INFLACIÓ EVOLUCIÓ
Objectiu: abaratir la cistella de la compra
Els aliments s'han encarit un 17% a Lleida els últims dotze mesos i les begudes, un 10,7% | El Govern central busca fórmules per mirar de frenar l'escalada, però sense abaixar l'IVA
Recollida de queviures perquè el Banc d’Aliments els pugui repartir entre persones necessitades.
L’encariment de la cistella de la compra s’ha convertit en un dels grans problemes de les famílies i el Govern central afirma que busca mesures per frenar-lo. En els últims dotze mesos, les famílies lleidatanes han de pagar un 17% més pels aliments, mentre que les begudes no alcohòliques són un 10,7% més cares. El problema és especialment preocupant per a les llars amb menors ingressos perquè les famílies que guanyen com a màxim mil euros al mes destinen de l’ordre del 19% a l’alimentació.
Els més afortunats econòmicament, els que tenen rendes a partir de 5.000 euros, només fan servir un 11% a omplir la cistella de la compra, segons estimacions del ministeri d’Agricultura. Precisament, el titular d’aquest ministeri, Luis Planas, afirma que és “lògic” que el Govern central actuï sobre el preu dels aliments igual com ha fet en altres sectors com el transport, l’energètic o el financer, mentre que subratlla que la motivació i orientació de l’Executiu en aquest sentit “ha estat sempre la mateixa”.El problema és com fer-ho. D’una banda, la Comissió Nacional de Mercats i la Competència té clar que posar preus màxims als aliments suposaria saltar-se la normativa actual precisament de la competència
Podem planteja un nou impost a la gran distribució i donar xecs de 200 euros a les famílies
D’altra banda, l’Executiu central fuig de la possibilitat d’aplicar possibles rebaixes de l’IVA, una estratègia defensada des del Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo.
Per si no fos prou complicat aquest escenari, els ministres d’Economia i Finances de l’eurozona (Eurogrup) s’han compromès a reorientar els seus ajuts energètics de manera que estiguin més focalitzats en els col·lectius vulnerables i les empreses més afectades per l’impacte de la guerra a Ucraïna, deixant així enrere accions més universals. Dit d’una altra manera, la UE aposta per ajuts dirigits a col·lectius concrets.En aquest context, la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, manté la gran distribució i els seus beneficis “extraordinaris” en el punt de mira. Podem planteja crear un nou impost al sector, com els impulsats per a la banca i les energètiques. Els ingressos servirien per donar un xec d’entre 200 i 300 euros que podria arribar a entre 7 i 8 milions de famílies.
