RAMADERIA CUNICULTURA
Lleida ha perdut més del 43% de capacitat de producció de conill des de l'any 2008
La crisi que arrossega el sector ha suposat el tancament de 144 granges || Els baixos preus en origen ofeguen l'economia de les explotacions en un context de descens del consum d'aquest tipus de carn
Granges. Lleida compta amb granges molt professionalitzades, com aquesta de Torà.
Lleida registra, d’una banda, la major plaga de conills salvatges que arruïnen collites, arbres i infraestructures de reg en explotacions del pla. Però, de l’altra, els ramaders que es dediquen a la producció de conills viuen una duríssima crisi derivada d’un còctel explosiu: alts costos de producció, baixos preus al mercat i un consum a les llars que lluny de remuntar segueix la tendència a la baixa. En aquest context, la província ha perdut més del 43% de la seua capacitat de producció des de l’any 2008.
En aquest exercici comptava a les seues explotacions amb 762.030 places d’animals. El 2021, últim exercici amb xifres oficials públiques, tot just són 396.926. Estem parlant que el mapa de granges de conills ha passat de 432 a 288.
No és una circumstància única de la demarcació de Lleida. Segons Unió de Pagesos, entre el 2018 i el 2022, Catalunya ha passat de tenir 595 granges de conills, amb 225.595 mares d’un total d’1.203.954 animals, a 413 granges amb 167.978 mares d’un total de 960.304 animals. Aquestes xifres es tradueixen en un 30% menys de granges i un 25% menys de mares.
El 2022 van tancar 49 granges, amb una pèrdua del 8% respecte a l’any anterior. En aquest sentit, el sindicat demana a les administracions mesures per evitar aquesta tendència i protecció per al model de granges familiars del sector. El sindicat també alerta que el 2022 Catalunya ha continuat reduint el pes d’aquest sector en el conjunt d’Espanya.
El 2015 tenia 844 granges de conills amb 1.517.598 animals i era el primer territori al sector (el 24,2%), mentre que l’any passat va passar a segona posició, amb 413 granges i 960.304 animals (el 18, 1%), darrere de Castella i Lleó (27,1%) i de Galícia (18,2%). Quant al nombre de granges professionals de més de 400 mares, Catalunya es troba darrere de Castella-la Manxa, Galícia i el País Valencià.Per a UP, la tendència descendent de la producció és conseqüència dels baixos preus en origen dels últims anys. Per aquesta raó, insisteix a reclamar la creació d’un observatori de preus per poder conèixer en detall l’evolució del mercat, i actuar amb rapidesa i denunciar situacions abusives en el marc de la Llei de la Cadena Alimentària.
Els costos disparats pesen sobre els resultatsCostos a l’alça, derivats de la guerra a Ucraïna i capitanejats pels pinsos i l’energia, i preus en origen que es queden molt per sota és un còctel que arruïna molts ramaders. En el cas del conill, encara que el 2022 el preu en origen es va recuperar fins a 2,40 euros el quilo viu de mitjana (el 2020 i el 2021 no va assolir els 2 euros), l’increment desmesurat dels costos de producció (l’energia en un 120% per als ramaders), i sobretot del pinso, entorn del 42% d’augment, no ha permès que el sector surti de la crisi, afirma Unió de Pagesos. La mitjana del preu del pinso per a conills és de 36,8 euros en 100 quilos.
