El BCE aprova una pujada històrica dels tipus del 0,75% per lluitar contra la inflació

El Banc Central Europeu (BCE) va apujar ahir els seus interessos en tres quarts de punt percentual, fins a l’1,25 per cent, l’increment més notable de la seua història, per intentar frenar la inflació a la zona euro, que es va disparar a l’agost fins al 9,1 per cent (un 10,3 per cent a Espanya). Aquesta mesura pretén frenar la demanda i els preus, i repercutirà en les famílies i les empreses, que tindran més dificultats per accedir a un crèdit. A més, les hipoteques contractades a tipus variables s’encariran.

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va explicar que el Consell de Govern va prendre per unanimitat la decisió i que també hi ha consens per apujar-los encara més el que queda d’any i el 2023, però sense avançar fins on es podria arribar. Considera que el preu del diner és encara molt lluny del nivell necessari per portar la inflació fins al seu objectiu del 2 per cent. Els costos de l’energia i l’impacte de la guerra de Rússia a Ucraïna es troben darrere de la inflació, que podria mantenir-se alta durant un període prolongat.

“La taxa de variació dels preus de l’energia es va mantenir en un nivell extremament elevat, el 38,3%, i va tornar a ser el component que més va contribuir a la inflació general”, segons el BCE. A curt termini, els preus del petroli es moderaran, mentre que els preus a l’engròs del gas continuaran sent extraordinàriament alts.Per aquest motiu, els experts de l’emissor europeu han revisat significativament a l’alça les projeccions d’inflació i ara esperen que se situï, de mitjana, en el 8,1% el 2022 (6,8% previst al juny) i en el 5,5% el 2023 (3,5% previst al juny). El 2024, la inflació serà del 2,3% a la zona de l’euro, segons els nous pronòstics.Reconeix que el creixement econòmic de la zona de l’euro es desaccelerarà substancialment a la segona meitat de l’any i que s’estancarà a finals d’exercici i en el primer trimestre del 2023, però no parla de recessió.

“Els preus molt elevats de l’energia estan reduint el poder adquisitiu de la renda dels ciutadans”, va explicar Lagarde. I els colls de botella segueixen limitant l’activitat econòmica, encara que s’estan relaxant. La guerra llasta la confiança empresarial i dels consumidors, segons Lagarde.

Va assenyalar, així mateix, que el mercat de treball ha mantingut la seua fortalesa. Però, a més llarg termini, va afegir Lagarde, “és probable que l’alentiment de l’economia es tradueixi en un increment de la taxa d’atur”

Els alts costos de l’energia i la guerra a Ucraïna pesen sobre la inflació

El crèdit a les empreses s’ha encarit durant aquests últims mesos, i els tipus d’interès dels préstecs bancaris a les llars actualment se situen en els nivells més alts que s’han observat des de fa més de cinc anys, segons dades del Banc Central Europeu.La signatura de nous préstecs hipotecaris a les llars es modera a causa de l’enduriment dels criteris de concessió, de l’increment dels costos del finançament i de la reduïda confiança dels mateixos consumidors.

Crítiques de Brussel·les al pla de Recuperació d’Espanya

El Tribunal de Comptes de la Unió Europea va afirmar ahir que Espanya no ha reparat algunes deficiències del sistema sanitari que la Comissió Europea requereix per complir les seues recomanacions específiques en la implementació dels plans de Recuperació i Resiliència, en una anàlisi en la qual apunta també a la necessitat de millora en sostenibilitat de les pensions.

“Encara queden algunes deficiències en relació amb determinats elements de les recomanacions específiques per país, com el sistema sanitari [Espanya] o les inversions i l’entorn regulador [França]”, va destacar en un informe en el qual valora la manera en què l’Executiu comunitari va avaluar els plans estatals.En aquest document, els auditors de la Unió Europea han exposat que Espanya tampoc va abordar certs elements relacionats amb la “sostenibilitat de les pensions” en la implementació del pla després de les recomanacions específiques per país de Brussel·les. Una situació que comparteix amb Alemanya, França i Itàlia.En un pas més, el Tribunal de Comptes ha posat en relleu que no s’incloguessin mesures per enfortir les “interconnexions elèctriques entre Espanya i França” als plans de Recuperació i Resiliència, i ha considerat que “per definició resultarien adequades”. Els auditors han apuntat, a més a més, a les polítiques d’investigació i l’atenció primària com llacunes identificades en el pla de Recuperació espanyol.

La quota hipotecària s’encareix 1.300 € a l’any

Asufin afirma que les pujades anuals per a les hipoteques que es revisin de forma imminent “ja superen folgadament” els 1.300 euros de mitjana. Segons la seua previsió, l’euríbor se situarà en el 2,2 per cent a finals d’any, la qual cosa significaria que s’encariran els préstecs de les famílies en 130 euros al mes, i més de 1.500 euros a l’any. En cas de seguir aquesta tendència, Asufin veu possible que el 2023 ja s’assoleixi un euríbor a 12 mesos del 3 per cent, cosa que es traduiria en un encariment d’hipoteca que ja podria superar els 2.000 euros, prenent com a referència un préstec tipus de 100.000 euros a 25 anys.

La Borsa respon a Lagarde amb pujades

La Borsa espanyola va pujar ahir el 0,78% i va recuperar els 7.900 punts impulsada per l’avanç de la banca després de la pujada de tipus del BCE i l’alça de Wall Street. Amb l’euro en 0,996 dòlars, només va baixar Frankfurt el 0,09%, mentre que Milà va guanyar el 0,88% i París i Londres, el 0,33% cada una.

Nou repunt de la llum, que avui analitza la UE

El preu mitjà de la llum per als clients de tarifa regulada vinculats al mercat a l’engròs pujarà avui un 1,35% respecte a ahir, fins als 245,93 euros per megawatt hora.

Els Vint-i-set analitzen avui si han de reduir el consum elèctric o limitar els beneficis “caiguts del cel”.

El gasoil segueix pujant i la gasolina s’abarateix

El preu mitjà del dièsel ha pujat per tercera setmana consecutiva, amb la qual cosa consolida la fi de la seua tendència baixista dels dos últims mesos, mentre que el de la gasolina ha retrocedit. El dièsel ha pujat aquesta setmana un 2,07 per cent, fins als 1,921 euros el litre i la gasolina s’ha abaratit un 0,83%, fins als 1,779 euros, segons el Butlletí Petroler de la Unió Europea.