Von der Leyen apel·la a la solidaritat i al coratge dels europeus davant d'un "dur hivern"

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va apressar aquest dimecres els ciutadans europeus que durant el pròxim hivern prevalguin la "solidaritat" i "valentia" que el bloc va mostrar en la seua resposta a la invasió russa d’Ucraïna, de cara a uns mesos en què es posarà a prova la unitat exhibida fins ara. "Hem recuperat la força interior d’Europa. Necessitarem tota aquesta força. Els mesos que tenim per davant no seran fàcils ni per a les famílies que estan patint per arribar a final de mes ni per a les empreses que enfronten eleccions dures sobre el seu futur", va dir Von der Leyen en el seu discurs de l’Estat de la Unió Europea de 2022.

"Ens posaran a prova aquells que volen explotar qualsevol divisió entre nosaltres. Això no només és una guerra de Rússia contra Ucraïna, és contra la nostra energia, la nostra economia, els nostres valors i el nostre futur", va afegir l’alemanya, que es va mostrar convençuda que, "amb coratge i solidaritat, Rússia serà derrotada i Europa prevaldrà".

Durant una hora de discurs, la presidenta va mostrar la seua faceta més apassionada en les seues paraules sobre la resposta europea la guerra, en defensa d’unes sancions que han deixat al sector financer rus "en les últimes" i han provocat la sortida de més de mil empreses internacionals d’aquest país. "Les sancions són aquí per quedar-se. Aquest és el moment de ser resolts, no d’apaivagar (a Rússia)", va dir Von der Leyen, que va reconèixer que es va haver d’haver escoltat als països d’Europa de l’Est i els Báltics, que "durant anys ens han estat dient que (el president rus, Vladimir) Putin no anava a frenar".

Aquests països, va continuar, havien començat ja a fer els seus deures cap a la independència energètica de Moscou, un treball que ha d’emprendre ara tota la Unió Europea davant de la manipulació del Kremlin del mercat energètic i en el marc d’una inflació disparada que es reflecteix especialment en l’energia i els aliments. Així, Von der Leyen va posar en negre sobre blanc les mesures extraordinàries que s’han cuinat durant el mes de setembre per pal·liar la crisi: limitar els ingressos de les companyies elèctriques europees, gravar els beneficis extraordinaris de les petrolieres per recaptar més de 140.000 milions d’euros i que els Estats membres estalviïn un 10 % d’electricitat (almenys un 5 % en hores amb pic de demanda). I de cara al futur, va recordar que s’està preparant ja una reforma completa del mercat energètic europeu i va anunciar la creació d’un "Banc Europeu d’Hidrogen" amb el qual el bloc invertirà 3.000 milions d’euros en els propers anys per accelerar el desenvolupament d’aquesta tecnologia i continuar reduint la dependència russa.

El ja imparable gir cap a les renovables cerca ser també un fre a l’impacte del canvi climàtic després d’un estiu de sequeres i incendis forestals pel qual la Unió Europea preveu doblar la seua capacitat de lluita contra incendis amb la compra de nous avions i helicòpters per a la reserva comuna, va anunciar Von der Leyen.

Al capítol econòmic i comercial, l’alemanya va passar breument per la reforma de la regles europees de control de dèficit i deute ("més flexibilitat per reduir deute" i "més rendició de comptes en el compliment del que hàgim acordat") i va anunciar que proposarà la ratificació dels acords de lliure comerç amb Xile i Mèxic, a més d’amb Nova Zelanda, les negociacions de la qual ja han estat completades però encara no estan en vigor.

A més, va avançar que Brussel·les proposarà una Llei de Matèries Primeres Crítique per reduir la dependència europea en aquest sector, així com un paquet de mesures d’alleujament per a les petites i mitjanes empreses per afrontar la inflació. De la mateixa forma que va començar el seu discurs donant la benvinguda a la primera dama ucraïnesa, Olena Zelenska, l’alemanya va tancar la seua intervenció explicant la història de Magdalena i Agnieszka, dos joves poloneses que es van organitzar en un envelat a l’estació central de Varsòvia per preparar l’arribada de milers de refugiats ucraïnesos al febrer i van aconseguir mobilitzar més de 3.000 voluntaris.

Amb ambdues presents a l’hemicicle, Von der Leyen va assegurar que la seua història és "tot el que la UE representa i a què aspira". "És una història de cor, caràcter i solidaritat: van mostrar a tothom el que els europeus poden fer quan s’uneixen entorn d’una missió comuna. Aquest és l’esperit d’Europa, una Unió que es manté fort unida i que roman unida," va concloure.