Treballar 4 dies per setmana augmenta el benestar dels empleats i manté la productivitat, segons un assaig

Els resultats de la prova mundial més gran d’una setmana laboral de quatre dies revelen una reducció significativa dels índexs d’estrès i malaltia entre els treballadors: el 71% dels empleats declaren tenir menys "esgotament" i el 39% afirmen estar menys estressats que a l’inici de la prova, segons publiquen a l’informe. Seixanta i una organitzacions del Regne Unit es van comprometre a una reducció del 20% de les hores de treball per a tot el personal, sense disminució dels salaris, durant un període de sis mesos a partir de juny de 2022. La gran majoria de les empreses també van mantenir els objectius de productivitat a temps complet. En comparació amb el mateix període de l’any anterior, es van reduir en un 65% les baixes per malaltia i en un 57% el nombre d’empleats que abandonaven l’empresa. Els ingressos de les empreses amb prou feines van variar durant el període de prova, i fins i tot van augmentar marginalment un 1,4% de mitjana.

En un informe sobre els resultats presentat als legisladors britànics, al voltant del 92% de les empreses que van participar en el programa pilot del Regne Unit (56 de 61) afirmen que tenen intenció de continuar amb la setmana laboral de quatre dies, i 18 empreses confirmen que el canvi serà permanent.

La investigació per a les proves britàniques va anar a càrrec d’un equip de científics socials de la Universitat de Cambridge, en col·laboració amb acadèmics del Boston College dels Estats Units i el think tank Autonomy. L’assaig va ser organitzat per 4 Day Week Global en col·laboració amb la Campanya 4 Day Week del Regne Unit. Van participar empreses de tot el Regne Unit, amb uns 2.900 empleats que van renunciar a un dia de feina. Entre les organitzacions que van participar en l’assaig hi havia des de detallistes en línia i proveïdors de serveis financers fins estudis d’animació i una peixateria local, passant per sectors com la consultoria, l’habitatge, les TU, la cura de la pell, la selecció de personal, l’hostaleria, el màrqueting i la sanitat. Els investigadors van enquestar els empleats al llarg de l’assaig per avaluar els efectes de disposar d’un dia extra de temps lliure. Els nivells d’ansietat i fatiga declarats pels mateixos empleats van disminuir a tots els sectors, mentre que la salut mental i física va millorar.

Molts dels enquestats van afirmar que els resultava més fàcil conciliar el treball amb els compromisos familiars i socials: El 60% dels enquestats considera que és més fàcil compaginar el treball remunerat amb les responsabilitats familiars, i el 62% afirma que és més fàcil compaginar la feina amb la vida social. "Abans de l’assaig, molts es preguntaven si es produiria un augment de la productivitat que compensés la reducció del temps de treball, però això és exactament el que hem descobert", afirma el sociòleg Brendan Burchell, que va dirigir la part de la investigació realitzada per la Universitat de Cambridge. "Molts empleats estaven molt interessats en millorar ells mateixos la seua eficiència –assegura–. Les reunions llargues amb massa gent s’escurçaven o s’abandonaven per complet. Els treballadors estaven molt menys disposats a perdre el temps i buscaven activament tecnologies que milloressin la seua productivitat". El doctor David Frayne, Investigador Associat de la Universitat de Cambridge, afirma que els resultats "van mostrar les moltes maneres en què les empreses estaven convertint la setmana de quatre dies d’un somni a una política realista, amb múltiples beneficis."

Per la seua part, Joe Ryle, Director de la Campanya 4 Day Week, qualifica els resultats de "gran avenç" per a la idea de setmanes laborals més curtes. A més de l’enquesta, dissenyada en col·laboració amb col·legues com la professora Juliet Schor, del Boston College, l’equip de Cambridge va realitzar un gran nombre d’entrevistes exhaustives a empleats i directors generals d’empreses abans, durant i després de la prova de sis mesos. Quant a les motivacions, diversos alts directius van dir als investigadors que veien la setmana de quatre dies com una resposta racional a la pandèmia, i que creien que els donaria un avantatge a l’hora d’atreure talents al mercat laboral posterior a la crisi de la covarietat. Alguns ho veien com una alternativa atractiva al treball a domicili il·limitat, que segons la seua opinió posava en risc la cultura de l’empresa. D’altres havien vist el personal patir problemes de salut i dols durant la pandèmia, i sentien una "responsabilitat moral" més gran cap als empleats.

Tanmateix, molts van afirmar que ja es parlava de la reducció d’horaris molt abans de Covid com a resposta a un treball exigent o emocionalment esgotador. Tanmateix, resulta sorprenent que cap de les organitzacions entrevistades no participés en les proves simplement perquè la tecnologia hagués reduït la seua necessitat de mà d’obra humana. Algunes de les empreses que van participar en la prova van posar condicions a la reducció de jornada, com menys dies de vacances, la possibilitat de cridar al personal amb poca antelació o una setmana de quatre dies "condicional", és a dir, que només es mantenia mentre es complien els objectius de rendiment.

En les entrevistes es va documentar com les empreses reduïen la jornada laboral sense comprometre els objectius. Entre els mètodes més comuns estan les reunions més curtes amb ordres del dia més clars, la introducció de "períodes de concentració" sense interrupcions, la reforma de l’etiqueta del correu electrònic per reduir les llargues cadenes i la rotació de la safata d’entrada, les noves anàlisis dels processos de producció, les llistes de tasques al final de la jornada per a un traspàs eficaç o el començament de la jornada l’endemà.

Quan es va preguntar als empleats com utilitzaven el temps lliure addicional, la resposta més popular amb diferència va ser "administració de la vida": tasques com fer la compra o les tasques domèstiques. Molts van explicar que això els permetia un descans adequat per a activitats de lleure els dissabtes i diumenges. "Els empleats solien descriure una reducció significativa de l’estrès –afirma Niamh Bridson Hubbard, investigadora i doctoranda a Cambridge–. Molts van descriure que podien desconnectar o respirar més fàcilment a casa. Una persona ens va explicar com havia desaparegut el seu 'pànic dominical’". Respecte a la cultura de treball, els empleats es van mostrar en general positius, sentint-se més valorats per la seua empresa i descrivint un sentit de propòsit compartit derivat dels esforços perquè la setmana de quatre dies fos un èxit.

Tanmateix, diversos empleats d’una gran empresa es van mostrar preocupats per la intensificació de la càrrega de treball, mentre que alguns d’empreses creatives van expressar la seua inquietud per la reducció de la convivència a la feina a causa del "temps de concentració", i van argumentar que les xarrades no estructurades solen generar noves idees. Al final dels sis mesos de prova, molts dels directius van afirmar que no podien imaginar-se tornar a una setmana de cinc dies. "Gairebé tots els que entrevistem van dir sentir-se desconcertats per les preguntes d’altres organitzacions del seu sector interessades en seguir l’exemple", afirma Burchell. "Quan preguntem als empresaris, molts d’ells estan convençuts que la setmana de quatre dies es farà realitat. A mi personalment m’ha animat parlar amb tanta gent optimista en els últims sis mesos. Una setmana de quatre dies significa una vida laboral i familiar millor per a molta gent", conclou.