«Lleida té un paper clau en la reindustrialització de Catalunya»

Hi ha molts sectors que denuncien falta de professionals qualificats. S’està portant a terme alguna acció per revertir aquesta situació?

La formació professional és un dels eixos principals d’aquesta legislatura i per això estem desplegant moltes línies d’actuació en aquest sentit, també de manera conjunta amb i Educació, per adaptar els recursos formatius ocupacionals a les demandes dels diferents gremis i despertar vocacions en els joves en els àmbits amb més sortides ocupacionals. És, per exemple, la Formació Professional Ocupacional Dual, on es finança la contractació durant un any de joves que volen introduir-se i formar-se en sectors on fan falta professionals, com el dels instal·ladors, on gràcies a la transició verda fa falta molta mà d’obra.

També es treballa en la retenció de talent?

Per suposat, és un dels grans reptes del sector productiu català. A Lleida, un àmbit molt important per a aquesta tasca és el de l’agrobiotech. El sector tecnològic, i en aquest cas el que va lligat amb la innovació i les millores en l’agricultura, és molt potent a la demarcació, i l’ha convertit en el segon hub tecnològic de Catalunya després de Barcelona. Al Pirineu el problema és la falta de treballadors de temporada en l’hostaleria, una cosa que s’agreuja a causa de la falta d’oferta d’habitatge.

Què s’està fent per solucionar aquest problema?

Estem treballant per aconseguir un canvi del model de turisme actual per un de més responsable, desestacionalitzat i descentralitzat, amb l’objectiu que això impliqui més estabilitat laboral als sectors més lligats a l’estacionalitat, i per tant, també un arrelament als territoris més castigats per la despoblació, com són les zones de muntanya.

Podria especificar alguna de les accions que porten a terme des del Govern de la Generalitat per aconseguir aquest nou model de turisme?

Invertir a fomentar el turisme d’interior, el que es pugui fer els 365 dies de l’any, un que no estigui estretament vinculat a l’estació de l’any. Un sector clau per a aquest canvi de model que busquem és el de l’enogastronomia, ja que és un atractiu cultural i turístic molt potent, vinculat al territori i que es pot disfrutar durant tot l’any. Abans feia referència a les zones despoblades i a la importància de l’estabilitat laboral per a l’arrelament en aquests territoris.

Estem desaprofitant l’oportunitat que ens dona el teletreball de fomentar el reequilibri territorial?

Primer cal crear les oportunitats laborals, i per a això és imprescindible la reindustrialització, que és indispensable per al reequilibri territorial de Catalunya. En aquest sentit, crec que la demarcació de Lleida jugarà un paper clau en l’execució del Pacte Nacional per a la Indústria, perquè compta amb un teixit empresarial ric, diversificat i amb molta capacitat de creixement, sobretot en àmbits com el sector agroalimentari. A partir d’aquí, personalment crec que la feina està evolucionant i que treballar en remot és una opció, per això també des del Govern estem invertint en el desplegament de 500 quilòmetres de fibra òptica.

Quines són les peces clau de la reindustrialització a Lleida?

El polígon de Torreblanca-Quatre Pilans de Magraners serà la principal, però també són molt rellevants altres zones de sòl industrial com la de Vinyes del Mig de Bell-lloc o el Boscarró de Tàrrega.

Abans de finalitzar, i tenint en compte que la campanya de la fruita es troba a tocar, tenen algun pla davant de la possibilitat que torni a ser difícil trobar mà d’obra, suposant que aquesta no torni a ser una campanya anòmala com va ser la de l’any passat?

Seguirem la dinàmica dels últims anys, treballant braç a braç amb les organitzacions agràries per conèixer les necessitats que té el sector i activar les polítiques de contractació que siguin necessàries.