El Govern espanyol ja treballa en un augment de la pensió màxima de forma "molt gradual i suau"
Imatge d'arxiu d'un grup de pensionistes en un parc.
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat aquest dilluns que el Govern espanyol està treballant en un augment de la pensió màxima "d’una forma molt gradual i suau". "Espanya és un país anòmal. Tenim una pensió màxima relativament baixa i estem treballant, d’una forma molt gradual i suau, en anar augmentant la pensió màxima en el temps i, simultàniament, la cotització màxima existent", ha dit el ministre en un acte organitzat per 65ymás. Escrivá ha descartat que vagi a ser necessària una nova reforma del sistema de pensions, ja que la plantejada per l’actual govern central es va pensar "perquè fos el més completa possible".
Aquesta reforma encara té "dos elements" pendents. Un d’ells, que ha de quedar tancat abans de final d'any, és una recomanació del Pacte de Toledo orientada a l’equitat, que "no té efectes agregats sobre la despesa en pensions".
El titular de la Seguretat Social ha explicat que les carreres professionals ja no són "tan lineals" com en el passat, i això fa que els últims anys treballats no sempre siguin les millors, la qual cosa alhora "genera un problema d’inequidad" al sistema. "Si algú vol que es tingui més en compte tota la seua vida laboral pels seus últims anys millors, cal mirar la longitud del període de còmput, però també la possibilitat d’eliminar els pitjors anys i també treballar el tractament de les llacunes, com quan una persona no està al mercat," ha apuntat el ministre, partidari de treballar "amb diferents paràmetres".
Respecte a les pensions i cotitzacions màximes, Escrivá afirma que resulta "neutral en despesa" a llarg termini, ja que primer es recapta en cotitzacions i després es reconeixen les pensions. L’altre element pendent és l’incentivament de la jubilació demorada i estudiar altres modalitats com la jubilació parcial i activa i "fer-li un volt a tot això". El ministre ha comparat la situació d’Espanya amb l’altres països de l’entorn. Així, mentre que un empleat espanyol treballa fins l’últim dia de la seua vida laboral i després es jubila, en altres llocs "la sortida es fa de forma gradual, treballant menys hores".
