L'IPC descendeix 1,6 punts a l'octubre fins al 7,3%, per la caiguda de preus de l'energia

La inflació es va moderar a l’octubre 1,6 punts en taxa anual fins al 7,3 per cent a causa de la baixada dels preus de l’electricitat i del gas, d’acord amb l’indicador avançat de l’índex de preus de consum (IPC) publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística. Aquesta taxa d’inflació de l’octubre és la més baixa des del gener, quan l’IPC es va situar en el 6,1% i suposa el tercer descens consecutiu després del pic del 10,8% que es va assolir al juliol. L’INE assenyala que aquesta evolució de l’IPC, després del 8,9 per cent registrat al setembre, es deu especialment a la baixada dels preus de l’electricitat, que van pujar l’octubre del 2021.

També hi influeix, encara que en menys grau, el descens del gas, enfront de la pujada de l’any anterior, i l’augment dels preus per l’entrada de la nova temporada de roba i calçat, més moderat que el 2021. Davant d’aquesta moderació de la taxa general dels preus, la taxa d’inflació subjacent, sense aliments no elaborats ni productes energètics, es manté en el 6,2 per cent. La subjacent es manté així en nivells molt elevats, a prop del pic del 6,4 per cent marcat a l’agost i estrenyent la distància amb la taxa general a només 1,1 punts.

En taxa mensual, els preus de consum registren a l’octubre una taxa del 0,4 per cent respecte al mes de setembre, segons aquest mateix indicador avançat de l’IPC.Pel que fa a l’IPCA, l’indicador harmonitzat, la taxa de variació anual estimada de l’IPCA se situa també en el 7,3 per cent, més d’un punt i mig inferior a la que es va registrar el mes anterior. Per la seua banda, la variació mensual estimada de l’IPCA és del 0,1 per cent. La dada definitiva de l’IPC del mes de novembre es coneixerà el pròxim dia 15.

La caiguda de l’IPC es deu, segons l’INE, a la baixada de l’energia però també de la roba i el calçat

Per la seua banda, Alemanya va evitar la recessió pronosticada i la seua economia va créixer finalment un 0,3 per cent el tercer trimestre de l’any, impulsada principalment pel consum privat, la qual cosa presumptament és un alleujament passatger d’acord amb les xifres de la inflació, que el mes d’octubre va marcar un nou màxim, el 10,4 per cent.

Per la seua part, la taxa d’inflació interanual d’Itàlia va escalar a l’octubre fins a l’11,9 per cent, xifra que representa una acceleració de tres punts percentuals respecte de l’encariment de preus del mes passat. Alhora, segons assenyala l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics de França (Insee), la inflació del país gal va escalar vuit dècimes i es va situar en el 6,2% el desè mes de l’any. El teletreball i la implantació de noves tecnologies més eficients són les principals mesures que han pres els establiments per afrontar l’augment del preu de l’energia. Així ho constata l’enquesta del clima empresarial que ha publicat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Altres mesures preses per les empreses han estat l’autogeneració d’energia elèctrica (solar o d’altres), en un 13,6 per cent dels casos, o la reforma de l’establiment per millorar l’aïllament (12,1%). Així mateix, un 40,8 per cent d’establiments declara que no ha pres cap mesura, malgrat l’encariment de l’energia. En paral·lel, dos de cada tres empreses consideren que millorar l’eficiència energètica dels espais té uns costos massa elevats.

Per sectors, en la indústria i el comerç la mesura preferida ha estat la implantació de noves tecnologies eficients energèticament. L’economia espanyola va desaccelerar el creixement trimestral més d’un punt entre els mesos de juliol i setembre, fins a situar-lo en el 0,2 per cent, davant l’1,5 per cent del trimestre anterior, degut, sobretot, a la moderació en l’avanç de la inversió i del consum de les llars, segons l’avanç de dades de Comptabilitat Nacional publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Així, l’organisme estima que el consum de les llars va augmentar el tercer trimestre un 1,1%, una dècima menys que el trimestre anterior, i el consum de les institucions sense finalitats de lucre va caure un 0,2 per cent, davant el creixement del 0,5 per cent del trimestre anterior.

Segons l’avanç de dades de l’INE, el creixement interanual del PIB es va moderar tres punts el tercer trimestre, des del 6,8 per cent fins al 3,8 per cent, com a conseqüència de la menor aportació tant del sector exterior com de la demanda nacional. Per la seua banda, el cap de Riscos del Banc Central Europeu (BCE), Fernando Monar, va assenyalar per la seua part que les perspectives d’una possible recessió tècnica apliquen al conjunt de la zona euro, inclosa Espanya, si bé aquesta podria ser de més o menys magnitud i extensió en el temps.

El preu de la llum cau avui dissabte quasi un 10%, fins als 101,87 €/MWh

El preu mitjà de la llum per als clients de tarifa regulada vinculats al mercat a l’engròs caurà avui dissabte un 9,76% respecte a ahir divendres, fins als 101,87 euros per megawatt hora (MWh), segons indiquen les dades provisionals de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia (OMIE).

En la subhasta, el preu mitjà de la llum al mercat majorista –el denominat pool– se situa per aquest dissabte en 101,39 euros/MWh. A més, el preu màxim es registrarà entre les 20.00 i les 21.00 hores, amb 133,41 euros/MWh, mentre que el mínim per a la jornada, de 80,90 euros/MWh, es donarà entre les 14.00 i les 15.00 hores.

En absència del mecanisme de l’excepció ibèrica per posar límit al preu del gas per a la generació d’electricitat, el preu de l’electricitat seria de mitja uns 104,34 €/MWh, la qual cosa representa 2,47 €/MWh més que amb la compensació per als clients de la tarifa regulada, que pagaran així un 2,36 per cent menys de mitjana.