Una part de la pensió d'alguns jubilats de banca no tributa a l'IRPF
Així ho ha reconegut en una sentència el Tribunal Suprem
La façana del Tribunal Suprem.
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat un recurs de cassació interposat per l’Advocat de l’Estat, i ha donat la raó a un jubilat del sector bancari que demanava que part de la seua pensió, lligada a les aportacions que va realitzar entre 1967 i 1978 a la Mutualidad Laboral de Banca, no tributés a les declaracions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), segons la sentència. L’Alt Tribunal ha dirimit sobre un recurs en el qual es buscava saber si les aportacions que va realitzar aquest jubilat a la Mutualitat Laboral de la Banca entre l’1 de setembre de 1968 i l’1 de gener de 1979 tenen la naturalesa de cotitzacions a la Seguretat Social o d’aportacions a un contracte d’assegurança concertats amb mutualitats de previsió social. També si s’aplicava la Disposición Transitoria Segona de la Llei 35/2006, de 28 novembre, de l’IPRF a la seua pensió pública per jubilació quan s’han realitzat aportacions a aquesta mutualitat, precisant si s’havia d’integrar, a la base imposable de l’IRPF, el 100% de l’import percebut com a rendiments del treball, o en canvi, integrar-se, a la base imposable de l’impost, el 75% de les prestacions per jubilació o invalidesa percebudes.
Per al Suprem, els ingressos aportats pels mutualistes per cobrir la contingència de jubilació té la naturalesa de cotitzacions a la Seguretat Social, i això malgrat que des de l’1 de gener de 1967, la Mutualitat Laboral de Banca –entitat dependent del Ministeri de Treball i l’afiliació del qual a la mateixa era obligatòria per a empreses i empleats– es convertís en una entitat gestora de la Seguretat Social.
Posteriorment, les mutualitats laborals es van integrar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i van desaparèixer a finals de 1978, encara que "l'assegurança que els empleats van concertar en el seu dia amb la mutualitat continua projectant els seus efectes". "El fet que la Mutualitat Laboral de la Banca es convertís en entitat gestora de la Seguretat Social, a partir de l’1 de gener de 1967, no implica que no continués subsistent i que es continuessin fent les aportacions/cotitzacions a la mutualitat, funcionant de forma efectiva fins la seua extinció," acaba sobre això.
Sobre la segona qüestió, assenyala que la raó de ser de la Disposición Transitoria Segunda de la Llei 35/2006 és la d’atorgar la possibilitat de reducció al 75% de les prestacions rebudes de Mutualidades de Previsió Social, a totes aquelles prestacions percebudes per mutualistes o beneficiaris les quotes dels quals no van poder ser objecte de reducció o minoració en la base imposable.
En aquest cas, el Suprem afirma que les aportacions realitzades pel jubilat entre 1969 –data d’alta en l’entitat– i 1979 "no van poder ser deduïdes" segons la legislació vigent en aquell moment, i que justifiquen l’objectiu de la Disposición Adicional Segunda amb la qual s’intentaria evitar la doble imposició en aquest tipus d’aportacions realitzades a les mutualitats. D’aquesta forma, desestima el recurs de cassació presentat per l’Advocat de l’Estat i recolza el criteri utilitzat en la sentència recorreguda del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura.
