La inflació dispara el consum de marques blanques i la compra, cada cop més petita

La inflació sembla haver entrat en un camí cap a la moderació gràcies a l’evolució dels preus de l’energia i l’Índex de Preus de Consum (IPC) a Lleida s’ha situat en un el 3,6% al març. Tanmateix, la cistella de la compra segueix l’escalada i en els últims dotze mesos és un 16,8% més cara. En aquest context, els consumidors estan variant els seus hàbits de compra per intentar esmorteir els efectes, entre els quals destaca l’increment del pes de les anomenades marques blanques a les llars.

L’últim estudi de NielsenIQ sobre Tendències del consumidor 2022 reflecteix que han crescut un 16% l’últim any i que quan les famílies van als supermercats i els hipermercats ja omplen els carros amb un 46% d’aquests productes. A Suïssa, representen el 52 per cent, als Països Baixos el 45%, al Regne Unit el 43%, a Alemanya el 40 per cent, a Portugal el 39% i a Bèlgica el 38%. Aquesta aposta per les marques blanques ha ajudat, segons l’informe, que cadenes amb més pes d’aquests productes hagin vist reforçada la seua quota.

Segons NielsenIQ, Mercadona guanya mig punt i se situa en el 27,4% (+0,5%), mentre que Carrefour es col·loca amb 7,6% (+0,4%) i Lidl el segueix amb el 6,1%.Les també anomenades marques de distribuïdor tenen especial pes en productes bàsics i de més freqüència de compra, com poden ser el pa, l’arròs, les pastes o les llegum.Però, a més, el consumidor està adoptant un altre tipus d’estratègies per intentar controlar les despeses de la cistella de la compra, entre les quals destaca el fet que va més vegades al supermercat o hipermercat i els tiquets mitjans han baixat. També és més susceptible a les ofertes i alhora està més disposat a comparar preus entre establiments en un intent d’estalviar, una cosa que no era tan comuna abans que la guerra d’Ucraïna i els elevats costos de les matèries primeres disparessin els preus dels aliments. Amb tot, l’any passat les famílies espanyoles van destinar a l’alimentació 105.000 milions d’euros, segons les dades de l’informe.

Suposa un augment del 9,1% que pivota precisament en l’increment dels preus més que en el de la demanda. Les famílies van comprar menys productes frescos i van adquirir més envasats. Els que més van patir van ser el peix, amb un retrocés de vendes del 9,1%, però també és significatiu el descens de les fruites en general en 5,5 punts, mentre que la carn ho va fer en un 0,9%. Tanmateix, es va consumir més pa (6,2%) i ous (2,5%).

El sucre és el producte que més s’ha encarit i la fruita, el que menys

Els aliments s’han encarit un 17,1% a la província de Lleida en els últims dotze mesos, mentre que les begudes no alcohòliques ho han fet en un 12,7%. Aquestes dades de l’INE suposen que la cistella de la compra sigui avui un 16,8% més cara que fa dotze mesos a la demarcació.

Les dades d’Estadística, en aquest cas analitzades en el conjunt de l’Estat, reflecteixen que el sucre és el producte que més s’ha encarit, amb un 50,4% i el segueixen la llet (30,4%), l’oli (28,1%), els llegums i hortalisses fresques (27,8%), els ous (24,5%) i els cereals (22,8%). Però pràcticament tots els aliments han pujat els preus a doble dígit l’últim any, com és el cas de les patates i els seus derivats (19,7%), el pa (13,4%) o les carns. En aquest cas, la de porcí és la que més s’ha encarit en un context de producció a la baixa, amb un preu un 19,6% superior.

La segueixen el boví (13,1%), la d’au (12,2%) i la d’oví (10,3%). Les fruites, un altre dels aliments en els quals Lleida és una gran productora, tanmateix han pujat molt menys. De mitjana costen un 5,6% més que fa un any.Entre aquests productes n’hi ha una sèrie que des del gener tenen un IVA zero, com és el cas del pa, la llet o les fruites. Però això no significa que hagin baixat de preu, perquè els costos de produir-los tampoc ho han fet. Quatre de cada deu han pujat als lineals, segons Facua. Del total de 416 preus en els quals l’associació de consumidors ha detectat una pujada en la comparativa, 152 corresponen a fruites o verdures (el 36,5% del total), 80 són olis d’oliva (el 19,2%) i 63 són llets o lactis (el 15,1%).

Les càrnies volen la inclusió en la llista de rebaixes de l’IVA alimentari

Les patronals càrnies mantenen la demanda d’una rebaixa de l’IVA dels seus productes. Per exemple, Anafric defensa des del 2022 que la solució davant l’alça dels preus dels aliments és la reducció de l’IVA mentre continuï la inflació en alces generalitzades. “El Govern ha fet cas omís a les reiterades peticions del sector carni” i s’ha limitat a aplicar des de l’1 de gener l’eliminació de l’IVA als articles alimentaris de primera necessitat, com ous, lactis o fruites. Olis i pastes alimentàries també van experimentar una rebaixa de l’IVA, del 10 al 5 per cent, afirma l’organització que presideix José Friguls.