Brussel·les planteja limitar el preu del gas rus i retallar els beneficis de les energètiques

A les portes d’una tardor que estarà marcada per l’alça dels preus energètics, la Comissió Europea (CE) va proposar ahir cinc iniciatives per respondre als “astronòmics” costos del subministrament, entre les quals introduir un límit a les compres de gas rus, reduir els beneficis de les companyies elèctriques, demanar una “contribució solidària” a les energètiques o establir una reducció obligatòria del consum elèctric en hores punta d’almenys el 5 per cent. La cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va concretar que el límit al preu del gas podria ser efectiu “molt ràpid”, i va explicar també que una altra de les mesures passa per ajudar les companyies energètiques que, a causa de la volatilitat dels preus del gas, s’estan enfrontant a problemes de liquiditat. Aquest paquet de mesures es debatrà i possiblement s’acordarà a la reunió que els ministres d’Energia de la UE faran demà a Brussel·les.

“Ens enfrontem a una situació extraordinària perquè Rússia no és un proveïdor fiable i està manipulant els mercats energètics”, va argumentar Von der Leyen, que va avançar que proposarà als Vint-i-set “un límit sobre els beneficis dels que produeixen electricitat a baix cost”, com les renovables, la nuclear o la hidràulica, i que estan registrant uns ingressos “inesperats” i que “no reflecteixen els seus costos de producció”. En aquesta mateixa línia, la CE planteja introduir una “contribució de solidaritat” sobre les petroleres i gasístiques que s’estan anotant “beneficis massius” per obtenir altres ingressos que després siguin distribuïts a llars i empreses. El president rus, Vladímir Putin, va respondre ahir mateix a les mesures anunciades i va amenaçar de tancar l’aixeta del gas, el petroli o el carbó si la UE limita els preus, mesura que va titllar d’“estúpida”.

Va afirmar que està disposat a complir amb els contractes de subministrament d’energia a Occident sempre que no hi hagi “decisions polítiques” que contradiguin els pactes firmats. A més a més, va negar que el Kremlin utilitzi l’energia com a arma contra Europa, a la qual va acusar de ficar-se en un cul-de-sac per les sancions adoptades després de la invasió russa d’Ucraïna. Sobre aquesta qüestió, es va mostrar taxatiu a l’assegurar que els Vint-i-set estan sacrificant el seu nivell de vida per ajudar a mantenir “la dictadura dels Estats Units en els assumptes mundials”.

Montero descarta regular els preus màxims dels aliments bàsics

La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, va descartar ahir fixar un preu màxim als aliments bàsics sense acord amb les grans distribuïdores i les associacions de consumidors, i va assegurar que es demanarà més esforç “a aquells que es beneficiïn de forma extraordinària amb aquesta crisi”. Montero va apuntar que la proposta de la vicepresidenta segona del Govern central i ministra de Treball, Yolanda Díaz –que dimarts va assegurar que l’Executiu “està estudiant” la seua proposta de limitar el preu d’alguns aliments bàsics– no es planteja com una “regulació” dels preus, sinó que més aviat busca un acord. “Estem dialogant amb les grans distribuïdores perquè no es contagiï la inflació als preus finals”, va dir.

Per la seua banda, la líder de Podem, Ione Belarra, dona suport “total” a la proposta de Díaz, i va defensar que en cas de no haver-hi acord amb les distribuïdores, l’Executiu central hauria d’impulsar algun mecanisme per fixar preus.Per la seua banda, Díaz es reunirà aquest dilluns amb les grans distribuïdores d’alimentació i amb associacions de consumidors per buscar punts d’entesa sobre la seua proposta, que fins ara ha rebut el rebuig de les patronals del sector i també dels productors, que al·leguen que cap de les baules de la cadena alimentària ha de cobrar per sota de costos.

La llum i el gas costen 38 dies de sou als que cobren l’SMI

Els treballadors que cobren el salari mínim han de reservar anualment l’equivalent a un mes de salari –1.167 euros– o més per a il·luminació i calefacció de la llar, i a Espanya es necessiten 38 dies de treball per pagar la factura energètica anual, segons les dades traslladades per Comissions Obreres. El juliol d’aquest any, els preus del gas i l’electricitat van pujar un 38 per cent a tot Europa en comparació amb fa un any i els preus continuen pujant.

A més, segons la Confederació Europea de Sindicats, aquesta situació es dona també en setze estats membres de la UE, entre els quals Estònia, Països Baixos i República Txeca.