Les principals mesures de la reforma de les pensions

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest divendres el Reial Decret-llei que desenvolupa la segona fase de la reforma de pensions, centrada en elevar els ingressos del sistema per fer front a les tensions financeres per la jubilació dels 'baby boomers' a les decádas dels 30 i els 40. La reforma, que entrarà en vigor l’1 d’abril tret de determinats preceptes de la mateixa, contempla pujades de bases màximes i de cotitzacions, millores a les pensions mínimes i l’establiment d’un model dual per calcular la pensió, que donarà opció a elegir entre els últims 25 anys cotitzats o 29 anys, descartant en aquest cas els dos pitjors.

Aquesta norma, fruit de l’acord entre el govern central, CCOO i UGT i negociada amb Brussel·les, és una de les fites vinculades al quart desemborsament de fons europeus i amb ella es completa el paquet total de canvis en el sistema de la Seguretat Social recollits en el Pla de Recuperació.

Aquestes són les principals mesures de la reforma:

- Model dual per determinar la quantia de la pensió: aquesta podrà calcular-se o amb els últims 25 anys cotitzats o amb 29 anys de cotització, dels quals es podran excloure els dos pitjors, pel que a la pràctica el còmput en aquest segon cas serà de 27 anys. Aquesta nova opció s’anirà introduint de manera progressiva, des del 2027 al 2038, any en què ja quedaran completament desplegats els 29 anys (menys dos).

Fins al 2040 podrà elegir-se entre aquesta opció i els últims 25 anys, mentre que entre 2041 i 2043 l’opció de 25 anys anirà pujant a raó de sis mesos per any, des de 25,5 anys el 2040 a 26,5 anys el 2043, podent elegir-se entre aquest període o els 29 anys (menys els dos pitjors). A partir de 2044 ja no es podrà elegir i la pensió es calcularà amb 27 anys efectius de cotització (29 anys menys els dos pitjors). D’ofici, mentre existeixin les dos alternatives, la Seguretat Social sempre aplicarà la més avantatjosa per al treballador.

- Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). L’actual sobrecotización del MEI, del 0,6%, pujarà fins l’1,2% el 2029, a un ritme d’una dècima per any i amb la següent distribució: 1% a càrrec de l’empresa i 0,2% a càrrec del treballador. Aquesta sobrecuota es mantindrà en l’1,2% de 2030 a 2050 i podrà augmentar de manera automàtica si la despesa en pensions sobrepassa el 15% del PIB.

Els ingressos del MEI aniran destinats a engreixar el Fons de Reserva de les pensions, l’anomenada 'guardiola' que, partint d’alguna cosa menys de 3.000 milions d’euros aquest any, arribarà a acumular cap a mitjans dels 40 entre 120.000 i 130.000 milions d’euros, el doble de la qual cosa va tenir el 2011 (68.000 milions d’euros), fins ara la xifra més alta.

Aquests fons s’aniran desemborsant entre principis de la dècada de 2030 i fins els primers anys de 2050 perquè el sistema afronti les tensions financeres derivades de les jubilacions dels 'baby boomers'.

- Límits a la disposició d’actius de la 'guardiola de les pensions’: Des del 2033, la Llei de Pressupostos establirà el desemborsament anual a efectuar pel Fons de Reserva en termes de percentatge del PIB, amb un límit màxim per a cada exercici del període 2033-2053, que es mourà entre el 0,10% del PIB (2033) i el 0,91% (2047), depenent de cada exercici.

- Quota de solidaritat sobre els salaris que superin la base màxima: aquesta quota s’aplicarà per trams salarials des de 2025 a 2045. Al final d’aquest període, el 2045, el tipus de cotització serà del 5,5% per als que tinguin un salari comprès entre la base màxima i un 10% més; del 6% per als salaris que superin la base màxima entre un 10% i un 50%; i del 7% quan el salari sobrepassi la base màxima en un 50%.

- Bases màximes: les bases màximes de cotització pujaran anualment amb l’IPC més un quantia fixa d’1,2 punts entre 2024 i 2050. Això implicarà un augment acumulat del 38% fins el 2050.

- Pensió màxima: les pensions màximes es revaloritzaran des de 2025 amb l’IPC anual més una alça addicional de 0,115 punts percentuals acumulatius cada any fins 2050, el que suposarà un pujada aproximada del 3%. A partir de 2051 i fins el 2065 es produiran alces addicionals perquè el 2065 la pensió màxima hagi pujat de manera acumulada un 20%. A partir d’aquell any es valorarà la conveniència d’anar a un increment total del 30%.

- Pujada de les pensions mínimes contributives: s’estableix un camí de convergència de les pensions mínimes contributives per assegurar que, des de 2027, no siguin inferiors al llindar de la pobresa calculat per a una llar composta per dos adults. Així, prenent com a referència l’evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec, aniran pujant entre 2024 i 2027 de manera progressiva, per sobre de la revalorització mitjana de les pensions, per tant, per sobre de l’IPC.

L’objectiu és que la pensió mínima de jubilació contributiva amb cònjuge a càrrec assoleixi almenys el 2027 els 16.500 euros anuals (1.178,5 euros al mes per catorze pagues), un 22% més que ara.

- Millora de les pensions no contributives: aquestes creixeran també per sobre de la revalorització mitjana de les pensions, fins convergir el 2027 amb el 75% del llindar de la pobresa calculat per a una llar unipersonal.

- Cobertura de llacunes i bretxa de gènere: la cobertura de llacunes de cotització es millora per a les dones i el complement de la bretxa de gènere pujarà un 10% addicional a la seua revalorització anual en el bienni 2024-2025. A més, es reconeixeran com a cotitzats els tres primers anys d’excedència per cura de fills i familiars, i als autònoms també se’ls cobriran, per primera vegada, llacunes de cotització.

- 'Fiscalització' de l'AIReF: l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) 'fiscalitzarà' la reforma a fi que la despesa en pensions no superi el 15% del PIB. Per a això, publicarà i enviarà al govern espanyol, des del març de 2025 i cada tres anys, un informe d’anàlisi sobre com van evolucionant els ingressos.

En cas que detecti un excés de la despesa en pensions, es proposarà al Pacte de Toledo mesures per eliminar-lo via augment de les cotitzacions o una altra fórmula alternativa que elevi els ingressos o redueixi la despesa en pensions o una combinació d’ambdues.

En tot cas, es preveu que, si aquestes mesures es retarden en el temps, la cotització del MEI augmenti per compensar dos desenes parts de l’excés estimat per la AIReF a partir de l’1 de gener de l’any següent i unes altres dos desenes parts en cada un dels anys següents fins que s’adoptin noves mesures del mateix impacte o l’excés de despesa sigui corregit. El govern central informarà periòdicament al Pacte de Toledo i als agents socials de les projeccions de despesa en pensions realitzades a l’informe d’envelliment que elabora la Comissió Europea.

- Jubilació parcial: El govern espanyol presentarà al Pacte de Toledo una reforma negociada de la figura de la jubilació parcial a fi de garantir un règim de compatibilitat efectiva entre treball i pensió, preservar la qualitat de l’ocupació dels rellevistes, i equilibrar el cost d’aquesta modalitat de pensió. El compromís és portar aquesta reforma al Pacte de Toledo abans del 30 de juny (al BOE apareix per error la data d’1 d’abril de 2024, que serà corregit).

- Observatori per a l’'atur' dels autònoms: es crearà un observatori per millorar l’eficàcia i cobertura de la prestació per cessament d’activitat per causes econòmiques dels treballadors autònoms, així com de la integració de períodes sense obligació de cotitzar. - Cotització per pràctiques formatives o acadèmiques externes: s’integraran a la Seguretat Social els alumnes que realitzin pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes.