“Famílies i empreses de Lleida estan més ben preparades per fer front a una crisi”

Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB i director de l’Anuari Econòmic Comarcal 2022 del BBVA, va pronosticar ahir que l’evolució econòmica postpandèmia a Lleida seguirà creixent aquest 2022 de forma “forta” i el 2023 d’una forma més “normalitzada”. Segons la seua opinió, veu improbable que la crisi energètica actual i la invasió russa a Ucraïna puguin desencadenar en una crisi econòmica important l’any que ve, ja que considera que la situació actual “té molt poc a veure” amb la situació que es va viure el 2008 i va afegir que, a curt termini, no es preveu la destrucció d’ocupació.Així ho va explicar Oliver a la presentació a Lleida de l’Anuari Comarcal de BBVA 2021, en què va especificar que, fins i tot havent-hi una possibilitat que l’Estat entri en recessió i al contrari de la crisi econòmica del 2008, ara les institucions internacionals com la Unió Europea o el BCE estan allà aportant fons per evitar una ruptura. D’aquesta manera, va dir que tant les famílies com les empreses es troben en millor situació per afrontar els reptes d’actuals derivats de la crisi energètica i de la guerra a Ucraïna

Oliver creu que si hi hagués una crisi, l’economia està més protegida per les institucions

Pel que fa a l’Anuari Comarcal, Oliver creu, com ja va publicar SEGRE, que l’economia de les comarques de Ponent girarà full de la crisi derivada de la pandèmia del 2020 i recuperarà aquest mateix any els nivells econòmics que tenia el 2019.En el cas del Pirineu i Aran, en canvi, la recuperació econòmica arribarà més tard, durant el 2023, per l’impacte que la covid-19 va tenir en el turisme i en l’àmbit energètic.L’estudi conclou que el 2021 el Valor Afegit Brut (VAB) a Ponent ha crescut fins al 5,8%, i la comarca amb una millora econòmica més gran és la Segarra, amb un 6,7%, seguida del Segrià i l’Urgell, amb un 6,6% i un 6,2%, respectivament.

Els segueixen el Pla d’Urgell (4,5%), la Noguera (3,5%) i, en última posició, les Garrigues (2,1%). Al Pirineu i Aran el creixement global del 4,2% ha estat liderat per l’Alt Urgell, amb un 5,8%, seguit de la Val d’Aran (5,6%), Cerdanya (5,2%), Alta Ribagorça (4,6%), Pallars Sobirà (1,7%) i Pallars Jussà (-0,3%).Oliver va explicar que la “forta recuperació” el 2021 té una doble cara. D’una banda, mostra la “intensa expansió” de bona part dels sectors econòmics, mentre que al contrari és una resposta a la “gran caiguda del 2020”.

L’entitat eleva dos dècimes les previsions de creixement

BBVA Research va revisar ahir a l’alça la previsió de creixement del Producte Interior Brut (PIB) espanyol el 2022 i el 2023 fins al 4,6 i l’1,2%, respectivament, i va destacar que l’economia resisteix millor del que s’esperava i que s’està reduint lleugerament la probabilitat d’una contracció de l’activitat. A més, l’economia millorarà a mesura que es dissipin algunes de les incerteses que afecten les famílies i empreses, la qual cosa impulsarà el creixement del PIB el 2024 fins al 3,4%, va apuntar el director de BBVA Research, Jorge Sicilia.En cas de confirmar-se, el PIB pràcticament s’estancaria o podria experimentar un avanç similar al del trimestre anterior, davant la moderada caiguda del 0,3% que es preveia fa dos mesos, encara que cauria en el primer trimestre del 2023. Aquestes perspectives coincideixen amb les estimacions traslladades aquesta mateixa setmana pel Banc d’Espanya.