El canvi climàtic ve amb gelades

Un dels pitjors escenaris que hi pot haver en els cultius de fruiters és que existeixi una gelada primaveral quan els arbres floreixen o quan inicien la fase de l’arrelat del fruit, com va ocórrer fa un any a Lleida. Alguns estudis recents apunten que els danys per les gelades primaverals deixaran de ser esporàdics i cada vegada seran més freqüents a conseqüència del canvi climàtic, explica l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). La tendència global marca que els hiverns són cada vegada més càlids i la floració dels cultius s’avança en alguns casos, entre 5 i 10 dies respecte a la mitjana habitual, deixant els arbres més exposats a patir gelades.

Tanmateix, “el canvi climàtic fa que no hi hagi un patró fix i, per exemple, aquest any els fruiters han florit més tard perquè el fred de febrer els va frenar”, explica Luis Asin, cap del programa de Fructicultura de l’IRTA.

En aquest context, els experts de l’IRTA han estudiat els sistemes que es van utilitzar l’any passat i plantegen diverses recomanacions per aconseguir la màxima eficàcia en cas de gelada.Un d’aquests sistemes consisteix a aplicar aigua de forma continuada per damunt de les plantes mentre s’està produint la gelada mitjançant l’aspersió o la microaspersió. L’aigua, mentre es gela, allibera calor en l’ambient i fa que la temperatura dels òrgans molls pugi per sobre de la temperatura ambiental amb l’objectiu que sigui més alta que la temperatura crítica –aquella per sota de la qual es produeixen danys en la planta que depenen de cada espècie i estat fenològic–. Perquè aquest sistema sigui efectiu, l’aigua s’ha d’aplicar de forma continuada sense aturar el sistema en cap moment, perquè en cas contrari la temperatura baixarà de sobte i les conseqüències podrien ser pitjors que si no s’hagués posat en marxa.Els sistemes basats en el moviment d’aire mitjançant ventiladors són efectius, explica l’IRTA, només quan hi ha inversió tèrmica, és a dir, quan la temperatura de la zona dels arbres que toca més a terra és menor que la de l’aire que està a més altura.

L’acció dels ventiladors fa que es barregin les masses d’aire i la temperatura al voltant de les plantes s’homogeneïtzi i pugi. L’augment màxim que es pot aconseguir serà aproximadament la mitjana de la diferència de temperatures entre les diferents capes d’aire. Caldrà posar en marxa el sistema quan els termòmetres marquin una temperatura per sobre de la temperatura crítica dels cultius i abans que es formi la rosada.Per una altra banda, el sistema basat a aportar calor mitjançant estufes o pots de parafina és el més tradicional i consisteix a col·locar fonts de calor repartides per la superfície que es vol protegir.

Els pots de parafina s’encenen com una espelma i poden durar fins a un total de dotze hores. Les estufes portàtils, per motius econòmics i ambientals, haurien d’utilitzar biomassa com a combustible, apunta l’IRTA. Són sistemes costosos i que requereixen molta mà d’obra en el maneig.