«El salari ha de pujar, però lligat a la productivitat»

En quina situació es troba actualment el teixit empresarial de Lleida, tenint en compte l’increment dels costos de l’energia? La situació a la qual s’enfronten les petites i mitjanes empreses és molt complexa, perquè just quan ens estàvem recuperant de la crisi creada per la pandèmia, ha arribat la invasió russa d’Ucraïna i ens hem trobat amb uns costos de producció disparats que posen en serioses dificultats les pimes. A la província de Lleida, el 25 per cent de les pimes tenen problemes de viabilitat. Treballen amb uns marges de benefici molt petits, entorn del 5 per cent, i la pujada de la factura de la llum, que ha arribat a triplicar-se, les està deixant sense beneficis, fins i tot en alguns casos han entrat en pèrdues.

Si a això hi sumen l’augment del cost de les matèries primeres, la situació és greu. A ningú li interessa obrir per no guanyar res. Què estan fent aquestes pimes per poder seguir sense enfonsar-se en el dia d’avui? Algunes poden continuar obertes perquè estan traslladant els costos d’aquestes pujades als clients, però n’hi ha moltes que això no poden fer-ho i estan optant per prendre altres mesures, com és, per exemple, el cas que he vist en diverses bugaderies, que treballen de nit o en caps de setmana amb l’objectiu de reduir costos.

També als forns de pa, que han deixat d’oferir certs productes perquè ja no els surt rendible. I quina és per a vostè la recepta per aconseguir pal·liar aquesta situació? Fa mesos que Pimec demana a les administracions que posin en marxa ajudes directes que permetin salvar les empreses electrointensives que són viables, però que s’estan veient ofegades pels costos. En un moment com l’actual, és de vital importància que les empreses segueixin obertes i generant ocupació i riquesa.

Durant la pandèmia van ser capaços de posar en marxa els ERTO o bé els crèdits ICO, i ara demanem una cosa similar però adaptada a les circumstàncies. L’arribada dels fons europeus pot ser la clau? Els fons europeus està clar que seran una palanca per a la recuperació econòmica, però no són una taula de salvació. El seu objectiu no és salvar les empreses, sinó servir com un motor per tal de facilitar la innovació.

Està clar que aquesta època d’incertesa està portant uns canvis que han arribat per quedar-se i que caldrà identificar i treballar per adaptar-s’hi. Els fons de la Unió Europea han d’ajudar a aquesta finalitat. Les dificultats econòmiques estan fent augmentar la morositat? Sí, per això és imprescindible que es duguin a terme reformes per frenar la morositat.

Les administracions han de vetllar perquè es compleixin els terminis de pagament entre empreses i imposar sancions a aquells que no paguin o dilatin els pagaments als seus proveïdors. La situació també està sent dura per als treballadors. És moment per apujar els salaris? Els sous han de pujar, per descomptat, és absolutament necessari fer-ho en el moment en el qual ens trobem, però aquest increment ha d’anar lligat a la productivitat de l’empresa i els seus recursos, no a la inflació, una cosa que resulta inviable.A què es refereix quan parla de productivitat dels recursos?Em refereixo a l’optimització que pugui fer cada empresa dels recursos que utilitza per a l’elaboració dels seus productes.

Per exemple, si una companyia aconsegueix reduir en un 20% el consum de llum, això permet tenir més marge que podria traslladar als salaris dels empleats. Aquesta és la base sobre la qual nosaltres proposem treballar. Què opina respecte a la falta d’infraestructures que el teixit empresarial lleidatà porta anys denunciant que pateix? El desenvolupament industrial és clau per seguir generant riquesa, per això crec que a Lleida cal explotar més els recursos amb què es compta, especialment l’aeroport d’Alguaire, que podria convertir-se en un pont de càrrega molt important si s’hi invertís.

Això a més atrauria inversions. Una cosa que també ajudaria, no només Lleida, sinó la indústria catalana en general, seria la simplificació de les mesures fiscals.