El Congrés aprova el decret d'estalvi energètic
Ha comptat amb el suport d'ERC, PNB, EH Bildu i PDeCAT, mentre que PP, Vox, Cs, Junts i la CUP s'oposen a la norma, que es tramitarà com a projecte de llei
Aparadors de botigues fora de l'horari comercial a Lleida.
El Congrés ha aprovat aquest dijous el decret d'estalvi energètic amb els vots a favor d'ERC, PNB, EH Bildu, PDeCAT i Més País que finalment han recolzat la iniciativa del govern espanyol després que hagi acceptat tramitar-lo com a projecte de llei perquè els grups puguin introduir canvis en el text. La norma ha obtingut 187 vots a favor, 161 en contra i una abstenció. En el 'no' s'han situat el PP, Vox, Cs, Junts i la CUP. El BNG s'ha abstingut. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha carregat contra els populars i defensat que "el decret és Europa" i és "eficiència i sentit comú" amb mesures que "s'apliquen en països del nostre entorn".
"Amb quina cara diran als ciutadans que no donen suport a aquestes mesures?", ha dit Sánchez al PP, i ha criticat el "conservadorisme retrògrad i negacionista" que hi ha a l'estat espanyol que no es correspon a "la dreta europea que està adoptant mesures similars". La titular de Transports ha dit que amb l'aprovació com a projecte de llei i la possibilitat d'introduir canvis a posteriori "no hi ha excusa".
En matèria d'energia, el decret limita la temperatura dels termòstats a 27 graus a l'estiu i a 19 graus a l'hivern, l'obligació d'apagar les llums dels aparadors a les 22 h així com el tancament automàtic de les portes dels espais climatitzats a partir del 30 de setembre. Una de les crítiques de l'oposició és que la norma inclou altres matèries no relacionades amb l'estalvi energètic com la gratuïtat de Rodalies, l'increment de l'import de les beques per a l'estudiantat, la compensació a les elèctriques o el rescat de les autopistes deficitàries de Madrid.
La portaveu parlamentària i número dos del PP, Cuca Gamarra, ha acusat el govern espanyol d'estar fent "xantatge" a la resta de grups barrejant les mesures d'energia, que els populars veuen "dolentes per a l'economia", amb d'altres de socials per forçar els partits a avalar el conjunt de la norma. "Haurien de ser dos texts, no un", ha afirmat, i ha remarcat que el PP "fa setmanes que demana que ho separin" sense èxit.
La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha considerat un "xantatge" que el decret barregi temes i inclogui elements com el rescat de les autopistes deficitàries de Madrid o una compensació a les elèctriques i ha criticat els partits que "es rendeixen a aquest xantatge".
El diputat de la CUP, Albert Botran, també ha censurat que es barregin temes i ha opinat que el decret té un "error de diagnòstic greu" perquè focalitza en Rússia però no posa el focus en "aspectes de fons" com l'emergència climàtica.
Suport dels aliats de la investidura
Fonts d'ERC han explicat la decisió de votar a favor pel "compromís del govern, a través del grup parlamentari socialista, a no dilatar la seva tramitació com a projecte de llei". Concretament, el PSOE s'ha compromès a tancar el període d'esmenes en un màxim de quatre setmanes i a convocar en una setmana la ponència de la norma. Aquest element també ha contribuït a propiciar el 'sí' del PDeCAT. El seu portaveu, Ferran Bel, ha explicat que el govern espanyol ha acceptat modificar alguns elements i que les reivindicacions del PDeCAT van en línia de cercar una solució per al transport públic que no sigui el ferrocarril i de vehicular ajudes als comerços que hagin de fer obres per adaptar-se a les noves obligacions.
La portaveu d'EH Bildu a la cambra baixa, Mertxe Aixpurua, ha justificat la decisió per "responsabilitat" i perquè el partit veu bé les mesures energètiques i socials que conté. A més, EH Bildu ha acordat amb el govern espanyol revisar a l'alça els objectius de la llei de canvi climàtic de cara al 2023.
