Nufri inverteix 15 milions a Mollerussa i Alguaire per deixar de consumir gas natural

L’aposta per la sostenibilitat és el futur, però les circumstàncies econòmiques obliguen les empreses a accelerar els projectes, amb uns costos de l’energia disparats. Així ho va explicar ahir Xavier Argilés i Figuerola, conseller delegat d’Energia Nufri S.L. i vicepresident de Nufri Group, que va participar en la jornada anual organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya a Lleida.

Argilés va explicar a SEGRE que el grup invertirà 15 milions d’euros en la planta de Mollerussa i Indulleida (Alguaire) amb la idea que a finals del 2023 “el consum de la part tèrmica de les fàbriques, tot el que és vapor per a la producció de sucs es nodreixi de biogàs i biomassa, amb la qual cosa deixaríem de consumir gas natural i seríem totalment sostenibles”, en aquest punt. Argilés va recordar que ja compta amb plaques solars en teulades de les seues instal·lacions i la previsió és incrementar-les per arribar a un 35 per cent d’autoconsum.Amb elevats preus tant del gas com de l’energia elèctrica “ens hem vist forçats a fer la transformació més ràpidament del que havíem planificat”, va indicar. “Si ho teníem calculat en un termini de deu anys, ho fem en dos”, va afegir.Va defensar que la sostenibilitat és el futur, però va posar l’èmfasi en l’elevat cost que han d’assumir les empreses i va alertar que les inversions han de poder ser “digeribles” per a les companyies, a més d’advertir que assimilar-les no sempre és fàcil.

Amb unes factures energètiques pels núvols, ara les companyies es veuen pressionades per a aquest tipus d’inversions, però Argilés assumeix que no hi ha més camí. De moment, el Grup Nufri ja ha començat obres i espera poder acollir-se a ajuts europeus en el marc de la reforma de l’economia amb un Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica, un dels famosos PERTE, però que de moment no ha estat convocat. En aquest punt, el vicepresident del grup fructícola amb seu al Pla d’Urgell es lamenta que en moltes ocasions les velocitats de les necessitats empresarials i d’inversió no són les mateixes que les de les administracions.A l’hora de valorar les inversions en sostenibilitat, també destaca dos factors més.

El primer és poder baixar del que qualifica com a “muntanya russa” dels preus de l’energia, posar fi a la incertesa de quin serà el cost de la factura que canvia no per dies, sinó per hores.El segon és la demanda dels clients, tant els del grup com el consumidor final, que reclamen auditories, en el primer dels casos, i productes cada vegada més sostenibles per part dels ciutadans.A més d’aquestes inversions, el grup ha anunciat que destinarà quatre milions a ampliar la central a Sòria de La Rasa amb 5.000 nous metres quadrats.

Estalviar fins a un 70% a refrigerar sistemes electrònics des de Lleida

L’empresa UniSCool comença ara proves pilot del sistema de refrigeració líquida per a sistemes electrònics, un producte amb el qual es pot aconseguir un estalvi energètic del 70%. Així ho va explicar ahir a la jornada del Col·legi d’Economistes de Lleida, Montse Vilarrubí, cofundadora de l’empresa, una spin-off liderada per la Universitat de Lleida i una altra de Quebec.

Una spin-off universitària és una empresa nova, una iniciativa que parteix del personal universitari per transferir al mercat aquell coneixement, tecnologia o resultat d’investigació, d’alt valor afegit i amb potencial econòmic. Entre els avantatges del producte destaca que el sistema “en certa manera és intel·ligent, ja que extreu la calor quan és més necessari, la clau per a l’estalvi”, explica. Els centres de dades es calcula que consumin l’1 per cent de l’electricitat mundial, principalment en els processos de refrigeració.

Dos-centes empreses aposten a la província pel turisme sostenible

El director del Patronat de Turisme de la Diputació, Juli Alegre, va explicar ahir als economistes l’aposta de Lleida per la certificació Biosphere Destination atorgada per l’Institut de Turisme Responsable, que acredita precisament que aquesta és una destinació de turisme responsable, ambientalment sostenible, socialment inclusiva i universalment accessible. Alegre va explicar que hi ha prop de dos-centes empreses compromeses amb aquesta sostenibilitat, que aposten pel camí d’aconseguir la preuada certificació que, de moment, ja la tenen disset. Va destacar els aspectes no només econòmics, sinó socials al fixar població al territori, i mediambientals del turisme.

Va recordar el projecte Naturalment Lleida, vinculat a actuacions turístiques en matèria de sostenibilitat que compta amb un finançament de 3,5 milions d’euros dels fons Next Generation de la UE aprovats a la convocatòria extraordinària dels plans de sostenibilitat turística.

Teresa Carles triplica la plantilla a l’obrador de Bell-lloc d’Urgell

Teresa Carles ha triplicat la plantilla a l’obrador de Bell-lloc d’Urgell des que va esclatar la pandèmia, quan a penes s’atansava a una quarantena d’empleats. Ara en té un centenar a la planta i prop d’una trentena a les oficines.

Així ho va explicar a SEGRE Mar Barri, directora de sostenibilitat i qualitat i cofundadora de Flax & Kale. De fet, la companyia concentra a Lleida el gruix de la plantilla, que arriba als 250 treballadors, bona part d’ells als seus set restaurants i a les oficines de Barcelona. Teresa Carles és un exemple de l’aposta per la sostenibilitat en l’agroalimentació, amb producte de proximitat i la proteïna vegetal.

“Lleida ha de fer un pas endavant”, diu el president dels economistes

“L’economia de Lleida ha de fer un pas endavant, després d’estar una mica aturada, retardada en els últims quinze anys”, segons el president de la seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Josep Maria Riu. Defensa l’aposta per crear un espai per atreure indústria, en una economia de la demarcació que considera excessivament dependent del sector serveis. Riu considera que falten indústries i empreses de mida mitjana i gran i va destacar que Lleida té “territori, espai i talent” per atreure-les.

En aquest punt va emmarcar l’aposta del Col·legi, juntament amb la Cambra pel polígon de Torreblanca-Quatre Pilans.