Els funcionaris rebran a finals d'any una paga de més de 500 euros

El ministeri d’Hisenda i Funció Pública, cartera que encapçala María Jesús Montero, va presentar ahir als empleats públics de l’Estat una pujada salarial del 9,5%, que inclou un augment de l’1,5% amb caràcter retroactiu per al 2022 i clàusules de revisió per al 2023 i el 2024. L’increment d’aquest any representarà per als més de tres milions de treballadors públics una paga de més de 500 euros de mitjana abans de finals d’any amb què no comptaven. Es tracta d’un fet insòlit, ja que no és habitual que una vegada que s’ha recollit una pujada salarial per a aquest col·lectiu als Pressupostos Generals es revisi aquest increment i s’augmenti.

Els funcionaris ja han rebut aquest 2022 una pujada salarial del 2%, al qual s’afegirà aquest 1,5% retroactiu proposat per Hisenda, la qual cosa suma un 3,5% per a aquest exercici. De cara al 2023, l’Executiu fixa un increment del 2,5%, al qual se sumen dos variables del 0,5%. Els sous dels empleats públics s’apujarien un 0,5% addicional si l’IPC acumulat del 2022 i el 2023 supera el 6%, i s’hi afegiria un altre 0,5% si el PIB del 2023 supera el 5,9%.

L’oferta d’Hisenda es completa amb una alça del 2% el 2024, de nou amb una clàusula per incrementar el sou un 0,5% en cas que l’IPC acumulat del 2022, el 2023 i el 2024 superi el 8 per cent.CCOO va confirmar la ratificació de la proposta salarial, com ja va fer UGT divendres.

Tanmateix, CSIF va considerar que la pujada no és d’un 9,5%, sinó d’un 6%, atès que els funcionaris ja han comptat amb una alça del 2% a la nòmina aquest any, i l’1,5% restant es correspon amb variables, com el creixement del PIB del 5,9% el 2023 que el sindicat veu “molt difícil”.Segons el president de CSIF, Miguel Borra, “els empleats públics tornem a perdre capacitat adquisitiva. Des de CSIF no avalarem amb la nostra firma un acord que des del minut zero implica tornar a perdre capacitat adquisitiva”, va dir als mitjans després de la reunió amb Hisenda.El sindicat de funcionaris tampoc va descartar continuar amb les mobilitzacions, com la que van protagonitzar el 24 de setembre, per exigir millors condicions salarials.