Jesús Torrelles, president de PIMEC Lleida: «Les empreses hem de jugar en igualtat de condicions»

Agafa el relleu de Xavier Caufapé al capdavant de Pimec Lleida, quins són els seus objectius?

Dignificar el treball, la figura de l’empresari de la petita i mitjana empresa. Està mal vist, quan és el que mou el país, el que genera ocupació i riquesa. Gairebé el cent per cent dels empresaris es juguen tot el seu patrimoni sense que ningú els doni suport. Intentem ser al pont de comandament, però no podem anar cadascú pel seu compte. L’única manera d’avançar és ajuntant-nos per tal que la nostra opinió sigui escoltada quan es legisla, perquè ens afavoreixi perquè avui només es fa mirant les grans empreses. Tan sols es legisla per a les multinacionals.

Què necessita avui la petita i mitjana empresa?

Ens fa falta mà d’obra i que no se’ns ofegui a impostos. Tenim moltes persones cobrant subsidis o ingressos sense treballar. No pot ser que treballar no valgui la pena. El que no pot treballar ha de tenir un ingrés digne, però s’ha de buscar també feines dignes per a les diferents capacitats.

Quina mena de mà d’obra falta?

D’oficis, des de lampistes fins a conductors, electricistes o mecànics, per posar-ne alguns exemples. No és una qüestió de diners que no hi hagi aquests perfils professionals, perquè poden aconseguir bons sous. Es tracta més d’una qüestió social, de reconeixement o d’horaris en alguns casos. A més a més, hi ha una certa competència deslleial des del sector públic. Si jo, empresa privada, faig una oferta de feina, en venen quinze. Si ho fa la Generalitat, són 1.500. Alguna cosa passa. Hem de capgirar aquesta situació.

El problema està relacionat amb la Formació Professional i la seua organització?

És clau, i des de Pimec treballem per dignificar i potenciar la Formació Professional. Sembla que a tothom li agrada que el seu fill o filla tingui sis màsters i quan li diu que vol dedicar-se a la fontaneria no està tan content com si li diu que vol fer oposicions per ser jutge. Crec que sobra titulitis i falta formació professional. Si no hi ha pagesos o electricistes o paletes, no podrem menjar ni tenir les nostres cases i empreses en condicions.

El cas de la falta de conductors de camió el coneix bé, al ser al capdavant d’una empresa del sector, Cajebel. Com l’afronten?

Vam realitzar formació de personal del país, però gairebé ningú va voler quedar-se a treballar. Hem portat personal del Perú amb experiència en el sector i els hem integrat a la companyia.

Diu que les pimes estan ofegades a impostos...

La situació de les pimes és similar a la d’un jugador que sortís a la gespa a disputar un partit amb un sac de cinquanta quilos a l’esquena. Tots hem de jugar en les mateixes condicions, i parlo d’impostos i també de burocràcia. La fuga d’empreses [a la Franja d’Aragó] en gran mesura és per això.

Un dels grans dèficits de Lleida és la falta d’infraestructures?

Una de les poques coses valuoses és el temps, per estar amb la família, per exemple. Si visc a la muntanya tardaré dos hores o tres a arribar a Lleida per fer gestions. No pot ser. És clau la connexió amb la muntanya, amb Europa, la carretera d’Andorra. Cap a Tarragona tenim una autopista, amb deficiències, i sembla que el túnel del coll de Lilla avança. Cap a Barcelona la situació també és més digna. En transport públic hi ha clares deficiències i és difícil que moltes persones deixin el cotxe a casa. Viatjar de Balaguer a Lleida o de Rosselló a Lleida és possible, però fer-ho entre Balaguer i Rosselló és pràcticament inviable. Has de passar per Lledia. Ens queixem de l’estructura radial dels trens, però aquí passa el mateix. Suposo que és qüestió de volum de viatgers. Si hem d’utilitzar el cotxe, les carreteres s’han de millorar. El doble carril salva vides.

I l’aeroport d’Alguaire?

Està inexplotat, s’ha de potenciar al mil per cent. Els voltants de l’aeroport serien un bon lloc per a un polígon industrial, que es retroalimentaria amb la infraestructura aèria, com passa a Saragossa. S’ha d’apostar molt per les mercaderies i no només per grans avions de passatgers, també per altres de més petits.

Com creu que es pot frenar l’escalada de preus energètics que s’està vivint?

Des de l’administració s’hi ha de posar ordre. No es potencien de forma suficient les energies verdes per culpa d’interessos. No pot ser que únicament es potenciï l’autoconsum. Per exemple, a la meua empresa hem posat plaques solars per proveir-nos i podríem haver-ne instal·lat més, però abocar energia a la xarxa gairebé costa diners. No té sentit.