Menys de dos treballadors actius per costejar una pensió a Lleida

L’envelliment de la població, d’una banda, i una esperança de vida que s’ha anat incrementant en les últimes dècades, per una altra, s’estan traduint en el fet que cada vegada hi ha menys treballadors en actiu per cada pensionista. En concret, Lleida se situa al grup de 33 demarcacions en les quals ja no hi ha ni dos treballadors en actiu per cada una de les prestacions de la Seguretat Social. En concret, les últimes dades oficials situen en 196.494 la mitjana d’afiliats cotitzant el mes passat a Lleida, mentre que el nombre de pensions s’elevava a 98.548.

És a dir, que hi ha 1,99 persones amb feina per cada una de les pensions públiques. La pensió mitjana es va situar el mes passat a Lleida en 976,57 euros, amb la qual cosa la nòmina de la gent gran a la província supera els 98 milions d’euros. El gruix dels afiliats corresponen al règim general (assalariats), amb 150.127, mentre que el volum de pensions més gran ho fa en jubilacions (62.962) i viudetats (24.181).

La pitjor ràtio de l’Estat es troba a Ourense, on hi ha més pensionistes que cotitzadors. En concret, hi ha 104.314 afiliats a la Seguretat Social i 106.523 prestacions. El ministeri de Seguretat Social va proposar ahir noves mesures per reduir la bretxa de gènere a les pensions, entre les quals un increment addicional del complement de maternitat entre els anys 2024 i 2025, encara que el departament que dirigeix José Luis Escrivá no va voler donar més dades.

Aquest complement, vigent des del febrer del 2021, consisteix actualment en una quantia fixa de 28 euros al mes per fill, que s’aplica des del primer i fins un màxim de quatre i s’afegeix a la pensió.El Govern també va portar a la taula un “reforç” de la cobertura de llacunes –períodes en què no s’ha cotitzat– elevant fins al 80% de base mínima entre els mesos 49 (4 anys) al 72 (6 anys) a dones entre 35 i 45 anys i homes que hagin patit en aquells anys una interrupció de la seua carrera laboral després de tenir un fill.També es proposa una millora de la cobertura dels períodes d’excedència per cura de familiars i de reducció de jornada per cura de fills. Des dels sindicats Comissions Obreres i UGT consideren aquestes noves mesures insuficients i assenyalen, igual que la patronal CEOE, que el Govern de coalició aporta poques novetats en altres aspectes claus de la negociació, com són el període de càlcul per a la pensió, que Escrivá vol elevar a 30 anys triant els 28 millors del treballador, i el deslímit de les bases màximes de cotització.