Els lleidatans reforcen l'aposta per l'estalvi, amb 1.990 milions d'euros més des del 2019

Els lleidatans mantenen l’aposta per l’estalvi i acumulen 10.871 milions d’euros en dipòsits bancaris, segons les últimes dades disponibles del Banc d’Espanya referides al mes de setembre passat. Representen un increment d’un 5,7 per cent, davant els 10.569 milions d’euros de dotze mesos abans i d’un 6,9% respecte a les mateixes dates del 2020. Però si la comparació es fa amb les dates anteriors a la pandèmia, el setembre del 2019, l’augment és d’un 22,40 per cent.

És a dir, que en tres anys els ciutadans de la província han estat capaços d’estalviar 1.990 milions.La pandèmia i els confinaments van provocar afectacions molt diferents. Mentre una part dels treballadors i empresaris veien caure en picat els ingressos per la falta d’activitat, altres mantenien les rendes intactes però les despeses se’ls reduïen, amb unes restriccions que impedien viatges o visites a l’hostaleria, per exemple. Aquesta bossa d’estalvi es manté en gran manera, com demostren les xifres del Banc d’Espanya.La majoria dels dipòsits bancaris dels lleidatans es troben en dipòsits a la vista, de màxima liquiditat i dels quals es pot disposar en qualsevol moment.

Han passat dels 6.921 milions d’abans de la pandèmia als 10.063 de l’any passat. Tanmateix, han caigut a menys de la meitat els dipòsits a termini, amb una rendibilitat mínima durant els últims anys ja que els tipus d’interès oficials estaven en negatiu, i que comporta el compromís de mantenir el capital durant un període pactat. Estem parlant que el mes de setembre passat a penes representaven 808 milions enfront dels 1.960 d’abans de la pandèmia.Pel que fa al context actual, amb la incertesa econòmica derivada per la guerra a Ucraïna i les pujada de costos com els energètics, les famílies s’estan fent especialment cautes i no tan sols aposten per l’estalvi sinó que el volum dels crèdits contractats pels lleidatans no ha recuperat les xifres de la prepandèmia.

El mes de setembre passat els crèdits ascendien a 8.364 milions, davant dels 8.430 de l’any 2019. Després de l’esclat del coronavirus, el volum de préstecs es va esfondrar i va perdre pràcticament 1.500 milions dotze mesos, fins a quedar en 7.053. Els préstecs és previsible que reflecteixin un repunt a l’últim trimestre del 2022, tenint en compte que ha crescut la firma d’hipoteques, de persones que han accelerat la compra d’un habitatge per intentar esquivar en la mesura que ha estat possible la pujada de tipus.

Quatre de cada deu persones creu que és millor reduir el consum

Quatre de cada deu espanyols creuen que és millor reduir el nivell de consum aquest any, malgrat que un 88% pensi que no corre risc la seua ocupació, segons l’informe Perspectives del Consumidor de Kantar, que revela a més que sis de cada deu consideren que els seus ingressos personals es mantindran estables.Així, davant el 40% dels consumidors que considera que hi haurà més atur aquest any, un 88% dels ocupats pensa que no corre risc el seu lloc de treball, i només el 8% viu amb aquesta inquietud laboral. Aquesta situació de confiança personal, segons l’anàlisi, es trasllada a les perspectives quant als ingressos personals, de manera que sis de cada deu estan convençuts que es mantindran estables aquest 2023, encara que un 23% es mostra mesurat i prefereix no aventurar-se en com pot estar la seua economia domèstica a uns mesos vista. Per tot plegat, encara que la situació personal hi acompanyi, els espanyols prefereixen deixar en standby la compra de béns que els impliqui un llarg termini i un gran esforç, és a dir, cotxe, habitatge o demanar un préstec, i orienten les seues intencions de compra al dia a dia i desemborsaments més modestos.A més, els espanyols, que van desenvolupar una gran hipersensibilitat al preu en l’última crisi econòmica ja automatitzen determinats comportaments, com per exemple a l’anar a comprar.

Si el moment no acompanya, veuen més avantatges a adquirir productes de marca del distribuïdor, com declara un 46%.Tanmateix, també hi ha un 30% que afirma que és millor comprar marques conegudes, ja que són les que li ofereixen seguretat.

L’augment del cost de la vida és la principal preocupació

L’increment del cost de la vida és la principal preocupació per al 97 per cent dels espanyols, entre els més inquiets de la UE per la pujada de preus, mentre que un 69% es mostra “insatisfet” amb les mesures del Govern central per fer front a l’escalada dels preus d’aliments o energia, segons l’Eurobaròmetre de tardor de l’Europarlament. El cas d’Espanya reflecteix la mateixa distribució que la mitjana europea, preocupada pels alts preus d’energia i aliments (93 per cent), la pobresa i l’exclusió social (93 per cent), i el canvi climàtic i l’extensió de la guerra a Ucraïna empatades a tercera plaça (86 per cent en tots dos casos).