Rafael Doménech: «La reforma no cobreix tot l'augment de despesa en pensions»

Què està passant amb la banca, amb la fallida del nord-americà Silicon Valley Bank i els problemes del Credit Suisse?

El que està passant és amb una part de la banca, amb un tipus d’entitat o banca d’inversió. Hi ha entitats com el Silicon Valley Bank, que tenia un balanç compromès i seriosos riscos, al qual la pujada de tipus d’interès li ha provocat pèrdues, se n’han anat dipòsits i ha hagut de vendre actius a preu de mercat, amb pèrdua de valor. En el cas del Credit Suisse, ja estava al centre de la preocupació des de fa molts anys, no és una cosa nova, ve de lluny. En general i per a la major part d’entitats el procés era el contrari. Venim d’una situació de tipus extraordinàriament baixos cap a una normalització, que millora la rendibilitat, la qualitat dels balanços, les ràtios, normalitza l’activitat bancària.

El que passa a la borsa amb els bancs espanyols és el contrari del que hauria de passar?

L’últim any la banca espanyola ha tingut un recorregut a l’alça per la normalització dels tipus. En la mesura que aquesta inestabilitat financera ha canviat les expectatives de pujada de tipus, la normalització s’ha aturat i revertit parcialment, i hi ha hagut una correcció borsària. En la mesura en què el problema queda delimitat, els mercats discriminin bé on es troben i els bancs centrals reprenguin la lluita de la inflació, veurem com la correcció borsària s’atura. No és una crisi financera, sinó de turbulències que donen lloc a una correcció borsària dins d’un procés de normalització.

Com interpreta l'última pujada de tipus del BCE?

La pujada de cinquanta punts bàsics fins al 3,50 per cent és consistent amb la revisió a l’alça de les seues previsions d’inflació i de creixement del PIB del 2023, i amb el missatge que el sistema bancari de l’eurozona manté els elevats nivells de solvència i liquiditat. El Banc Central Europeu reafirma així el seu compromís de fer tot el que sigui necessari per doblegar la inflació fins a assolir el seu objectiu i evitar el risc de desancoratge d’expectatives. En cas de no fer-ho ara, hauria d’apujar els tipus amb més intensitat en el futur, la qual cosa augmentarà els riscos de més inestabilitat financera i menor creixement econòmic.

L’origen de la inflació actual és una crisi d’oferta?

Després de la pandèmia hi va haver una forta recuperació per part de la demanda. Tot després que alguns sectors havien deixat d’invertir en capacitat productiva per les incerteses de la covid, i van venir colls de botella. La punta van ser les incerteses generades per la guerra a Ucraïna.

La situació està canviant, amb un gas a nivells de l’estiu del 2021, i amb el petroli passa tres quarts del mateix, igual com amb els cereals i altres matèries primeres. No hem arribat als nivells dels anys 2020 o 2019, però sí a nivells molt més baixos del que hem tingut.

Quines són les previsions en el cas concret del cereal?

Parlem d’una matèria primera molt homogènia i ens fixem en els mercats de futurs a nivell mundial. Amb l’esclat de la guerra va arribar a duplicar el preu, però hem tornat a preus anteriors, de tardor del 2021. Aquests mercats de futurs apunten a una estabilització. No s’espera un descens continuat. Hi ha hagut una correcció i certa normalització de les matèries primeres. Encara que alguna s’ha desplomat, en general, s’han estabilitzat a nivells més elevats als que es van registrar en pandèmia.

Quines previsions de creixement del PIB contemplen?

Per a aquest any esperem una inflació a la meitat del 2022. En tipus, estimem que s’rribarà a un màxim aquest any de l’entorn del 4,25 per cent a Europa i romandran relativament alts aquest any i la major part del 2024. No és que siguin històricament alts, sinó que venim d’una situació excepcional. L’economia espanyola creixerà aquest any un 1,5-1,6 per cent, que és important venint d’on veníem amb tots els dubtes que hi havia quan va esclatar la guerra.

Per al 2024 estimem un 2,6 per cent, un punt més del que seria un creixement normal per a Espanya. És un escenari base en el qual no es materialitzarien riscos existents, perquè continuarà la millora cíclica després de la pandèmia i, sobretot, per l’ajuda que representen els fons europeus.

Creu que la reforma aprovada per part del Govern amb suport sindical i rebuig empresarial solucionarà el problema de les pensions?

Prenent les últimes projeccions de creixement de població i cap a on anirà la despesa pública en pensions en les pròximes dècades, les mesures no arriben a cobrir tota aquesta despesa. Hi ha una clàusula tancament en la reforma aprovada pel Consell de Ministres que obligarà a adoptar recursos addicionals. De les diferents alternatives, s’ha elegit la de fer front a tot l’increment de despesa prevista amb una pujada d’impostos, que ha de cobrir el dèficit contributiu del sistema, que es trasllada a l’Estat, és almenys dos punts del producte interior brut. A més, és tot l’increment addicional de la despesa, entre 3,5 i 4 punts del PIB. Per defecte, si al llarg dels propers anys no hi ha mesures que aportin un altre tipus d’ingressos o retallin despeses, automàticament, la clàusula de tancament és augmentar les cotitzacions socials. L’increment de cotitzacions deixa de ser un salari diferit per convertir-se en un impost més sobre el treball. Les avaluacions de política econòmica, d’una banda, tenen beneficis, però són decisions que no són gratis socialment. Hem de ser transparents, tindrà un cost l’augment d’aquests ingressos per cobrir l’augment de la despesa.