Els aliments es disparen un 16,2% a Lleida malgrat moderar-se l'IPC

La inflació ha moderat el creixement l’últim mes de l’any gràcies, en gran manera, a la moderació dels preus de l’energia, mentre la cistella de la compra segueix disparada. En concret, Lleida ha acabat el 2022 amb l’Índex de Preus de Consum en el 6,4%, després de baixar dos dècimes al desembre, segons les dades que va fer públiques ahir l’Institut Nacional d’Estadística.

Tanmateix, els aliments han continuat encarint-se en un final de l’any marcat per més despeses en aquest capítol en plenes festes nadalenques. En concret, han pujat nou dècimes al desembre a les comarques lleidatanes i tanquen l’exercici en el 16,2%. Si es té en compte alimentació i begudes, el repunt ha estat d’un 1% el mes passat, i l’acumulat de l’exercici arriba al 15,8 per cent.

El Govern de Pedro Sánchez ha eliminat l’IVA del 4% per als aliments de primera necessitat, com el pa o la fruita, mentre que l’ha reduït del 10 al 5 per cent per a olis i pasta. Unes mesures fiscals que s’han començat a aplicar aquest any i amb uns efectes que no es començaran a apreciar almenys fins al balanç del gener.

A la demarcació han contribuït a la moderació de l’IPC l’electricitat, el gas i altres combustibles, amb un descens del 3,4% l’últim any. En aquest punt pesen les mesures fiscals, l’excepció ibèrica a l’hora d’establir les cotitzacions de la llum i els 20 cèntims de descompte que fins al passat 1 de gener estava en vigor per a tots els conductors quan posaven benzina o gasoil.

S’haurà de veure ara de cara als pròxims mesos quin efecte té sobre la inflació el fet que els ajuts als carburants es limitin a sectors concrets: pagesos i transportistes. Així mateix, a Lleida han baixat el 2022 els serveis de transport (-5%), marcats també per les mesures del Govern central amb els bons gratuïts.

La mitjana catalana de la inflació és inferior a la lleidatana, amb un 5,2% al desembre respecte a un any abans, 1,2 punts menys del que es va registrar al novembre.

Lleida és la província més inflacionista, seguida de Girona, amb el 5,8%, Tarragona, amb el 5,5% i per Barcelona, amb el 5 per cent. Pel que fa al conjunt de l’Estat, l’IPC interanual s’ha col·locat en el 5,7 per cent, la qual cosa representa 1,1 punts per sota del mes anterior, la xifra més baixa des del novembre del 2021.

Al costat de l’escalada de la cistella de la compra, preocupa especialment l’evolució de la inflació subjacent, que exclou els índexs més volàtils (aliments i energia) i que ha acabat l’any en el 7 per cent.

L’increment del preu dels aliments a Espanya és el més elevat que s’ha registrat des del 1994

La vicepresidenta segona del Govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va arremetre ahir contra els beneficis empresarials en el context d’inflació actual.

“No podem admetent que les empreses continuïn engreixant els seus beneficis a costa dels salaris i de l’esforç de les persones treballadores”, va dir en unes jornades d’UGT. Va argumentar que no pot permetre’s que els salaris es devaluïn mentre que els beneficis empresarials augmenten. La vicepresidenta va defensar que els qu més tenen són els que han d’aportar més a la sortida d’aquesta crisi.

“Aquí hi ha algú que s’està enriquint”, Díaz parafrasejant el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha acusat reiteradament el Govern espanyol d’enriquir-se amb la inflació. continuar i ha afirmat.

La resposta dels empresaris va ser immediata. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va exigir “rigor i serietat” a la vicepresidenta segona i que no demonitzi ls empresaris i els beneficis empresarials.

Va reaccionar així que Díaz assegurés que una part del repunt de la inflació subjacent, la que exclou aliments no elaborats i productes energètics, que va tancar el 2022 en el 7%, s’explica “pels beneficis de les empreses”.

El sucre s’ha encarit un 50,6 per cent, els olis un 38,1%, la llet un 37,2% i els ous un 29,8%

En aquest context, el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, va demanar al Govern central i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que intervinguin i estableixin multes realment “dissuasives” per assegurar-se que les empreses de distribució i les petrolieres “no continuïn robant” als consumidors.

Per la seua banda, els sectors alimentaris més inflacionistes com el sucre (50,6%), olis (38,1%), llet (37,2%) i ous (29,8%), atribueixen a la prolongació dels elevats costos per produir aquests béns i a la menor oferta el fet que continuïn liderant aquest índex un mes més. En l'oli d'oliva, com va publicar SEGRE, el sector adverteix que la mínima collita és la que ha disparat els preus i tem que se'n redueixi el consum.

L'IPC alimentari va pujar un 15,7% el desembre de 2022 respecte al mateix mes de 2021, la variació anual més alta des de 1994, i van ser el sucre (50,6%), els olis i greixos (38,1%), la llet (37,2%), els ous (29,8%) i les patates (22,6%) els més inflacionistes en l'últim any.