Els salaris dels espanyols cauran un 4,4% durant aquest any, segons l'OCDE

Els salaris reals (quan ja s'ha descomptat l’efecte de la inflació) cauran a Espanya al doble del ritme que el que ho faran en el conjunt de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), segons ha informat l’entitat multilateral aquest divendres en un informe. En concret, els salaris reals dels espanyols cauran un 4,4% durant aquest any, mentre que en el conjunt de l’OCDE el descens serà d'una mica més del 2%.  "Això representa un dels descensos més forts dels salaris reals observats entre els països dels quals es disposa de dades, i una retallada|retall substancial del poder adquisitiu dels treballadors, ja que els preus al consum a Espanya continuen pujant a nivells màxims històrics", recull l’informe de l’OCDE.

L’organisme ha destacat que la taxa d’atur d’Espanya ja se situa per sota dels seus nivells precrisis, encara que ha criticat que encara està en un nivell "estructuralment alt". "L’entrada al mercat laboral [és] difícil per als joves", ha criticat l’entitat, recordant que la seua taxa d’atur és 1,5 superior a la registrada abans de la crisi. Això es deu en gran part a les pèrdues d’ocupació en segments de serveis de baixos ingressos, com l’hostaleria, el comerç minorista o el transport.

L’OCDE considera que els governs han de contemplar la revalorització del salari mínim al nivell de la inflació en favor de les persones amb baixos recursos, que són les que estan patint més l’escalada de la inflació. Al seu informe anual de Perspectives de l’Ocupació, publicat aquest divendres, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) posa l’accent en què el fort increment dels preus de l’energia i els aliments corre el risc de reduir "de forma desproporcionada" el poder adquisitiu d’aquests grups.

A més, són els mateixos que ja es van veure més exposats en la crisi de la covid, bé per tenir llocs de treball de primera línia imprescindibles per mantenir l’activitat, i per als quals no hi havia alternativa de teletreball, bé per haver estat menys coberts pels dispositius de protecció públics.

Per il·lustrar aquest efecte desigual, l’OCDE assenyala que als sis països europeus més grans|importants l’impacte d’aquestes pujades entre abril de 2021 i abril de 2022 per al 20 % de la població amb menys ingressos va ser al voltant d’un 50 % superior que per al 20 % més ric. "Si no es compensa, el xoc de la inflació podria ser particularment sever per als més desfavorits", assenyala el director del departament d’Ocupació|Ús, Treball i Assumptes Socials, Stefano Scarpetta.

Revalorització automàtica o regular del salari mínim

Per això l’OCDE demana que els governs considerin augmentar el salari mínim per mantenir el poder adquisitiu dels treballadors amb les remuneracions més baixes. Quan no existeix un mecanisme de revalorització automàtica amb la inflació, com en França o Bèlgica, s’haurien de fer ajustaments regulars perquè -insisteix- en el context actual d’alta inflació es corre el risc que pateixin un significatiu deteriorament de les condicions de vida.

Més enllà dels receptors del salari mínim, l’ideal per als autors de l’informe seria que hi hagués negociacions col·lectives en els que estiguessin|van estar implicats governs, empleats i empreses per compartir de forma justa l’impacte de l’increment dels preus. Presenten com a model l’acord assolit al sector químic d’Alemanya, que ha suposat un xec de 1.400 euros per a tots els treballadors, al marge de la seua categoria professional, i l’ajornament de la negociació sobre la pujada salarial fins octubre, amb l’esperança que aleshores hi haurà més certesa sobre l’evolució econòmica. Quant a les mesures per compensar l’increment dels costos de l’energia, l’OCDE entén que la urgència de la situació ha pogut justificar que els dispositius en un primer moment hagin estat generals per a tots els consumidors i empreses al marge de la seua situació, però cal corregir el tret|tir.

Ajudes més selectives

Ara es tracta de donar ajuts selectius i centrats en els més necessitats per raons econòmiques (el cost aclaparador per a les finances públiques dels mecanismes indiscriminats), però també perquè mantenir-les acabaria per distorsionar els objectius per disminuir les emissions causants de l’escalfament global.

L’OCDE fa notar que reconnectar amb el món del treball|feina les persones amb menys qualificacions i altres grups vulnerables "és una de les formes més efectives per preservar el seu nivell de vida". Constata que en termes generals els mercats laborals dels seus països membres estan vivint una situació inèdita pels problemes de les empreses de molts sectors per trobar treballadors.

Escassetat de mà d’obra

Aquesta escassetat de mà d’obra ha tingut conseqüències per a la producció en el primer trimestre en gairebé un 30 % de les companyies de la UE de manufactures i serveis. La situació és molt més exagerada als Estats Units, on al juliol les empreses tenien onze milions de demandes d’ocupació|ús en un país en el qual oficialment hi ha menys de sis milions d’aturats. Això genera pressions sobre els salaris, i així als Estats Units i al Regne Unit els augments anuals registrats en el primer trimestre eren del 5 %, mentre en la zona euro van ser del 3 %. Però són xifres netament inferiors a les de la inflació, i l’OCDE creu que ho continuaran sent. És a dir, que la pèrdua de poder adquisitiu que ja es venia observant en els tres últims mesos de 2021 continuarà aquest any.