L'augment de costos afavoreix iniciatives de comerç directe entre agricultors i clients

L’elevada inflació que castiga Occident des de fa més d’un any provoca un augment dels costos de producció en la majoria de sectors econòmics. En l’agrícola, els productors veuen tan retallats els seus marges de benefici que molts temen per la viabilitat econòmica de les seues empreses. Tanmateix, la conjuntura actual propicia l’aparició d’iniciatives de comercialització de productes d’alimentació de proximitat de manera directa.

D’aquesta forma, els productors aconsegueixen arribar al consumidor final sense la necessitat de passar per tants intermediaris o distribuïdors. És el cas d’empreses com Freshis (vegeu el desglossament), així com d’iniciatives com La Cistella de Ponent i Som la Bomba. També marquen exemple diverses empreses familiars lleidatanes que han aconseguit diferenciar els seus productes i vendre’ls directament al consumidor.

És el cas de la fruita de temporada de Sabor de Seròs, la mel de Can Toni o les melmelades i sucs de Cal Violí. La Cistella de Ponent és un projecte rural nascut arran de la pandèmia amb l’objectiu de donar valor a la figura de l’agricultor i als productes de temporada i de proximitat del territori. Reivindiquen un comerç just de qualitat, amb una connexió directa entre productor i consumidor.

Ofereixen un procés de compra online i d’entrega a domicili. Per la seua part, la plataforma digital Som la Bomba ofereix més de 3.200 productes de quilòmetre zero i proposa una cistella d’aliments saludables de proximitat, amb carn i peix frescos i fruites i verdures ecològiques i de temporada, per trenta euros. Segons assenyala la responsable d’operacions de la companyia, Mònica Rebollo, “amb aquesta cistella volem demostrar que és possible oferir a la ciutadania productes frescos i de la màxima qualitat malgrat la inflació que vivim”.L’Índex de Preus del Consum (IPC) interanual a la província de Lleida va descendir 2,2 punts al setembre.

La xifra segueix per sobre dels 10 punts i Lleida és la província catalana més inflacionista. La inflació estatal al setembre va ser del 8,9%, una dada 1,6 punts millor que la d’agost. Es tracta de la caiguda més gran en un mes de setembre des que va començar la sèrie històrica l’exercici 1961.

Tot i així, el preu dels aliments es va disparar fins al 14,4 per cent, el creixement interanual més alt des que van començar els registres l’any 1994. A Catalunya, el menjar i les begudes no alcohòliques es van encarir un 12,9 per cent respecte a l’any passat.Al sector agrícola adverteixen que el gran salt de preu a la cadena de valor tradicional el marquen les distribuïdores, ja que són les que fixen un preu final al consumidor. En molts casos, arriben a doblar el preu pel qual compren el producte a l’agricultor.

Alguns productors també critiquen el model de venda a resultes, que molts supermercats mantenen. Consisteix que els agricultors venguin els seus productes a les distribuïdores sense saber el preu que cobraran fins passats dos o tres mesos de l’entrega. Amb les despeses extres que suposa la preparació de la pròxima campanya de fruita, aquest model resulta inviable per a molts productors, que es veuen obligats a sol·licitar pòlisses bancàries per sufragar totes les despeses que tenen per endavant.

Josep Maria Teixidó, propietari de l’empresa familiar Sabor de Seròs, assegura que “el preu a què venem la fruita al magatzem és molt inferior al dels supermercats, però eliminant els mitjancers nosaltres rebem bastant més i de manera immediata, de manera que tenim un petit marge per cobrir costos”. També adverteix que les gelades de l’hivern passat han provocat que la producció d’aquesta campanya no superi el 25 per cent, en la majoria de casos. “Com que els costos fixos es mantenen, si produïm menys quilos sortim perjudicats.

Avui dia, produir menys de 200.000 quilos de fruita per temporada no surt rendible. Al tenir un marge tan reduït, molts agricultors notaríem una gran diferència cobrant només cinc o sis cèntims més per quilo”, conclou aquest propietari.

Freshis elimina mitjancers en benefici d’agricultors i clients

Freshis és una empresa emergent que va nàixer el 2020 fruit d’un estudi de les ineficiències de la cadena de valor agrícola tradicional, com la presència habitual d’entre tres i quatre mitjancers o la mitjana d’entre cinc i nou dies entre que es recull un producte i arriba a casa del consumidor.

“El sector agrícola té molt potencial, però no ha evolucionat en els últims cent anys”, assegura Lluís Puig, CEO de l’empresa que des de la seua fundació ha servit més de 18.000 comandes d’un tiquet mitjà de 48 euros. Freshis fa comandes als seus productors, les recull el mateix dia i l’endemà al matí estan disponibles per repartir. A més, compten amb una opció d’enviament en menys d’una hora.

Per tant, en molts casos no passen ni 24 hores des de la recol·lecció fins que els frescos arriben a la taula del client. La fruita té així molta més qualitat perquè es pot agafar madura, amb més nutrients i sabor. De moment, Freshis opera a Madrid i Barcelona.

Volen ampliar el model a unes altres dos ciutats espanyoles per, més endavant, fer el salt internacional a Alemanya.

Tres dels productors amb qui l’empresa treballa són lleidatans

Toni Aresté és el propietari de Mel Can Toni, una empresa familiar lleidatana especialitzada en la producció de diverses varietats de mel, pol·len i gelea reial que té caixes d’abelles en un radi de més de 350 km. El 30% del seu negoci consisteix en la venda directa al consumidor.

Ho fa personalment, a través de la seua xarxa de contactes, i al Mercat de l’Hort de Lleida. “En molts casos, els clients fan comandes grans i venen una o dos vegades a l’any a buscar la mel, perquè es pot conservar fàcilment. Crec que cada vegada es valora més el producte de proximitat, sobretot arran de la pandèmia”, indica aquest propietari.

Aresté ven la majoria de la seua producció a diferents cadenes de supermercats lleidatanes. “El 80 per cent de mels que trobem als supermercats són productes importats i pasteuritzats. A Catalunya hi ha unes 80.000 caixes d’abelles, i cada una produeix uns 20 kg de mel anuals.

No s’arriba a satisfer tota la demanda interna i cal importar”, afegeix.

«No sé quan podrem aguantar aquesta inflació»

Cal Violí és l'empresa de la família de Marcel i Àngel Baró. Porten generacions conreant les plantacions per confeccionar i distribuir la seua fruita en mercats centrals. L'any 2004 van decidir transformar part de la seua explotació en melmelades i sucs 100% naturals i artesans. "La majoria valora molt el producte de proximitat. Hem aconseguit fidelitzar clients que venen entre una i dos vegades al mes a comprar al nostre obrador de Seròs", assegura Marcel. "També venem a cadenes de supermercats, que ens diferencien com a km 0 i ens donen l'oportunitat d'arribar a molts llocs amb un sol mitjancer. A més, una petita part del nostre negoci consisteix en la venda online", afegeix. Han hagut d'apujar els preus un 9 per cent a causa de l'augment de costos, però aquests els han apujat un 22 per cent en un any. "Hem instal·lat plaques solars i som autosuficients energèticament, però no sé quant de temps podrem aguantar amb una inflació tan elevada", conclou Baró.