Hisenda puja gràcies a la inflació un 10,6% els seus ingressos a Lleida

Els contribuents lleidatans van pagar l’any passat a l’Agència Tributària estatal un total de 1.183 milions d’euros, una xifra que representa un increment del 10,6 per cent respecte al 2021, quan van ser 1.070 milions. Així consta en l’últim balanç de l’AEAT que acabava de fer públic. L’augment és inferior al que es va registrar en el conjunt de l’Estat, en què assoleix el 14,4%.

A l’hora d’explicar aquesta evolució cal tenir molt en compte l’elevada inflació, que s’ha traduït en uns ingressos per al fisc molt per sobre de les previsions. De fet, en un informe recent, el Banc d’Espanya situa en el 46% el pes de la inflació en la millora dels ingressos fiscals observada després de la pandèmia (2021 i 2022). En el cas d’aquest 2022 calcula per sobre de la meitat l’impacte de les pujades de preus en la millora recaptatòria, el doble de l’estimat per l’Agència Tributària.

Tenint en compte aquest percentatge i aplicat a la província de Lleida, estaríem parlant de gairebé 52 milions d’euros. Per una banda, els consumidors paguen de més pels béns i serveis que adquireixen o contracten. Per una altra banda, els assalariats tributen de més per les pujades salarials realitzades per compensar la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació.

A més, cal tenir en compte l’augment nominal dels beneficis empresarials que es produeix pels increments de preus derivats de l’augment dels costos de producció de les empreses.La partida que més va créixer a Lleida l’any passat és la derivada de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que ha passat de poc més de 493 milions a 622 milions d’euros. Així, estem parlant d’un augment del 26,1 per cent, molt per sobre de la que seria la conjunció de la millora de l’ocupació i els salaris, la revalorització del qual s’ha quedat molt per sota dels preus. En el cas de l’Impost de Societats, l’augment és d’un 11,1 per cent fins a fregar els 233 milions.

Pel que fa a l’IVA, tanmateix, crida l’atenció un retrocés dels ingressos del fisc, sense assolir els 314 milions (-8 per cent), mentre creix un 13,9 per cent a Espanya. Les administracions públiques espanyoles van tancar el 2022 amb un dèficit del 4,8% del PIB, per sota de la referència fixada pel Govern central (5% del PIB) gràcies a l’impuls de la recaptació, que va registrar un màxim històric de 255.463 milions d’euros, un 14,4% més. El dèficit públic acumulat el 2022 es va situar en 63.776 milions d’euros, un 23% menys i un 4,8% del PIB, per sota de la taxa del 2021 (6,9% del PIB) i de la referència del Govern espanyol per a l’any (5% del PIB), malgrat que per sobre de les previsions d’organismes com l’AIReF (4,5%) o el Banc d’Espanya (4,6%).

Darrere d’aquesta bona evolució dels comptes públics hi ha la marxa de la recaptació, que va batre el rècord del 2021 (223.385 milions) i va superar tant les previsions recollides en els Pressupostos del 2023 (232.352 milions) com en el pla pressupostari remès a Brussel·les a l’octubre (244.072 milions). L’alça dels ingressos –que en termes totals van ascendir a 277.552 milions, un 18,6% més– es deu a l’efecte de la bona evolució de l’economia i l’ocupació en els impostos, ja que la inflació “explica només una tercera part de l’increment de la recaptació” tributària, segons l’explicació de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.Pel que respecta a la despesa pública, es va situar en 318.610 milions, un 3,6% més, dels quals més de la meitat van ser pagaments a altres administracions (165.732 milions), amb importants pujades a les partides d’ajuts i subvencions (141%), transferències socials en espècie (33%), inversió (13,2%) o consums intermedis (25%).

Com és habitual, la major part del dèficit públic es va concentrar en l’administració central, que va registrar un dèficit de 41.058 milions, un 3,1% del PIB, tres punts menys que el 2021. Les comunitats autònomes van registrar un dèficit de 15.085 milions, gairebé el triple que un any abans (630 milions) i un 1,1% del PIB, a causa de l’efecte comptable de la liquidació de l’exercici 2020, que ha estat compensat per l’Estat. En el cas de Catalunya són 3.816 milions, un 1,51% del PIB.