant per altres països com Jordània o Qatar. Però també al llunyà Orient, com Corea del Sud i el Japó, i en especial la Xina.

Les farratgeres locals també tenen clients més propers, com el cas dels compradors europeus de França i Portugal, a més del Marroc, entre d’altres, segons dades de l’Aefa.

Els costos energètics s’han multiplicat per 2,5 en un any

Un dels grans problemes per a les indústries farratgeres en aquests moments arriba de la mà dels costos de l’energia. Segons càlculs del director de l’Alfals Deshidratat (Aefa), Luis Machín, s’han multiplicat per 2,5 l’últim any.

És especialment preocupant si es té en compte que per a moltes empreses l’energia pot representar de l’ordre del 25 per cent dels costos de producció totals. Això atenent que hi ha un ampli ventall de circumstàncies al sector, amb companyies que han intentat reduir la dependència de la mà de la instal·lació de plaques solars o la utilització de biogàs, davant d’altres companyies que estan supeditades per produir al gas, que està experimentant una escalada de preus històrica.El problema dels costos energètics es repeteix en tot tipus d’activitats amb una electricitat que marca nous rècords (vegeu la pàgina 18).