El BCE no frena i eleva els tipus al 3,5% tot i la turbulència bancària

El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar ahir una nova pujada de mig punt dels tipus d’interès, fins al 3,5%, perquè la inflació de la zona de l’euro encara és molt elevada. La decisió arriba en un context d’incertesa marcat per la fallida del Silicon Valley Bank i la crisi del Credit Suisse, que ha posat en dubte l’agressivitat de la política monetària adoptada els últims mesos pels reguladors. El BCE va apuntar que continua “atent” a les tensions que s’estan produint als mercats i va assegurar que està “preparat per actuar” en cas que resulti necessari.

També va assegurar que el sistema bancari europeu és “resistent”. Amb aquesta sisena pujada consecutiva del preu del diner, que s’han situat en el seu nivell més alt des de l’octubre del 2008, el BCE manté el ritme de la seua política monetària. “Confiem que la decisió d’avui hagi estat necessària”, va dir la presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, que va evitar donar pistes sobre futures pujades de tipus.

Encara que va insistir en l’objectiu de rebaixar la inflació europea al 2% (a dia d’avui se situa en el 8,5%), es va limitar a avançar que les pròximes decisions dependran de les dades econòmiques i financeres.D’altra banda, el BCE va elevar la previsió del creixement de l’eurozona en l’1% per al 2023 i, al seu torn, espera que la inflació sigui del 5,3%, un punt menys de l’estimació del desembre. Els experts del BCE projecten ara que la inflació passarà a ser del 2,9% el 2024 i del 2,1% el 2025.Després de la decisió del BCE, les borses europees van aconseguir recuperar-se després de diverses jornades marcades per la volatilitat. L’Ibex-35 va tancar la sessió amb un repunt de l’1,5% i, mentre que BBVA i el Santander pujaven un 3,4% i un 2,6%, respectivament, Bankinter va baixar un 2,5%, Unicaja Banco, un 1,76%, i Sabadell, un 0,5%.

També la incertesa va provocar ahir la rebaixa de l’euríbor en un dia fins al 3,35%, un nivell que no es veia des del gener. Mentrestant, després de la desfeta de Credit Suisse –les accions del qual van perdre dimecres el 24% del seu valor–, l’entitat va tancar ahir amb una pujada del 20%, després que el Banc Nacional Suís s’hagi compromès a ajudar-lo amb un préstec de 50.750 milions d’euros. Per la seua part, onze grans bancs dels EUA van anunciar ahir que injectaran fins a 30.000 milions de dòlars al First Republican Bank, que és a la corda fluixa arran de la fallida del Silicon Valley Bank.