Brussel·les reprèn les regles fiscals i exigirà un dèficit del 3% el 2026

La Comissió Europea eliminarà les suspensions de les regles fiscals que es van establir per fer front a la pandèmia de la covid-19 a finals del 2023 per establir un període de transició previ a l’aprovació del nou marc, que tindrà senders adaptats a cada estat membre, als quals tornarà a exigir que el dèficit màxim no superi el 3 per cent per al 2026. Per fer-ho, es tindran en compte les dades al tancament de l’actual exercici, i el 2024 serà l’any de transició en què s’aniran ajustant les regles fiscals fins que s’aprovi la nova normativa fiscal, que Brussel·les no preveu aplicar abans del 2026, segons van assenyalar ahir el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis, i el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni.No obstant, atesa l’“elevada incertesa” actual, tots dos van assegurar que la Comissió no pretén sotmetre els estats membres al procediment de dèficit excessiu (PDE) aquesta primavera, sinó que al seu lloc, Brussel·les proposarà al Consell incoar PDE la primavera del 2024 sobre la base de les dades de resultats del 2023.Respecte a Espanya, de cara als pròxims exercicis, el Govern preveu que el 2023 el dèficit públic baixarà al 3,9%, enfront del 4% estimat anteriorment; el 2024 se situarà en el 3,3%, davant del 3,2% anterior, i caurà al 2,9% el 2025, per la qual cosa per aquell any s’espera que Espanya aconsegueixi sortir del PDE.Brussel·les ha convidat els estats membres a presentar, abans de finals d’abril, els seus programes d’Estabilitat i Convergència, d’acord amb els criteris d’ajustament fiscal proposats per la Comissió. Entre aquests, s’exigirà que els països respectin el valor de referència del 3 per cent del PIB per al dèficit i garanteixin un camí de reducció “creïble i contínua” del deute, o del seu manteniment en nivells prudents a mitjà termini.

A més a més, hauran d’identificar com les reformes i inversions previstes, fins i tot dins dels Plans de Recuperació i Resiliència, poden contribuir a la sostenibilitat fiscal i al creixement sostenible i integrador.D’altra banda, segons l’última lectura de la dada publicada per Eurostat, l’expansió de la zona euro es va interrompre el quart trimestre de l’any passat, quan el PIB de la regió es va estancar en comparació amb els tres mesos anteriors, i va créixer a penes un 0,1%, la qual cosa deixa la regió a les portes de la recessió.