Ponent recuperarà aquest any els nivells econòmics prepandèmia, mentre que el Pirineu i l'Aran ho farà el 2023

L'economia de les comarques de Ponent passarà pàgina de la crisi derivada de la pandèmia i recuperarà aquest mateix any els nivells econòmics que tenia el 2019. En el cas del Pirineu i l'Aran, en canvi, la recuperació econòmica arribarà més tard, durant el 2023, per l'impacte que la covid-19 va tenir en el turisme i en l'àmbit energètic. Així ho ha explicat Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'Informe Econòmic Comarcal 2022 del BBVA. L'estudi destaca que el 2021 el Valor Afegit Brut (VAB) a Ponent va créixer un 5.8%, dins la mitjana catalana, mentre que a les comarques de muntanya ho va fer lleugerament per sota, un 4.2%. Uns creixements "forts", però insuficients per compensar la davallada del 2020.

Josep Oliver ha presentat aquest dijous a Lleida les dades de l'estudi del BBVA que afecten l'evolució econòmica del 2021 a Ponent i a l'Alt Pirineu i Aran, acompanyat del director de Zona BBVA a Lleida, Andrés Cabello.

L'estudi conclou que el 2021 el VAB a Ponent ha crescut fins al 5.8%, sent la comarca amb una major milllora econòmica la Segarra, amb un 6.7%, seguida del Segrià i l'Urgell, amb un 6.6% i un 6.2%, respectivament. Les segueixen el Pla d'Urgell (4.5%), la Noguera (3.5%) i, en última posició, les Garrigues (2.1%).

Al Pirineu i Aran el creixement global del 4.2% ha estat liderat per l'Alt Urgell, amb un 5.8%, seguit de la Val d'Aran (5.6%), Cerdanya (5.2%), Alta Ribagorça (4.6%), Pallars Sobirà (1.7%) i Pallars Jussà (-0.3%).

Oliver ha parlat d'una "forta recuperació" el 2021 que té una doble cara. Per una banda, mostra a la "intensa expansió" de bona part dels sectors econòmics, mentre que per contra és una resposta a la "gran caiguda del 2020". "Si no fos per la covid-19 no veuríem aquest creixement", ha indicat, a la vegada que ha remarcat que es tracta de valors inferiors encara als del 2019.

Segons l'informe, el creixement a la plana de Lleida ve impulsat pel fort increment dels serveis (7.2%) i de la indústria manufacturera (7.3%), per sobre de la mitjana catalana, sumat a l'avenç moderat del sector de la construcció (1.5%) i del primari (3.1%).

En canvi, a les comarques de muntanya, on tenen una forta dependència del sector del turisme i de les activitats vinculades a les branques d'energia i aigua, els principals sectors responsables de l'increment global del 4.2% han estat els serveis, amb un increment del 8%, i la construcció (2.3%). En canvi, els sectors energètics que representen un 74% del VAB industrial de la zona han caigut un -9.3%.

Davant d'això, Oliver pronostica que el creixement econòmic post pandèmia continuarà creixent aquest 2022 de manera "forta" i el 2023 d'una manera més "normalitzada". De fet, veu improbable que la crisi energètica actual i la invasió russa a Ucraïna puguin desencadenar en una crisi econòmica l'any vinent, ja que considera que la situació actual "té molt poc a veure" amb la situació que es va viure el 2008 i afegeix que, a curt termini, no es preveu la destrucció d'ocupació.