La UE vaticina una recessió tècnica el 2023 a l'eurozona de la qual s'escaparà Espanya

La Comissió Europea preveu que l’economia de l’eurozona entri en recessió tècnica el 2023 i que tanqui l’any amb un escàs avenç del 0,3%, una contracció de la qual s’escaparà Espanya per la mínima malgrat que Brussel·les també ha retallat l’augment del PIB espanyol a l’1% en aquest exercici. Les previsions de la tardor presentades ahir pel comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, anticipen que el creixement s’alentirà de forma important durant l’hivern i que la inflació continuarà més alta durant més temps en una UE afectada sobretot per la guerra a Ucraïna i la seua derivada energètica.La bona arrancada d’any farà que el PIB tanqui el 2022 amb un creixement del 3,2% a l’eurozona i del 3,3% a la UE, sis i cinc dècimes per sobre de les projeccions prèvies, respectivament, malgrat que l’economia es contraurà ja a finals d’any. En concret, el PIB cedirà un 0,5% en el quart trimestre del 2022 i un 0,1% en el primer del 2023 a les dos zones, la qual cosa permet parlar d’una recessió tècnica a l’encadenar dos trimestres de descensos.Els alts preus de l’energia, la incertesa, la pèrdua de poder adquisitiu, la debilitat global i les condicions de finançament més dures estaran al darrere d’una contracció que començarà a revertir-se a la primavera, la qual cosa portarà a un increment del PIB del 0,3% l’any que ve tant a l’eurozona com a la UE.

Tot plegat en un escenari en el qual la inflació continuarà pujant per tocar pic a finals d’aquest any, ja que Brussel·les anticipa una taxa mitjana del 8,5% a l’eurozona i del 9,3% a la UE per al 2022, que baixaria el 2023 al 6,1% i el 7%, respectivament. Es tracta en ambdós casos de cotes molt superiors a les projectades a l’estiu.Entre les grans potències de l’euro, només Espanya esquivarà aquesta recessió tècnica a la sortida del 2022 i entrada del 2023 i tancarà l’any vinent amb un avenç de l’1%, per sobre dels Països Baixos (0,6%), França (0,4%) i Itàlia (0,3%), mentre que Alemanya serà l’única que acabi el 2023 amb una contracció del 0,6%.

El Banc d’Espanya demana a la banca aprovisionar-se

El Banc d’Espanya ha insistit en la seua recomanació a la banca de realitzar provisions davant de la possible materialització dels riscos macroeconòmics i que ho faci “adequadament i a temps”, després d’assenyalar que la possibilitat que el país experimenti una recessió econòmica és més gran.En aquest context, el Banc d’Espanya avisa que l’elevada inflació està augmentant la pressió financera suportada per les llars, especialment els de menor renda, i per les empreses, sobretot les més endeutades.

En el cas de les llars, l’organisme estima que la inflació mitjana acumulada el 2021 i el 2022 suposaria un augment mitjana de la despesa de les llars endeutades en béns no duradors del 3,9% de la seua renda, sent l’impacte proper al 10% per a les famílies de menor renda. A més, alerta que les famílies hauran d’afrontar en el primer semestre del 2023 un notable encariment de les hipoteques. I aquest procés serà massiu ja que afectarà un gran nombre de crèdits que s’han de revisar en aquell període.

Naturgy augura anys amb un preu dels productes energètics alts

El president i conseller delegat de Naturgy, Francisco Reynés, va augurar ahir que s’acosten “mesos i anys de preus (energètics) elevats”, després d’un alleujament a les factures explicable arran que està tardant a arribar el fred, un factor “conjuntural i no estructural” que ha minimitzat la demanda.Reynés va fer aquesta reflexió en la presentació de resultats de la companyia energètica, que va obtenir un benefici net de 1.061 milions d’euros en els nou primers mesos de l’any, la qual cosa representa un increment del 36,6% respecte al mateix període de l’exercici anterior.D’altra banda, el preu mitjà de la llum per als clients de tarifa regulada vinculats al mercat a l’engròs baixarà avui dissabte un 16,3% respecte a ahir divendres, fins als 107,81 euros per megawatt hora (MWh), segons les dades provisionals de l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia.