Escrivá defensa que la base màxima de cotització pugi cada any amb la inflació
La previsió del Govern espanyol és que les pensions pugin el 8,5% de mitjana per al proper any
El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, presenta els Pressupostos del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per al 2023, a la seu del Ministeri.
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha defensat aquest dilluns que la base màxima de cotització s’elevi cada any en línia amb la xifra d’inflació i ha mostrat "sorpresa" per les crítiques de la patronal CEOE a l’increment del 8,6% per al 2023. En una roda de premsa per detallar els pressupostos per al 2023 del seu departament, Escrivá ha explicat que aquesta alça del 8,6 % recollida en els comptes busca assegurar la sostenibilitat del sistema i donar predectibilidad al sistema, atès que la pujada de les pensions també està lligada a l’evolució de la inflació.
La previsió del Govern central és que les pensions pugin el 8,5 % de mitjana per al proper any i en aquesta línia s’ha recollit un increment del 8,6% en les bases màximes, les que apliquen als que guanyen més de 49.672 euros anuals, que ha criticat amb duresa la CEOE. Escrivá ha explicat que aquesta vinculació de l’evolució de la base màxima als preus és independent de la negociació oberta amb els agents socials per anar traient el límit que tenen tant la base màxima de cotització com la pensió màxima a Espanya a mitjà termini, en els propers 30 anys. Aquesta adequació de les bases i les pensions màximes és una de les fites de reforma compromeses amb Brussel·les. Escrivá ha reconegut que no es va comunicar formalment aquesta xifra a la CEOE però que porten mesos "parlant amb ells" d’aquesta forma d’abordar-lo i la seua resposta li sembla "desconcertant".
En un comunicat divendres passat, la CEOE va assegurar que la decisió adoptada era "impresentable" i devaluava el diàleg social. Escrivá també ha recordat que el 2020 i el 2021 amb prou feines es van apujar aquestes bases, mentre que la Seguretat Social va deixar d’ingressar prop de 15.000 milions que es van destinar a protegir el teixit productiu i que en altres anys en crisi, com 2013, es van elevar un 5 % sense crítiques de la patronal. Així mateix, ha rebutjat que a Espanya hi hagi un problema de costos laborals i ha incidit que, en el context d’elevada inflació, el que s’està donant és una pèrdua de poder adquisitiu dels salaris mentre les empreses mantenen els seus marges.
MÉS DE 190.000 MILIONS EN PENSIONS, RÈCORD DE COTITZACIONS
Durant la seua intervenció, el secretari d’Estat de Seguretat Social i Pensions, Borja Suárez, ha desglossat les principals xifres del pressupost per al 2023 amb la principal partida de despesa a les pensions (contributives, no contributives i funcionaris) que sumeixin 190.083 milions, 16.405 milions o un 9,4 % més. Davant aquestes partides, el secretari d’Estat ha assenyalat la fortalesa del costat dels ingressos amb un "rècord" de 152.075 milions previstos en cotitzacions socials, 11.814 milions més que el 2022, gràcies a la bona marxa del mercat de treball i la pujada de les bases. Juntament amb això, Suárez també ha destacat els 2.966 milions de transferències al fons de reserva, la denominada guardiola de les pensions, recolzat en l’entrada en vigor del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) o els prop de 20.000 milions de transferències rebudes. Amb aquests comptes, l’objectiu és que la Seguretat Social mantingui el 2023 un dèficit del 0,5%, davant l’objectiu d’equilibri inicialment previst, i que Escrivá ha vinculat l’evolució dels preus en el context de la guerra d’Ucraïna.
