La inflació a Lleida es manté en el 10% al setembre malgrat moderar-se els preus

L’Índex de Preus del Consum (IPC) interanual a la província de Lleida va descendir el mes de setembre 2,2 punts a Lleida en comparació amb el registrat a l’agost, encara que la xifra es manté per sobre dels dos dígits amb 10 punts, segons va informar ahir l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A més, Lleida és la província més inflacionista de Catalunya. Malgrat que s’han registrat descensos en tots els àmbits, el descens més important ha estat en el de l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles, on s’ha passat dels 31,3 punts de l’agost a 20,4 al setembre.El segueixen el del vestit i el calçat, amb un descens de 2,8 punts, fins als 7 punts; begudes alcohòliques i tabac, amb 1,7 punts (2,7); el transport, amb 1,4 punts (9,6); i el lleure i cultura, amb 1,2 punts menys (2).

Els aliments i les begudes no alcohòliques van baixar mig punt, fins als 13,7 punts.En el conjunt de Catalunya, l’IPC es va moderar fins al 8,5% interanual al setembre. Es tracta d’1,7 punts menys que l’indicador de l’agost i encadena dos mesos consecutius de descensos. Quant a la variació mensual, a Catalunya els preus han baixat vuit dècimes.Malgrat la tendència baixista de l’indicador general, el preu dels aliments ha continuat a l’alça.

En concret, a Catalunya el menjar i les begudes no alcohòliques es van encarir un 12,9% respecte a l’any passat, una taxa vuit dècimes superior a la d’agost. De fet, aquesta pujada és la més alta de la sèrie històrica, és a dir, des del 2002

La caiguda més voluminosa de preus a Lleida recau en l’habitatge al passar del 31,3 al 20,4% en un mes L’FMI confia que l’economia espanyola no entrarà en recessió el 2023, com es preveu a Alemanya

Al contrari, els preus de l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i els combustibles s’han moderat en comparació amb l’agost. Així, mentre que el mes passat van registrar una pujada interanual del 22,6%, al setembre la taxa es va situar en el 13,9%.

Quant a la variació mensual, l’INE indica que els preus han descendit un 4,4%.Per la seua part, IPC estatal també es va moderar al setembre al 8,9% interanual, una dècima menys del que avançava l’INE i 1,6 punts menys respecte a la inflació registrada a l’agost. Es deu, principalment, a la baixada dels preus de l’electricitat i dels carburants. De fet, el grup d’habitatge va moderar més de 10,5 punts la seua taxa interanual, fins al 14,2%.

No obstant, els aliments i begudes no alcohòliques també van pujar, aquesta vegada un 14,4% interanual, una taxa sis dècimes superior a la del mes anterior i la més alta des del començament de la sèrie estadística el gener del 1994. El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) continuarà elevant els tipus d’interès en les seues pròximes reunions davant de la perspectiva que la inflació es mantingui per sobre de l’objectiu durant un període prolongat i malgrat el significatiu alentiment de l’activitat esperada i la zona euro durant els propers mesos i el 2023, segons va afirmar ahir Christine Lagarde, presidenta del BCE, en la reunió del Comitè Monetari i Financer Internacional. Així mateix, Lagarde va reconèixer que la perspectiva de creixement per a la zona euro s’ha enfosquit a causa de l’alta inflació, la disminució dels efectes de la reobertura, el debilitament de la demanda mundial i la caiguda de la confiança.“És probable que aquests factors provoquin un alentiment significatiu del creixement del PIB de la zona de l’euro la segona meitat de l’any i principis del 2023”, va advertir.

Va indicar que, a més, els riscos per al creixement són principalment a la baixa, particularment per la guerra a Ucraïna.Davant de la normalització de la política monetària del BCE, la francesa va instar que el focus de la política fiscal canviï progressivament cap a mesures que preservin la sostenibilitat del deute sense posar en perill la recuperació a mitjà termini.D’altra banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) va estimar que Espanya no entrarà en recessió el 2023, com Alemanya, i continuarà creixent per sobre de la zona euro durant l’any que ve, encara que fins a començaments del 2024 no s’haurà recuperat fins al seu nivell previ a la pandèmia.Dimarts, l’FMI va apuntar que encara que Espanya creixerà més de l’estimat aquest any gràcies a la recuperació del turisme i la producció industrial (el 4,3%), l’any que ve es frenarà més del que s’esperava.

Economia destaca que l’IPC reflecteix l’impacte positiu de les mesures

El ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital va destacar ahir divendres que la moderació de la inflació al setembre posa de manifest l’impacte positiu de les mesures posades en marxa per esmorteir l’alça dels preus.Així mateix, van destacar que la inflació subjacent s’ha reduït al seu torn dos dècimes, fins al 6,2 per cent.Per la seua part, segons l’OCU, las famílies afrontaran un sobrecost anual de més de 830 euros en alimentació com a conseqüència de l’alça de la inflació i va sol·licitar al Govern central una suspensió temporal d’impostos lligats a l’energia, així com augmentar els ajuts a les llars.

Els sindicats valoren la moderació dels preus

UGT va recordar ahir que la inflació “continua sent el principal problema de l’economia espanyola”, malgrat la seua moderació el mes de setembre.Per la seua part, la secretària d’Acció Sindical i Ocupació de CCOO, Mari Cruz Vicente, va responsabilitzar de la inflació les empreses, atès que han portat, segons el seu parer, els preus dels aliments a una pujada rècord al traslladar el cost de l’electricitat i de les gasolines al preu final dels seus productes.D’altra banda, Pimec va demanar que es mantingui l’aprovació de mesures per preservar la viabilitat empresarial davant de la situació de “tensió inflacionària” que, va assegurar, pateixen les empreses.