Agroalimentació i turisme, grans fonaments de l'economia de Lleida per a aquest any

L’economia de Lleida té dos cartes que juguen a favor seu aquest any enmig d’un context d’incertesa econòmica mundial: el sector agroalimentari, en especial a les comarques del pla amb el Segrià com a puntal, i el turisme, amb un gran pes específic al Pirineu. Així ho va explicar ahir a Lleida el director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, en un acte juntament amb el president de la patronal de petites i mitjanes empreses a la demarcació, Jesús Torrelles. Mas va ser molt gràfic a l’hora de manifestar que totes les economies estan preocupades, d’una banda, i apostant, de l’altra, per l’evolució del mercat de l’energia.

En aquest context, va assenyalar que Lleida és un puntal en el que va qualificar d’“energia de les persones”, amb referència a l’agroalimentació. A l’analitzar les previsions turístiques, confia que aquest 2023 sigui un bon any per al sector. Va aprofitar per fer una anàlisi de les dades de l’evolució econòmica de Lleida i comarques al llarg del 2021.

Com va publicar SEGRE, les previsions apunten al fet que el pla de Lleida ja ha pogut recuperar al 2022 els nivells de PIB anteriors a la pandèmia, una situació que en el cas de les comarques del Pirineu es pot aconseguir aquest 2023. Entre les dades positives de les comarques lleidatanes, va voler destacar que “en comparació amb el mes de febrer de l’any 2022, Lleida té 2.432 persones menys registrades a les llistes de l’atur (-11,78 per cent)”. Lleida lidera el descens de l’atur a Catalunya en termes percentuals.El Segrià ocupa la sisena posició d’entre les quaranta-dos comarques catalanes a l’Índex de Competitivitat Territorial gràcies a un sector serveis que dona suport a l’activitat empresarial, així com en la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica.

A aquests factors cal sumar-hi les infraestructures de comunicacions, en què destaca l’elevat desenvolupament de l’activitat de transports i logística i la infraestructura ferroviària. Pel que fa a les debilitats, va citar que “hi ha poc interès estranger a invertir a la zona si es compara amb la resta de Catalunya”. Es va referir a la fuga de talent cap a Barcelona i les dificultats per trobar personal en els oficis dels sectors més tradicionals.

Allau de concursos de lleidatans buscant una segona oportunitat

Lleida va registrar l’any passat una veritable tromba de concursos de creditors de persones físiques que busquen una segona oportunitat, segons demostren les dades fetes públiques ahir pel Consell General del Poder Judicial. En concret, va registrar 397 concursos, però només 73 van ser d’empreses (persones jurídiques). Dos-cents van arribar al jutjat per empresaris i uns altres 124 per persones sense activitat empresarial, però en tots dos casos la seua situació econòmica els forçava a buscar un alleujament en la llei de Segona Oportunitat, que permet exoneracions de deutes en determinats casos.La situació econòmica també continua fent efecte en l’economia de famílies que no poden fer front a les despeses en matèria d’habitatge.

L’any passat van arribar als jutjats de Lleida 253 execucions hipotecàries, a més de 503 llançaments practicats. Així mateix, van ingressar 1.415 clàusules terra. En matèria laboral, el CGPJ té comptabilitzades 713 demandes per acomiadament que han arribat davant del jutge.

En el conjunt de l’Estat, el nombre de llançaments o desnonaments practicats el 2022 es va reduir un 7,5% fins a 38.266 actuacions, segons el CGPJ. Set de cada deu llançaments (71,9%), en total 27.533, van ser conseqüència de procediments derivats de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), és a dir, per impagament del lloguer, mentre que 8.509 més (22,2%) es van derivar d’execucions hipotecàries, i els 2.225 restants van obeir a altres causes.