ESNOTICIA
El sector tem que pugui baixar el consum de carn d'aviram i ous per la detecció del cas de grip aviària a Arbeca
Destaca que els controls garanteixen la qualitat dels productes que arriben al punt de venda || Alerta de les conseqüències econòmiques per a les granges paralitzades
El responsable de sectors ramaders de Unió de Pagesos, Jordi Armengol, es va mostrar ahir preocupat perquè la detecció del cas de grip aviària a Arbeca provoqui una “desviació de consum” cap a altres carns. Va destacar que els consumidors poden estar tranquils per la seguretat dels productes que es comercialitzen, tant ous com carn d’aus. Va remarcar que econòmicament les conseqüències del focus poden ser especialment importants per a la desena de granges que es troben al radi d’un quilòmetre al voltant de l’explotació infectada.
Tanmateix, va considerar que si s’elimina aviat el focus, només serà un fet que va titllar de “substancial”. A la zona de restricció (deu quilòmetres) s’han prohibit els desplaçaments d’ocells de corral i captius, i d’ous per al consum humà, a més dels desplaçaments de fems, palla i menuts, entre d’altres. Segons UP, la previsió és que el dilluns 13 de febrer s’autoritzin les excepcions en relació amb les mesures que permetrien la comercialització d’ous.Pel seu costat, el responsable del sector avícola de JARC, Lluís Oliver, confia que no hi hagi repercussions sobre el consum de productes avícoles perquè, va dir, és “impossible que arribi cap producte al punt de venda que no estigui en òptimes condicions”.
Entre les mesures preventives es troba el veto de caça d’aus fins a 10 quilòmetres del focus
Va defensar que els avicultors són professionals que han fet importants inversions en bioseguretat però va alertar que les aus salvatges són incontrolables i un risc per a les explotacions. Va explicar a més que el mes passat JARC ja va plantejar a la conselleria d’Acció Climàtica mesures per compensar el lucre cessant dels ramaders en cas de buidatges sanitaris forçosos per la grip aviària. Va afirmar que les indemnitzacions pels sacrificis s’abonen a la integradora (propietària de les aus) i el ramader només cobrarà compensacions en cas d’haver contractat una assegurança o si la integradora opta per compensar-lo.Per la seua part, el president de la Federació Avícola Catalana, Joan Anton Rafeques, va admetre que estan preocupats des de fa temps perquè la grip aviària està estesa per tot Europa amb casos molt greus a Anglaterra i França.
Va recordar que a Catalunya no hi havia hagut cap focus des del 2017, però sabien que “era imminent” que se’n produís algun cas i ja estaven treballant amb el departament d’Acció Climàtica per fer-hi front.Entre les mesures posades en marxa després de la declaració del focus d’Arbeca es troba la prohibició de caçar aus silvestres en un radi de 10 quilòmetres i es mantenen els nivells de vigilància en aus salvatges mitjançant el Cos d’Agents Rurals (CAR).
El mes passat es va detectar un cas de grip aviària en una granja de visons americans a Galícia, la qual cosa va fer saltar les alarmes dels investigadors, que consideren que els mamífers es van infectar d’aus silvestres.El mes d’octubre de l’any passat es va detectar el primer cas de grip aviària en humans, concretament en un treballador d’una granja avícola de Fintanar, Guadalajara. Setmanes després es va detectar un segon infectat, encara que tots dos eren asimptomàtics.
Primera granja de Lleida infectada en deu anys, però casos en cigonyes
L’únic cas fins ara de grip aviària en una granja a Lleida datava del maig del 2013, quan es va detectar el virus en una explotació de Gimenells.
Va ser també el primer cas de grip aviària a Catalunya, en concret del virus influenza A, subtipus H7N1, de baixa patogenicitat (virulència) i que no representava risc per a la salut humana. L’últim a Catalunya es va declarar el març del 2017 en una explotació de Sant Gregori, al Gironès. En el cas de Gimenells, el veterinari que treballava per a l’explotació va detectar la malaltia en els animals, que presentaven falta de gana, tenien diarrea i la posta de les gallines s’havia reduït en un 30 per cent.
L’any passat es van detectar tres focus a Lleida, Soses i la Seu d’Urgell en fauna salvatge
El 17 de maig es va procedir al sacrifici de tots els animals (12.000 gallines i uns 1.000 galls, segons dades de la llavors conselleria d’Agricultura), així com els ous per a incubació (150.000) i qualsevol material que no es pogués desinfectar, com el pinso. A més a més, es va establir una zona de seguretat d’un quilòmetre al voltant de l’explotació, on es va procedir a la immobilització d’aus que es va aixecar un mes després sense nous casos.Però Lleida sí que ha registrat focus de grip aviària en animals salvatges. En concret, l’any passat se’n van detectar tres a Soses, Lleida i la Seu d’Urgell.
En les dos primeres localitzacions van ser sengles cigonyes, i a la capital de l’Alt Urgell va ser un falcó, segons les dades de la conselleria d’Acció Climàtica. Però en cada focus va acabar morint més d’un animal. A Catalunya s’hi van sumar cinc casos més a Castelló d’Empuries, dos a Barcelona i un a Cardedeu, i l’últim declarat oficialment a Montornès del Vallès.
En total, a Catalunya van ser dotze els focus declarats per fauna salvatge i vint-i-un els animals morts. Els Agents Rurals mantenen els nivells de vigilància sobre la fauna salvatge per intentar tenir la malaltia sota control. L’any passat, per exemple, després del focus declarat a Soses, van extremar la precaució als aiguamolls, amb drons i llanxes per vigilar les aigües i també amb prismàtics per controlar les aus des de terra.
Un cas de ‘vaca boja’ detectat a Pontevedra
El Laboratori Central de Veterinària d’Algete ha confirmat un cas d’encefalopatia espongiforme bovina, conegut popularment com vaca boja, en un animal d’una granja de Pontevedra.La província de Lleida va registrar el darrer cas d’aquesta malaltia a Llobera l’abril del 2008 i des del juny de l’any 2010 no se n’ha declarat cap a Catalunya, amb la detecció d’un en una explotació de Vic.